Andorra: un model social no sostenible

L'Observatori de Sostenibilitat de la Càtedra UNESCO de la UPC en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global ha realitzat un estudi sobre la sostenibilitat del model andorrà mitjançant l'anàlisi d'uns indicadors de sostenibilitat i les tendències que segueixen. L'estudi es pregunta si el model de desenvolupament que segueix Andorra és sostenible, és a dir, si és capaç de satisfer les necessitats de les generacions actuals sense comprometre la capacitat de satisfer les necessitats de les generacions futures, en això es basa el concepte de sostenibilitat. L'estudi de la Càtedra UNESCO de la UPC (www.upc.es) ajuda a entendre un país que s'inclou dins el grup dels països europeus desenvolupats però que conté unes característiques especials en ser un estat amb només 80.000 habitants i amb una economia que té un dels pilars en un turisme basat en l'explotació del paisatge. Estudi ambiental, social i econòmic L'estudi es basa en l'anàlisi de la realitat ambiental, social i econòmica del país a través d'un grup indicadors de sostenibilitat. En el subsistema social s'ha analitzat la població, la qual segueix la tendència dels països industrialitzats: una població amb un creixent grau d'envelliment. També en destaca un augment del grup de població amb estudis universitaris i, quant a la salut, la població andorrana té una de les esperances de vida més elevades del món. Però Andorra pateix un problema comú a les societats desenvolupades d'avui: l'accés a l'habitatge, els preus del qual pugen de manera desproporcionada al preu dels salaris. Malgrat tot, l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH), que inclou els paràmetres vida llarga i saludable, coneixements i formació, i qualitat de vida digna, és alt. Dins el que anomenem Capital social, veiem que Andorra és una societat fragmentada on hi conviuen grups socials amb móns separats: els obrers i els empresaris. El sistema sanitari és prou bo si ens fixem en l'elevada esperança de vida, i el nivell tecnològic se situa a l'alçada dels països més desenvolupats. L'urbanisme es presenta com un dels principals obstacles al desenvolupament sostenible d'Andorra. En els darrers anys s'ha notat un increment de la construcció i l'ocupació de sòl, com està passant a les societats desenvolupades, i es planteja el repte de trobar un equilibri entre la superfície construïda i els espais naturals. Un problema fonamental que afecta la sostenibilitat d'Andorra és la mobilitat. L'ús del vehicle privat és majoritari, la xarxa de transport públic és deficient i, malgrat el creixement del parc de vehicles, es continuen utilitzant els mateixos quilòmetres de carreteres que fa uns quants anys. En aquest sentit, l'estudi recomana que es planifiqui, amb el consens de tots els agents socials, un model d'estructuració urbana per evitar el col·lapse circulatori i la urbanització en zones d'alt impacte ambiental. Hem identificat, doncs, els primers problemes del model de desenvolupament andorrà: habitatge car, creixement urbanístic desordenat, problemes de trànsit. Un model econòmic basat en el turisme Una altra part de l'anàlisi es refereix al sistema econòmic. En termes de sostenibilitat, la diversificació d'activitats és més sostenible que una economia basada en un sol sector, ja que és més segura. El model econòmic andorrà es basa en el sector serveis, amb el turisme com a activitat principal, tot i que també són importants el comerç i la inversió de capital estranger. Andorra depèn en un grau molt important de l'exterior perquè té un sector productiu molt minoritari. Un dels reptes és, doncs, anar cap a una diversificació per tenir una economia més estable i no dependre de les variacions exteriors. El turisme representa més del 60% del Producte Interior Brut (PIB) andorrà, és la principal font d'ocupació del país, tot i que molta de la mà d'obra és forana. La causa la trobem en uns salaris per sota dels sous mitjans dels país, cosa que representa un obstacle a la sostenibilitat social. El turisme andorrà es basa en els esports de neu, el paisatge i l'oferta comercial. Segons dades del ministeri de Turisme, el 2002 més d'onze milions de turistes van visitar el país, davant dels nou milions del 1999. La tendència és d'un increment del nombre de turistes, una dada desitjable econòmicament però cal plantejar-se si ho és en termes de sostenibilitat. L'augment de turistes va acompanyada d'una pressió ambiental més gran: augmenta el volum de residus, la contaminació, representa un gran consum de sòl, degradació del paisatge, massificació... Així doncs, és recomanable el desenvolupament d'un turisme de qualitat, més que de quantitat, si es vol combinar el desenvolupament econòmic amb la conservació dels espais naturals. Un augment desenfrenat del nombre de turistes pot desembocar en una pressió ambiental massa elevada que perjudiqui l'entorn natural, principal patrimoni del país i motiu d'atracció del turisme a Andorra. El model de consum Un dels obstacles al desenvolupament sostenible a Andorra és l'increment accelerat del consum energètic, característica de força països industrialitzats però que, alguns, com els estats escandinaus, han començat a resoldre amb polítiques energètiques sostenibles (un consum energètic eficient, desenvolupament d'energies renovables). Les dades de consum energètic a Andorra són preocupants: de 1982 a 2002 hi va haver un augment del consum energètic per càpita del 60%, mentre que l'increment en termes generals va ser del 160%. Analitzant les fonts d'energia, veiem que la major part s'obté de combustibles fòssils, la qual cosa representa una gran emissió de CO2 a l'atmosfera. Els problemes de mobilitat i l'elevat ús que es fa del vehicle privat a Andorra tenen un paper important en la quantitat d'emissions. El model de consum energètic és clarament insostenible. Els residus, una assignatura pendent La generació de residus és una de les activitats humanes de més impacte sobre l'entorn. A Andorra, la gestió de residus ha estat una qüestió polèmica a causa del sistema emprat, la incineració de residus, una pràctica que ha provocat nombroses protestes de part d'ecologistes i dels usuaris més afectats. En termes de sostenibilitat, el desitjable és que els residus tornin al circuït productiu mitjançant el reciclatge i la recollida selectiva, una tasca que és molt lluny d'aconseguir-se a Andorra, tot i que s'hi està treballant en el marc del Pla Nacional de Residus. Una part important dels residus, Andorra els exporta a l'Estat espanyol i França. De totes maneres, des d'aquest 2005 es veu obligada a gestionar els residus de l'activitat constructora, que fins ara abocava a municipis de l'Alt Urgell. Davant el panorama actual, és recomanable i necessari que es prenguin polítiques sostenibles en el camp de la gestió de residus. El Govern En aquest apartat cal preguntar-se si és sostenible l'activitat pressupostària del govern d'Andorra. El fet que la necessitat de finançament del Govern andorrà arribi el 2004 al 13,5% dels ingressos no financers (el percentage més alt registrat) és un indicador de poca sostenibilitat a llarg termini. Un altre indicador és la despesa mediambiental del Govern. Fins al 2002 es constata un increment en matèria ambiental però és inquietant la desacceleració de la despesa ambiental el 2003 i 2004, especialment perquè les preocupacions en aquest àmbit són cada vegada més grans i el pressupost destinat a temes ambientals hauria d'anar en augment. L'entorn natural En els darrers anys es constata un augment notable de la superfície urbanitzada i l'ocupada per infraestructures, així com una disminució de la superfície agrícola i de prats i pastures. Cada any s'amplien els dominis esquiables sense una planificació a llarg termini que tingui en compte els costos socials, econòmics i ambientals, moltes vegades irreversibles. S'observa una important alteració de l'entorn natural a causa de les pressions urbanístiques i que encara pot agreujar-se per la reactivació de la construcció. Si continua la tendència, es pot posar en perill el paisatge i, per tant, el turisme associat a aquest factor. Les iniciatives governamentals actuals són insuficients per protegir els espais naturals. Establir límits al creixement Una vegada analitzats els principals indicadors de la societat andorrana, la conclusió és que el model social actual és insostenible: es basa en un creixement indefinit del consum dels recursos naturals i tendeix cap a una degradació progressiva del paisatge i la pèrdua d'hàbitats. Cal un debat social sobre el futur del país i planificar el desenvolupament a llarg termini. El Govern s'ha de plantejar promoure iniciatives que prioritzin els interessos comuns per sobre dels particulars, vetllant per la qualitat de vida dels ciutadans i tenint presents els costos ambientals i socials del desenvolupament. Ministeri de Medi Ambient d'Andorra: www.mediambient.ad Agència de Mobilitat d'Andorra: www.mobilitat.ad