Les cinc prioritats ambientals a l'Irak

El passat dilluns 28 d'abril, el Programa de Medi Ambient de la ONU (UNEP) va fer públic un extens, tot i que lògicament limitat, atesa la rapidesa amb que s'ha elaborat, informe sobre les conseqüències ambientals de la guerra a l'Irak. El que és interessant d'aquest text, que té prop d'un centenar de pàgines, i que es pot descarregar per internet, és que complementa aquesta diagnosi d'urgència amb un seguit de passos a emprendre a partir d'ara. Caldrà veure si el nou govern de l'Irak, i, en especial, els governs dels dos països que han capitalitzat la invasió, fan cas de les recomenacions de l'ONU, que reclamen actuacions urgents. Per raons lògiques, l'estudi de la UNEP no conté treball de camp, però és útil, atesa l'experiència malauradament contrastable d'aquest organisme, que compta amb una unitat d'assessorament post-conflicte, que va fer una exhaustiva feina als Balcans i a en la primera guerra del Golf. Entre les prioritats definides en l'informe, i a les quals aquest reportatge vol consignar un breu resum, s'inclou la restauració del suministrament d'aigua i l'arrenjament de les canalitzacions i dels sistemes de sanejament. També s'insisteix en la necessitat de netejar punts negres on s'acumulen, avui, residus de tota mena, des dels domèstics als mèdics, i que poden ser -i de fet, no cal dir-ho, són- una preocupant font de malalties. Un capítol a banda és el de l'urani empobrit i els seus efectes sobre el medi i la població. L'agència de l'ONU recomana, en aquest aspecte, que un grup de científics comenci a treballar amb la màxima rapidesa per detectar les zones més afectades, amb l'objectiu de retirar del terreny les municions fetes amb aquest material. Així es vol evitar que es contaminin els aqüífers o que hi hagi inhalacions accidentals de les partícules en edificis en runes. Com es veu, doncs, la protecció ambiental és, també, protecció humanitària. Triar entre una i altra és en certa manera un exercici absurd, ja que les principals amenaces humanitàries tenen a veure amb polítiques ambientals: l'accés a l'aigua, la falta d'un sanejament pertinent i les interrupcions en el suministrament d'energia.

Primer pas: Fer un estudi de camp, identificar mitjançant estudis tècnics les principals prioritats i mobilitzar l'ajuda ambiental. Un dels punts importants pel que fa a aquest capítol és la determinació dels indrets atacats amb municions d'urani empobrit. Segon pas: Accions d'urgència encaminades a restaurar el suministrament d'aigua i el bon estat de la xarxa de sanejament. Afrontar l'actual descontrol amb els residus sòlids de tipus mèdic o municipal. Retirada i tractament de les zones afectades amb vista a evitar epidèmies. Aquesta és una dels capítols que, a hores d'ara, es troben més avançats. Els responsables nord-americans han situat l'accés a l'aigua com una de les prioritats de l'endemà de la guerra. Tercer pas: Ambientalització del procés de reconstrucció post-bèlic, la qual cosa vol dir que s'han de fer estudis d'impacte ambiental, internalitzar els costos i fer servir, preferencialment, tecnologies 'netes'. Tot i que l'informe no entra en aquesta mena de valoracions, la falta de transparència en l'adjudicació de les obres de reconstrucció fa ser poc optimista sobre la sensibilitat 'verda' que hauria de tenir aquesta crucial agenda. Quart pas: Crear una base de coneixement per afrontar, finalment, els problemes crònics d'Irak respecte el medi. En aquest punt es dóna una especial importància a la situació dels aigüamolls de Mesopotàmia, que estan visquent una precària situació, i a la resolució de la problemàtica, que encara s'arrossega de la primera guerra del golf, i que té a veure amb les desastrosos efectes d'aquell conflicte sobre el territori, les ciutats i, és clar, les persones. Cinquè pas: Enfortiment de les institucions i del paper internacional de l'Irak amb vista a garantir una gestió estable i eficaç del medi. Es recomana, per tant, que es faciliti l'accés del país als programes, institucions i xarxes multilaterals que treballen en el camp del desenvolupament sostenible.

L'informe de la UNEP va començar-se a gestar en una trobada que va tenir lloc a Ginebra, el febrer d'aquest any, i que va organitzar el govern suís, que, de fet, ha finançat aquesta iniciativa.

---

Plou sobre mullat Un pou de petroli crema al sud del país en els primers dies de la guerra. Foto: UNEP.

El medi, a Irak, ja era una qüestió delicada abans del començament de la guerra. Els efectes de la guerra de vuit anys entre Iran i l'Irak, la guerra del 1991 després de la invasió de Kuwait, la mala gestió del govern de Saddam Hussein i l'impacte de les sancions econòmiques constituïa el trist escenari que la invasió anglo-americana ha acabat de fer més dramàtic. Un dels principals riscos és el mal estat de les infraestructures relacionades amb l'aigua i el sanejament, molt tocades per les guerres consecutives. El mal estat de la línia elèctrica ha contribuït, igualment, al mal funcionament de les bombes de drenatge que intentaven lluitar contra la salinització a la part sud del país. Les guerres també han tingut, i tenen de fet, conseqüències directes. Les restes de projectils, cotxes i altres materials de l'exèrcit s'han anat corrompent, tot posant en perill aqüífers i terres de cultiu. La recent invasió, està clar, ha agreujat encara més aquesta situació. Però encara n'hi ha més. El fum dels pous de petroli cremats ha fet arribar a nivells insostenibles la contaminació atmosfèrica. La falta d'inversió en aquestes infraestructures era un mal endèmic -que comportava molts accidents-. Ara reclama amb urgència una actuació prioritària.