Què respirem i com ens afecta la salut?

Sostenible.cat
18/04/2011

Nitrogen, oxigen, hidrogen, vapor d'aigua i CO2 són els elements principals de l'aire que respirem, però no els únics. L'atmosfera conté també moltes altres substàncies, en gran part causades per l'acció humana, i algunes d'elles perjudicials per a la nostra salut. No s'han determinat malalties específiques causades per la contaminació de l'aire, però se sap que són un dels factors que influeixen i agreugen afeccions respiratòries i dolències cardiovasculars, i estan relacionades amb l'índex de mortalitat. També provoquen parts prematurs, poc pes en els nadons i problemes de desenvolupament cognitiu en els infants. I això és el que coneixem fins ara, perquè només s'han investigat unes poques dels milers de substàncies que inhalem cada dia.

En aquest reportatge fem un repàs dels principals contaminants i els seus efectes, a partir de la informació que ha publicat l'European Respiratory Society (ERS), amb dades de l'Organització Mundial de la Salut, i les agències ambientals de la Unió Europea i els Estats Units. Cal tenir en compte que els efectes sobre la salut normalment no són a causa d'una sola d'aquestes substàncies, sinó que el risc augmenta per la combinació de diverses d'elles. Així, per exemple, l'ozó i les partícules estan relacionades amb l'augment de la mortalitat, però les xifres són encara més evidents en els dies en què es registren índex elevats de tots dos components.

Tipus de contaminants
Alguns dels contaminants ambientals tenen origen natural, com els que provenen de les erupcions volcàniques i les tempestes de pols. La majoria, però, estan causats per la combustió dels vehicles i la indústria. I a més hi ha també contaminants secundaris, que es formen per la interacció de les substàncies que s'emeten amb d'altres ja presents a l'atmosfera, com en el cas de l'ozó troposfèric.

- Diòxid de sulfur (SO2)
El sulfur està present en el cru, el carbó i alguns metalls, com l'alumini, el coure, el zinc, el plom i el ferro. Els òxids de sulfur s'originen en cremar combustibles que contenen sulfur, en obtenir gasolina del petroli i durant l'extracció dels metalls.

- Òxids de nitrogen (NOx)
S'emeten com a resultat de la combustió a altes temperatures, i s'originen bàsicament als motors dels vehicles de carretera.

Tots dos tenen efectes sobre la salut, i a més són potencials acidificants que poden afectar ecosistemes terrestres i aquàtics. Els NOx s'han relacionat amb la mortalitat per malalties del cor i per càncer de pulmó. Els compostos de nitrogen, a més, tenen poder eutròfic i poden causar un excés de nutrients a l'aigua i el sòl. L'Estat espanyol és un dels màxims emissors de NOx i SOx del continent europeu.

- Partícules micromètriques (PM)
Partícules molt petites (un micròmetre equival a la mil·lèsima part d'un milímetre) de diversos components, incloent-hi àcids, substàncies orgàniques (pol·len, espores...), metalls i pols. Segons la mida, poden quedar-se a les fosses nassals en el cas de les PM10) o arribar-hi al fons dels pulmons (les PM2,5).

Diversos estudis indiquen que tenen un efecte important en la salut humana. Les partícules més petites arriben als alvèols pulmonars i des d'allà poden passar a la sang i altres parts del cos. També s'han relacionat amb retards en el creixement intrauterí, baix pes en nàixer i parts prematurs. I estudis amb animals han mostrat inflamacions cerebrals que tenen com a conseqüència malalties degeneratives. Les PM es mesuren de manera continuada arreu d'Europa, i a casa nostra sobrepassem els nivells recomanats amb molta freqüència.

- Ozó troposfèric (O3)
Es tracta d'un contaminant secundari que es forma a l'atmosfera per la reacció dels òxids de nitrogen amb la llum del sol. Pot generar-se o desplaçar-se a molts quilòmetres dels focus de contaminació de nitrogen, i de fet els nivells més elevats es registren a zones suburbanes i rurals, i més a l'estiu i a les hores de més sol.

L'ozó comporta una reducció en la funció respiratòria, inflamació dels pulmons, atacs d'asma i tos, i s'ha demostrat que els dies amb més concentració augmenta la mortalitat.

- Compostos orgànics volàtils (VOCs)
Són compostos químics orgànics que es vaporitzen a causa de la pressió i entren a l'atmosfera. Els compostos orgànics volàtils (VOCs, en les sigles en anglès) inclouen un ampli ventall de molècules amb carboni, com aldehids, cetones i altres hidrocarbonis lleugers.

- Amoníac (NH3)
S'origina com a conseqüència dels excrements d'animals alimentats amb pinsos alts en proteïnes, que tenen un excés de nitrogen. El nitrogen que no metabolitzen és expulsat en l'orina i els fems, i l'acció dels microbis durant la descomposició allibera amoníac.

- Plom
Tot i que les emissions han minvat molt en els últims anys, continua sent una amenaça important per a la salut. Històricament ha estat present als combustibles de vehicles i indústries. La prohibició del plom a la gasolina als Els Estats Units va comportar una baixada de les emissions del 95% entre 1980 i 1999. A la Unió Europea es va prohibir plenament l'any 2000, però ara encara s'utilitza en alguns països de l'est del continent, a Sud-amèrica, Àsia i al Pròxim Orient, tot i que molts països tenen previst vetar-lo aviat. També se'n genera a les fundicions, durant la incineració de residus i a les fàbriques de bateries que en contenen.

Diversos estudis han demostrat que el plom és causa de dèficits en el desenvolupament neuronal infantil.

- Contaminants orgànics persistents (POPs)
Compostos orgànics resistents a la degradació ambiental i, per tant, són capaços de desplaçar-se a grans distàncies, acumular-se als teixits humans i animals i magnificar-se dins la cadena alimentària. Es tracta, sobretot, de pesticides com el DDT, l'aldrina o el chroldane, i també de substàncies que s'usen en dissolvents i productes farmacèutics.

Efectes variables
No tothom es veu afectat en la mateixa mesura pels contaminants que conté l'aire que respirem. Les persones -i els infants, especialment- amb asma i altres dolències respiratòries cròniques són els que més pateixen els dies d'alta concentració de contaminants. També depèn de la proximitat a l'origen de l'emissió de les substàncies, la presència de barreres físiques entre el lloc d'emissió i les persones, el temps que es passa respirant l'aire contaminat i el nivell d'activitat física.  

Els cotxes, la causa principal
Els membres de l'European Respiratory Society (ERS) afirmen que l'accés a un aire net hauria de ser un dret fonamental. Tenen clar que cal posar-hi fre als nivells actuals de contaminació atmosfèrica, i diuen que és hora que els metges, com a col·lectiu, juguin un paper en la conscienciació social, perquè no es tracta només dels efectes de la contaminació sobre l'entorn, sinó que s'està posant en perill la nostra salut. De la mateixa manera que fa uns anys es van posar sobre la taula els efectes del tabac i finalment s'ha aconseguit la prohibició de fumar en espais tancats, ara és l'hora d'actuar per racionalitzar el trànsit de vehicles.

Perquè la causa principal d'aquesta pol·lució és el trànsit rodat. De fet, la contaminació provinent de la indústria a la Unió Europea ha disminuït de manera dràstica en les últimes dècades. Però l'augment del parc mòbil i de la presència de motors dièsel -que contaminen molt més que els de benzina- han multiplicat les quantitats de substàncies perilloses per a la salut. Tot i haver incorporat filtres i catalitzadors, la crema dels combustibles suposa la producció de gasos carregats de contaminants. I no només això: la circulació de vehicles suposa l'erosió d'asfalt, pneumàtics i pastilles de fre, que en forma de partícules també passen a l'aire. I tot això, habitualment, molt a prop d'on vivim, caminem, juguem i treballem.

 

Relacionats

Butlletí