06/10/2002 - 00:00
Des de la creació de l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), l'any 1994, els seus informes han estat un referent imprescindible a l'hora d'avaluar la salut ambiental del vell continent. Encara més important, però, ha estat la funció de "consciència" que ha exercit en els moments en què la realitat ha evidenciat que les declaracions de bones intencions no són suficients per complir els objectius de sostenibilitat que la mateixa UE s'ha fixat. El que segueix és un resum del darrer informe de l'AEMA signat per Domingo Jiménez Beltrán, que aquest mes de juny deixa el seu càrrec al capdavant d'aquest organisme.
La resposta general a la pregunta: com va el medi ambient? continua sent desigual pel que fa als temes tractats en l'edició de Senyals mediambientals de 2002, sense que s'hagin observat canvis substancials des que se'n va publicar la primera edició, l'any 2000. Tanmateix, ja s'aprecien algunes evolucions en les condicions necessàries perquè es produeixin aquests canvis. En molts casos, les pressions s'han reduït gràcies a disminucions relativament importants en alguns països o sectors específics. Aquest ha estat especialment el cas del canvi climàtic, atès que la reestructuració del sector energètic i la substitució dels combustibles utilitzats en la producció d'energia han originat grans reduccions no recurrents de les emissions d'anhídrid carbònic a Alemanya i el Regne Unit. Això no obstant, nou dels Estats membres de la UE han augmentat les emissions i es desvien del camí per complir amb Kioto.
En el cas dels residus i la contaminació de les aigües, s'han produït situacions comparables: mentre que alguns països han fet avenços importants en la reducció dels abocaments, la conducta dels consumidors i les pràctiques comercials augmenten la producció de residus urbans, incloent-hi els d'embalatges; i mentre que els sectors industrials i els governs han assolit avenços notables en matèria de tractament d'aigües residuals, el sector agrari ha quedat enrere en la reducció de la contaminació per nitrogen, com ho demostra el fet que les concentracions de nitrogen en les aigües de superfície s'han mantingut pràcticament constants.
Tot i que s'observa que diverses pressions tendeixen a disminuir, els seus efectes continuen sent motiu de preocupació a causa del retard en l'actuació i de les elevades concentracions de fons originades per les emissions històriques i les emissions en altres indrets. En concret, malgrat la reducció de les emissions, una part important de la població urbana europea està exposada a altes concentracions d'ozó troposfèric, diòxid de nitrogen i partícules fines, mentre que grans superfícies d'hàbitats i sòl agrari continuen exposades a l'acidificació, l'eutrofització i uns nivells d'ozó troposfèric per damunt dels acceptables. Pel que fa a les aigües costaneres, continuen mostrant escassos signes de millora.
Les pressions sobre els recursos naturals han augmentat, sobretot pel que fa a la pesca. Els recursos pesquers estan en greu perill d'esgotament com a conseqüència de la sobrepesca. El sòl, com a recurs, també està sotmès a pressions importants i constants, incloent-hi l'expansió incontrolada de les ciutats i l'ampliació de les infraestructures de transport. Tot plegat ha provocat el segellament o cobriment d'una creixent extensió de sòl, la fragmentació d'hàbitats i la pèrdua o l'alteració d'espais naturals. Mentre que la superfície forestal augmenta i les tales anuals es consideren sostenibles, l'estat dels boscos 'tal com indica la defoliació d'espècies arbòries' continua sent preocupant, així com el deteriorament de gairebé una quarta part dels arbres mostra.
Malgrat la dificultat d'avaluar l'estat de la biodiversitat a Europa per manca d'informació, sembla que, com a conseqüència de les pressions exercides sobre els recursos naturals, encara no es donen les condicions necessàries per invertir la tendència de pèrdua de biodiversitat en l'horitzó del 2010.
L'ecoeficiència, o sigui la relació entre l'activitat econòmica i els efectes negatius que aquesta produeix en l'ambient, tendeix a millorar, tot i que en diferents graus, en els sectors del transport, l'energia i l'agricultura. Els avenços són relativament lents i algunes de les millores observades fins ara han estat neutralitzades pel creixement constant d'aquests sectors. En el sector domèstic gairebé no s'ha progressat en la reducció del seu impacte ambiental, mentre que en el de la pesca, malgrat que la flota pesquera de la UE s'ha reduït en tonatge i potència, s'observa un augment en el nombre de poblacions d'importància comercial objecte de sobrepesca en aigües europees.
Dels fons assignats en el programa 1994-1999 per l'Instrument Financer d'Orientació de la Pesca, el 60% es va destinar a la reorganització de la flota i el 40% a modernitzar-la. Aquests ajuts han estat la causa de la reducció global de la capacitat de la flota pesquera de la UE. Tot i això, en alguns països la modernització ha reduït la potència total de la flota encara que se n'hagi incrementat lleugerament el tonatge. A més, la pressió sobre les poblacions de peixos no ha disminuït gràcies als avenços registrats en l'àmbit de la tecnologia i el disseny.
Actualment, les captures de peixos rodons són insostenibles en la majoria de casos i les de peixos plans només són sostenibles en alguns casos concrets. També hi ha diverses espècies d'altura que mostren signes de sobreexplotació, i gairebé totes les poblacions de bacallà i lluç estan a prop d'esgotar-se.
El creixement econòmic i el consum d'energia no es dissocien amb prou rapidesa per evitar l'increment d'aquest darrer, que pot originar pressions ambientals encara més grans. El sector del transport és un important generador de pressions ambientals, sobretot com a conseqüència del consum d'energia. Tot i que, gràcies als avenços tecnològics, l'eficiència energètica del sector del transport de passatgers ha millorat lleugerament, no s'observa cap signe de millora en el sector del transport de mercaderies.
La divergència entre els avenços tecnològics i les millores d'eficiència energètica aconseguides obeeix a canvis en les condicions de transport (per exemple, vehicles més pesants i potents, baix índex d'ocupació i factors de càrrega) i al creixement constant del transport aeri i rodat a expenses del ferrocarril i altres mitjans de transport menys perjudicials.
Això no obstant, cal assenyalar el relatiu èxit de la normativa ambiental destinada a reduir les emissions atmosfèriques contaminants generades pel transport, mitjançant l'adopció de normes en matèria de qualitat del combustible i emissions dels vehicles. La reducció de les emissions de substàncies acidificants i precursores de l'ozó indica que aquestes s'han "dissociat" del creixement del transport.
Durant la dècada de 1990 es va registrar una disminució de les emissions atmosfèriques contaminants gràcies, principalment, al major ús de tècniques de reducció de la contaminació i a la substitució del carbó per gas. Tanmateix, el ritme actual de millora no és suficient per contrarestar el creixement econòmic pronosticat 'sobretot la previsió d'augment del consum elèctric' ni per complir els objectius d'emissió. Les polítiques i les iniciatives encaminades a incrementar el consum d'energies renovables han tingut èxit en alguns Estats membres. Tot i això, el creixement del consum elèctric total ha fet que el percentatge de les energies renovables en la producció d'electricitat s'hagi mantingut pràcticament constant durant la dècada de 1990. Per assolir l'objectiu indicatiu fixat per la UE, caldrà un creixement important de l'electricitat renovable o bé una disminució del consum total d'electricitat.
S'ha observat una certa millora en l'ecoeficiència agrària. El consum d'energia i els regadius van augmentar durant la dècada de 1990 en consonància amb la productivitat, tot i que actualment aquesta tendència és més o menys constant. Malgrat una certa reducció del consum de fertilitzants i plaguicides, la contaminació per nitrats i l'eutrofització continuen sent problemes greus. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle i les de substàncies acidificants i precursores de l'ozó troposfèric han disminuït, a excepció de les emissions d'amoníac.
Hi ha certs indicis de que la producció total de residus creix menys que el PIB pel fet que es generen menys residus miners. La producció de residus industrials també sembla estabilitzar-se. Pel que fa als residus urbans (al voltant d'un 14% del total), tots els Estats membres han assolit un nivell de producció similar, elevat, amb algunes petites diferències que s'expliquen per l'estil de vida i les pautes de consum.
La integració de les consideracions mediambientals en les polítiques econòmiques, a la qual fa referència l'article 6 del Tractat d'Amsterdam, ha registrat avenços lents. Iniciatives com el "procés de Cardiff" per integrar els problemes ambientals en diversos sectors poden accelerar un canvi. La política d'integració està encaminada principalment a tractar o pal·liar, no els símptomes, sinó les forces motrius que causen la degradació del medi ambient. La integració del desenvolupament sostenible i dels aspectes ambientals en les polítiques sectorials es pot fomentar amb diverses mesures de caràcter legislatiu i normatiu, mesures fiscals, acords voluntaris i informació. En la pràctica, la tendència és emprar un conjunt d'instruments i mesures (la barreja adequada).
Diversos Estats membres han començat a adoptar mesures fiscals amb la finalitat de millorar la qualitat del seu ambient i reduir la distorsió que causa la fiscalitat en l'economia. En la meitat dels Estats membres s'apliquen impostos sobre l'anhídrid carbònic i, en termes generals, des de mitjan dècada de 1990 han aparegut molts règims fiscals nous. Existeixen certs indicis de l'eficàcia dels impostos ambientals, però, en general, no es disposa d'estudis d'avaluació.
En aquest context, el Consell Europeu celebrat a Barcelona el març de 2002 va reconèixer les intencions de la Comissió Europea d'accelerar els treballs de preparació d'una directiva marc sobre cànons per l'ús de les infraestructures, a fi d'assegurar que el 2004 els preus dels diferents mitjans de transport reflecteixin millor els costos que ocasionen a la societat. El Consell també va expressar el desig d'adoptar una directiva sobre l'increment i l'ampliació de la fiscalitat ambiental dels productes energètics abans de la fi de 2002.
Les polítiques d'integració no acostumen a tenir en compte el sector domèstic. Donat que els nivells de consum continuen augmentant de manera paral·lela a la renda disponible, la necessitat d'ajudar els consumidors a prendre decisions informades adquireix una importància creixent. L'etiquetatge ecològic i l'activitat divulgativa (per exemple, campanyes per promoure l'estalvi d'energia) registren creixements, però tenen un ús encara marginal.
La proposta d'una Política de Productes Integrada en la UE destaca la reducció dels impostos sobre la venda de productes amb etiquetatge ecològic com a instrument essencial per resoldre les pautes de consum insostenibles.
En el cas dels residus i la contaminació de les aigües, s'han produït situacions comparables: mentre que alguns països han fet avenços importants en la reducció dels abocaments, la conducta dels consumidors i les pràctiques comercials augmenten la producció de residus urbans, incloent-hi els d'embalatges; i mentre que els sectors industrials i els governs han assolit avenços notables en matèria de tractament d'aigües residuals, el sector agrari ha quedat enrere en la reducció de la contaminació per nitrogen, com ho demostra el fet que les concentracions de nitrogen en les aigües de superfície s'han mantingut pràcticament constants.
Tot i que s'observa que diverses pressions tendeixen a disminuir, els seus efectes continuen sent motiu de preocupació a causa del retard en l'actuació i de les elevades concentracions de fons originades per les emissions històriques i les emissions en altres indrets. En concret, malgrat la reducció de les emissions, una part important de la població urbana europea està exposada a altes concentracions d'ozó troposfèric, diòxid de nitrogen i partícules fines, mentre que grans superfícies d'hàbitats i sòl agrari continuen exposades a l'acidificació, l'eutrofització i uns nivells d'ozó troposfèric per damunt dels acceptables. Pel que fa a les aigües costaneres, continuen mostrant escassos signes de millora.
Les pressions sobre els recursos naturals han augmentat, sobretot pel que fa a la pesca. Els recursos pesquers estan en greu perill d'esgotament com a conseqüència de la sobrepesca. El sòl, com a recurs, també està sotmès a pressions importants i constants, incloent-hi l'expansió incontrolada de les ciutats i l'ampliació de les infraestructures de transport. Tot plegat ha provocat el segellament o cobriment d'una creixent extensió de sòl, la fragmentació d'hàbitats i la pèrdua o l'alteració d'espais naturals. Mentre que la superfície forestal augmenta i les tales anuals es consideren sostenibles, l'estat dels boscos 'tal com indica la defoliació d'espècies arbòries' continua sent preocupant, així com el deteriorament de gairebé una quarta part dels arbres mostra.
Malgrat la dificultat d'avaluar l'estat de la biodiversitat a Europa per manca d'informació, sembla que, com a conseqüència de les pressions exercides sobre els recursos naturals, encara no es donen les condicions necessàries per invertir la tendència de pèrdua de biodiversitat en l'horitzó del 2010.
L'ecoeficiència, o sigui la relació entre l'activitat econòmica i els efectes negatius que aquesta produeix en l'ambient, tendeix a millorar, tot i que en diferents graus, en els sectors del transport, l'energia i l'agricultura. Els avenços són relativament lents i algunes de les millores observades fins ara han estat neutralitzades pel creixement constant d'aquests sectors. En el sector domèstic gairebé no s'ha progressat en la reducció del seu impacte ambiental, mentre que en el de la pesca, malgrat que la flota pesquera de la UE s'ha reduït en tonatge i potència, s'observa un augment en el nombre de poblacions d'importància comercial objecte de sobrepesca en aigües europees.
Dels fons assignats en el programa 1994-1999 per l'Instrument Financer d'Orientació de la Pesca, el 60% es va destinar a la reorganització de la flota i el 40% a modernitzar-la. Aquests ajuts han estat la causa de la reducció global de la capacitat de la flota pesquera de la UE. Tot i això, en alguns països la modernització ha reduït la potència total de la flota encara que se n'hagi incrementat lleugerament el tonatge. A més, la pressió sobre les poblacions de peixos no ha disminuït gràcies als avenços registrats en l'àmbit de la tecnologia i el disseny.
Actualment, les captures de peixos rodons són insostenibles en la majoria de casos i les de peixos plans només són sostenibles en alguns casos concrets. També hi ha diverses espècies d'altura que mostren signes de sobreexplotació, i gairebé totes les poblacions de bacallà i lluç estan a prop d'esgotar-se.
El creixement econòmic i el consum d'energia no es dissocien amb prou rapidesa per evitar l'increment d'aquest darrer, que pot originar pressions ambientals encara més grans. El sector del transport és un important generador de pressions ambientals, sobretot com a conseqüència del consum d'energia. Tot i que, gràcies als avenços tecnològics, l'eficiència energètica del sector del transport de passatgers ha millorat lleugerament, no s'observa cap signe de millora en el sector del transport de mercaderies.
La divergència entre els avenços tecnològics i les millores d'eficiència energètica aconseguides obeeix a canvis en les condicions de transport (per exemple, vehicles més pesants i potents, baix índex d'ocupació i factors de càrrega) i al creixement constant del transport aeri i rodat a expenses del ferrocarril i altres mitjans de transport menys perjudicials.
Això no obstant, cal assenyalar el relatiu èxit de la normativa ambiental destinada a reduir les emissions atmosfèriques contaminants generades pel transport, mitjançant l'adopció de normes en matèria de qualitat del combustible i emissions dels vehicles. La reducció de les emissions de substàncies acidificants i precursores de l'ozó indica que aquestes s'han "dissociat" del creixement del transport.
Durant la dècada de 1990 es va registrar una disminució de les emissions atmosfèriques contaminants gràcies, principalment, al major ús de tècniques de reducció de la contaminació i a la substitució del carbó per gas. Tanmateix, el ritme actual de millora no és suficient per contrarestar el creixement econòmic pronosticat 'sobretot la previsió d'augment del consum elèctric' ni per complir els objectius d'emissió. Les polítiques i les iniciatives encaminades a incrementar el consum d'energies renovables han tingut èxit en alguns Estats membres. Tot i això, el creixement del consum elèctric total ha fet que el percentatge de les energies renovables en la producció d'electricitat s'hagi mantingut pràcticament constant durant la dècada de 1990. Per assolir l'objectiu indicatiu fixat per la UE, caldrà un creixement important de l'electricitat renovable o bé una disminució del consum total d'electricitat.
S'ha observat una certa millora en l'ecoeficiència agrària. El consum d'energia i els regadius van augmentar durant la dècada de 1990 en consonància amb la productivitat, tot i que actualment aquesta tendència és més o menys constant. Malgrat una certa reducció del consum de fertilitzants i plaguicides, la contaminació per nitrats i l'eutrofització continuen sent problemes greus. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle i les de substàncies acidificants i precursores de l'ozó troposfèric han disminuït, a excepció de les emissions d'amoníac.
Hi ha certs indicis de que la producció total de residus creix menys que el PIB pel fet que es generen menys residus miners. La producció de residus industrials també sembla estabilitzar-se. Pel que fa als residus urbans (al voltant d'un 14% del total), tots els Estats membres han assolit un nivell de producció similar, elevat, amb algunes petites diferències que s'expliquen per l'estil de vida i les pautes de consum.
La integració de les consideracions mediambientals en les polítiques econòmiques, a la qual fa referència l'article 6 del Tractat d'Amsterdam, ha registrat avenços lents. Iniciatives com el "procés de Cardiff" per integrar els problemes ambientals en diversos sectors poden accelerar un canvi. La política d'integració està encaminada principalment a tractar o pal·liar, no els símptomes, sinó les forces motrius que causen la degradació del medi ambient. La integració del desenvolupament sostenible i dels aspectes ambientals en les polítiques sectorials es pot fomentar amb diverses mesures de caràcter legislatiu i normatiu, mesures fiscals, acords voluntaris i informació. En la pràctica, la tendència és emprar un conjunt d'instruments i mesures (la barreja adequada).
Diversos Estats membres han començat a adoptar mesures fiscals amb la finalitat de millorar la qualitat del seu ambient i reduir la distorsió que causa la fiscalitat en l'economia. En la meitat dels Estats membres s'apliquen impostos sobre l'anhídrid carbònic i, en termes generals, des de mitjan dècada de 1990 han aparegut molts règims fiscals nous. Existeixen certs indicis de l'eficàcia dels impostos ambientals, però, en general, no es disposa d'estudis d'avaluació.
En aquest context, el Consell Europeu celebrat a Barcelona el març de 2002 va reconèixer les intencions de la Comissió Europea d'accelerar els treballs de preparació d'una directiva marc sobre cànons per l'ús de les infraestructures, a fi d'assegurar que el 2004 els preus dels diferents mitjans de transport reflecteixin millor els costos que ocasionen a la societat. El Consell també va expressar el desig d'adoptar una directiva sobre l'increment i l'ampliació de la fiscalitat ambiental dels productes energètics abans de la fi de 2002.
Les polítiques d'integració no acostumen a tenir en compte el sector domèstic. Donat que els nivells de consum continuen augmentant de manera paral·lela a la renda disponible, la necessitat d'ajudar els consumidors a prendre decisions informades adquireix una importància creixent. L'etiquetatge ecològic i l'activitat divulgativa (per exemple, campanyes per promoure l'estalvi d'energia) registren creixements, però tenen un ús encara marginal.
La proposta d'una Política de Productes Integrada en la UE destaca la reducció dels impostos sobre la venda de productes amb etiquetatge ecològic com a instrument essencial per resoldre les pautes de consum insostenibles.
