Gabi Martínez és periodista i escriptor amb més de 20 anys d’experiència. Autor de més d’una desena de llibres que abasten des de la literatura de viatges fins a l’anomenada liternatura, Gabi Martínez ha sigut considerat un dels autors més representatius de l’avantguarda espanyola moderna.
Gabi Martínez és periodista i escriptor amb més de 20 anys d’experiència. Autor de més d’una desena de llibres que abasten des de la literatura de viatges fins a l’anomenada liternatura, Gabi Martínez ha sigut considerat un dels autors més representatius de l’avantguarda espanyola moderna.
Entre les seves principals obres hi ha Ático (Destino, 2004), Sudd (Alfaguara, 2007), Los mares de Wang (Alfaguara, 2008), Solo para gegantes (Alfaguara, 2011), Un cambio de verdad (Seix Barral, 2020), Lagarta (GeoPlaneta, 2022) o Delta (Seix Barral, 2023), la seva obra més recent. En els últims anys s’ha convertit en l’abanderat de la liternatura (nature writing en anglès) a casa nostra, impulsant Liternatura - Festival de Literatura de Natura al Parc Natural de Collserola, així com altres festivals arreu d’Espanya i a Amèrica.
Aprofitant la publicació de “Delta”, des de SOSTENIBLE.CAT hem parlat amb ell sobre aquesta obra, la liternatura com a gènere i el paper que pot tenir per a la sensibilització de la ciutadania.
Com definiries la liternatura?
Liternatura en realitat és posar una paraula familiar, local, a un concepte que ja existia, però que no estava en absolut desenvolupat a la nostra llengua. Aleshores, liternatura és literatura de natura, i el que pretén és donar visibilitat a tota la gent que està pensant i està escrivint sobre natura. La literatura de natura posa al centre les natures de diferents tipus, des dels elements minerals fins als éssers vius, que siguin el centre de la història, que siguin protagonistes. La gran literatura moltes vegades no ha de ser espectacular, simplement ha de fer sentir i portar la sensibilitat de la natura. Per tant, hem d'anar amb els lectors, animar-los que treguin el cap i descobreixin que “Moby Dick” o Jack London amb els seus llops, o gent com Josep Pla podrien estar fent natura, o Miguel Delibes o Wenceslao Fernández Flórez, que va escriure El bosque animado.
On va néixer la liternatura i com ha arribat fins al dia d’avui?
De forma conscient, el nature writing comença amb el Henry David Thoreau a Walden. A partir d'aquí, es desenvolupa, en els anglosaxons sobretot i també als processos, una literatura de natura molt potent, que és la que ens ha arribat aquí. Hi ha un punt que en català i en espanyol, com a tal, tenim alguns llibres, però no reconeixem aquesta literatura com a pròpia, perquè sempre que parlem de llibres de natura diem que hem llegit un llibre de nature writing. Aleshores, aquí és el moment que diria que el concepte liternatura realment l'encetem nosaltres.
Totes les obres que parlen de natura i vincle amb l’entorn es poden considerar liternatura? On està el límit?
Si quan llegeixes sents que la natura és protagonista d'alguna manera de la història, ja està. Això ja es pot considerar liternatura. Pot ser des del missatge o la reflexió, però pot ser des d'una ficció. Hi ha coses que són molt clares, com Jorge Riechmann, Robert Macfarlane, Henry David Thoreau o Annie Dillard, amb “Una temporada en Tinker Creek”, que és un llibre meravellós que va ser seleccionat entre els 100 millors assajos dels Estats Units del segle XX. Això sí que serien referències evidentíssimes, perquè la natura està allà tota l'estona.
“La liternatura és la literatura de natura, i el que pretén és donar visibilitat a tota la gent que està pensant i està escrivint sobre natura"”
Tenim autors locals que es puguin englobar dins de la liternatura?
Per exemple, la Irene Solà, encara que ella diu que no fa liternatura. Però és que molta gent no sap que en fa. La Pilar Codony, per exemple, també hi està treballant molt, a més a més com a veterinària, des d'un punt de vista rural. Jordi Ballart, que és nadador, té un llibre publicat, “Línia de flotació”, que parla d'aigua i em va cridar l'atenció. També, des de la filosofia, hi ha la Marta Tafalla amb Ecoanimal, que està molt bé.
“Delta” és la teva última obra, on expliques la teva estada a l’illa de Buda durant un any. Com va sorgir la idea de quedar-te allà?
Venia d'explicar el territori on havia crescut la meva mare, perquè sempre em mouen, també, raons ètiques. Després d'haver viscut aquesta experiència i per diversos motius, vaig pensar que un espai extraordinari per desenvolupar una història i per tenir una experiència era el Delta de l’Ebre. Sempre he estat enamorat d'aquell espai, perquè ajunta el que seria una planícia molt extensa, la platja, que dins del meu imaginari és un espai fonamental, i l'aigua, el mar. I vaig tenir també la sort que hi havia un amic que coneixia el propietari, justament, de l'illa de Buda, on hi ha una de les primeres cases que s'empassarà al mar.
Gabi Martínez a la ciutat australiana de Perth
Un dels temes que toques a “Delta” és el conflicte entre qui viu de la terra amb els ecologistes i l’administració. Com es pot resoldre?
Al Delta de l’Ebre tens els flamencs, que són molt macos. Però, per una banda, als agricultors els trepitgen l'arròs i no els volen ni veure. Per l'altra hi ha el Parc Natural, que diuen que els hi donen espai. I per l'altra hi ha la indústria turística, que vol que vinguin molts exemplars perquè la gent així veurà flamencs i els hi dona menjar perquè en vinguin més. I així tens una inflació de flamencs, 40.000 flamencs, trepitjant-t'ho tot i d'una manera desbocada. És a dir, on trobem el terme mig? En l'equilibri està tot.
El que pretén el llibre és veure les persones que hi ha darrere de les etiquetes. Perquè així podràs veure els matisos del seu pensament. I a partir d'aquests matisos, establir un diàleg amb un altre. Si no veus el matís, si només veus l'etiqueta i no t'interessa, no voldràs seure amb aquesta persona. De manera que penso que s’han de mostrar els individus de la forma més integral possible. I el que en realitat el llibre està suggerint és que hi ha un diàleg possible. Per això, per mi el conjunt era molt important. Que parlés el conjunt, tothom. Que els animals també formessin part d'aquest conjunt. I l'arròs, i tot l'entorn, i els arbres, i el mar, i el riu. Que tot això fos protagonista també.
A “Delta” també parles de la situació actual del Delta de l’Ebre i els efectes del canvi climàtic. Com veus la situació ambiental avui en dia?
He arribat aquí sent molt crític, i continuo sent-ho. Però soc crític amb dades objectives, dient està passant això d'aquí, això d'allà i això altre. I hi ha coses que em remouen. Però ara soc optimista, en aquest cas, també perquè tinc dades objectives que em fan pensar que hi ha alguna possibilitat. El que s'ha de fer és anar plegats. El llibre insisteix molt en la idea de la xarxa. Has de tenir molt clar que has de treballar en xarxa i que has de ser resistent, resilient, i més al començament. Si això comença a rotllar de debò, la cosa pot funcionar.
"Ara soc optimista, en aquest cas, també perquè tinc dades objectives que em fan pensar que hi ha alguna possibilitat. El que s'ha de fer és anar plegats"”
Quin paper pot tenir la liternatura en el foment d’una consciència ambiental? Pot ajudar a fer front les diferents crisis que tenim davant: climàtica, de biodiversitat, de contaminació...?
A part d'ajudar el foment de la lectura, que també hem vist recentment que cal millorar-lo, el que fa aquest tipus de literatura és arrelar-te o recordar-te com som d'humans. He vingut de Colòmbia i de Los Angeles i he estat parlant amb gent de Perú i la República Dominicana, perquè hi ha moltes persones que tenen unes reserves nacionals enormes, uns parcs naturals envejables, però que no han creat tota una narrativa a propòsit d'això. El que fem és començar a proposar aquests temes i a interessar gent que d'entrada no sabia que existia aquesta possibilitat.
Quin futur veus al gènere i quin a l’acció per preservar el medi ambient?
Pel que respecta a liternatura, crec que té molt de futur: hem anunciat ja els festivals que es faran a Los Angeles i a Honda (Colòmbia), on farem el segon festival l'any que ve; continuem amb els dos que estan en actiu (al Parc de Collserola i a La Siberia, Extremadura); a finals de novembre ens van donar un premi UNESCO al que fem a La Siberia extremenya; i cada vegada més ens estan demanant clubs de lectura i tota mena d'accions que tenen a veure amb això. Amb el CENEAM (Centre Nacional d’Educació Ambiental) farem a l'estiu un curs per a professors de tota Espanya per veure com poden projectar la idea de liternatura.
Sent positiu, tot això és l’inici d’una generació de persones que començaran a crear un relat alternatiu de debò. No basat en la protesta, sinó en la proposta. Que es vegin històries que donin diverses possibilitats. Per tant, sortint de la liternatura i anant a la segona pregunta, penso que, si aconseguim crear aquest relat i el fem fort, es poden canviar decisions a un altre nivell. Estic sent molt optimista, però prefereixo pensar així.
