Barcelona se suma a la xarxa de ciutats de l’economia del dònut per avançar en la lluita contra la crisi climàtica

24/09/2021 - 12:09

El consistori inicia els estudis dels indicadors de l’economia del dònut per fomentar una ciutat sostenible davant l’amenaça de la crisi climàtica, tal i com fan altres ciutats del C40 com Amsterdam, Copenhagen i Londres. L’economia del dònut aposta per la reducció de les desigualtats socials i a la vegada per un canvi profund de les formes de producció i consum que han portat els estats a infringir els límits del planeta posant en risc, fins i tot, l’habitabilitat.

Barcelona inicia els estudis per adoptar la visió de l’economia del dònut per avançar cap un model de ciutat d’acord amb una transició ecològica justa, tant per a les persones que hi viuen com per al planeta. La ciutat se suma així a una visió que analitza uns indicadors per permetre prosperar, sense tocar els límits planetaris: el canvi climàtic, la crisi de la biodiversitat, la contaminació de l’aire i de l’aigua i, alhora, que no fomentin el creixement de les desigualtats socials.

Barcelona no ho fa sola, sinó de la mà de la C40, la xarxa mundial de ciutats que fan front a l’emergència climàtica i també en col·laboració amb el Doughnouts Economics Action Lab (DEAL) a través de la xarxa Barcelona + Sostenible. En definitiva, es tracta de traçar un model de ciutat que prosperi dins un espai ambiental segur i just que alhora preservi i garanteixi les necessitats de la ciutadania. Moltes ciutats d’arreu del món ja avaluen aquests indicadors, en són exemple Amsterdam, Copenhagen, Londres, Portland, Oxford o la regió de Brussel·les entre altres.

Aquests indicadors a analitzar són, d’una banda, indicadors ambientals com les emissión de CO2, la petjada ecològica o els usos de l’aigua, a la vegada que els indicadors de satisfacció de vida, salut, sanitat, ocupació de qualitat o accés a l’energia o a l’educació.

 

Què és l’economia del dònut?

Es tracta d’una visió que estableix que el model del creixement econòmic infinit ha quedat obsolet. Segons Kate Raworth, reconeguda economista de la Universitat d’Òxford, cal enfocar l’economia del segle XXI  a resoldre conjuntament els grans reptes de la sostenibilitat ambiental i la justícia social. L’objectiu és aconseguir que tothom pugui gaudir d’un espai ambiental segur i just per satisfer les seves necessitats dins un planeta que romangui habitable. Aquest espai està delimitat al seu interior per una base social de serveis i béns comuns bàsics que han de ser garantits per a tothom, i al seu exterior pel sostre ecològic de la no superació dels límits planetaris que ara estem infringint causant l’emergència climàtica, la crisi de la biodiversitat, l’acidificació del oceans, la contaminació de l’aire i l’aigua amb la disrupció dels cicles biogeoquímics del nitrogen i el fòsfor, entre d’altres impactes ambientals insostenibles.

Els dos cercles concèntrics configuren l’economia dònut on tota la humanitat ha de confluir per viure en un món sostenible. Tal com propugnen els Objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides pel 2035, això vol dir reduir la pobresa i totes les formes de desigualtat social i de gènere a la vegada que es canvien profundament les formes de producció i consum el creixement de les quals ens han portat a infringir els límits del planeta posant en risc la seva habitabilitat per a la propera generació i les següents.

Què aporta l’economia dònut?

L’economia del dònut és una nova visió on les activitats econòmiques i el desenvolupament en general estan lligats a la societat que depèn del medi ambient per a la seva supervivència. I ho fa amb un nou sistema integrat d’indicadors socioeconòmics i ambientals que ajuda a reconèixer en quin punt està una societat i cap on s’ha d’encaminar amb visió 2035 i 2050. Per tant, ofereix un monitoratge constant d’aquests indicadors que connecten diverses dimensions que fins ara s’han avaluat com realitats independents dins d’un imaginari col·lectiu centrat en el creixement econòmic. Com diu Kate Raworth, impulsora de l’economia del dònut a escala mundial, “una economia saludable ha de ser dissenyada per a què tothom pugui prosperar, no per créixer sense fi”.

Quan, com passa actualment, els resultats obtinguts dels diversos indicadors són fora del límits de l’espai just i segur compartible per tothom -tant per excés, en ultrapassar-se el sostre ecològic, com per defecte, en no arribar a garantir el benestar social de la població- es produeix una doble situació de no-sostenibilitat i que es visualitza immediatament més enllà del dònut, assenyalant clarament les prioritats polítiques, socials i econòmiques que cal adoptar en diferents àmbits.
 

L’economia del dònut a Barcelona

El monitoratge del dònut es pot aplicar a escala global, estatal i també en àmbits locals, tal i com ho estan fent diferents ciutats europees, com Brussel·les i Copenhagen. Algunes d’aquestes ciutats, com ara Amsterdam, Londres o Portland,  són membres, com també ho és Barcelona, del pacte climàtic C40, una xarxa de grans ciutats de tot el món dirigida a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i compromesa en la lluita contra la crisi climàtica.

Els esforços de totes aquestes ciutats que avaluen els indicadors de l’economia del dònut es fan en col·laboració amb el Doughnuts Economics Action Lab (DEAL), l’organització que encapçala l’economista Kate Raworth per aplicar els indicadors del dònut, adaptant-ne  la metodologia a cada àmbit d’anàlisi. En aquest sentit, Barcelona està treballant ja amb el DEAL per aplicar la visió del dònut al sistema d’indicadors i els processos participatius de la xarxa Barcelona + Sostenible.

 

Què en podrem extreure com a ciutat i quines son les variables rellevants en el cas de Barcelona

Per respondre la pregunta “què significa, per a la ciutadania prosperar en els seus fonaments socials respectant els límits planetaris”, l’aplicació del dònut a escala de ciutat posa en relació diversos indicadors tant de l’àmbit global com el local. El sistema d’indicadors combina quatre mirades o lents bàsiques d’una comunitat pròspera, socialment justa i ecològicament segura:

  • Ciutat saludable
  • Ciutat connectada
  • Ciutat capacitadora
  • Ciutat empoderadora

Aquesta combinació d’indicadors local-socials, local-ambientals, global-socials i global-ambientals obtinguts de les estadístiques disponibles (o d’altres que caldrà elaborar amb una visió mai aplicada) proporciona un diagnòstic que visualitza de forma integrada en quin punt estàj cada eix. Les quatre lents interconnectades d’aquest retrat de la ciutat permeten visualitzar el que significa ser una ciutat pròspera del segle XXI, en plena emergència climàtica i una crisi ambiental global. Aquesta imatge multidimensional de la ciutat és el que estableix el punt de partida clar per iniciar el debat participat sobre el camí a seguir per garantir el fonament social i el sostre ecològic que defineix l’economia dònut.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Article

L'excedent d'energia que es generi s'utilitzarà per rebaixar la factura de la llum a famílies vulnerables

Article
Pla obert de la presentació de Lleida #PelClima, amb representants de la restauració, Coca Cola i Turisme de Lleida, el 4 d'octubre del 2021. (Horitzontal)  Pla obert de la presentació de Lleida #PelClima, amb representants de la restauració, Coca Cola i Turisme de Lleida

Pla obert de la presentació de Lleida #PelClima, amb representants de la restauració, Coca Cola i Turisme de Lleida, el 4 d'octubre del 2021. (Horitzontal) Pla obert de la presentació de Lleida #PelClima, amb representants de la restauració, Coca Cola i Turisme de Lleida

Hostelería #PorElClima va néixer després de la crida mundial de l’Acord de París per adoptar mesures que contribuïssin a frenar l’emergència climàtica. És una plataforma virtual que reuneix els establiments d’hosteleria que han decidit comprometre’s amb la societat, amb l’entorn i amb un futur millor. S’hi han adherit 41 restaurants lleidatans.

Article

L’Ajuntament de Reus impulsarà la creació d’una comunitat energètica de fins a 6,2 MWp de potència al polígon Reus que aprofitarà les cobertes d’edificis públics i privats per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques que podran subministrar energia als edificis municipals i a les empreses instal·lades al polígon, en un radi de 500 metres, i aprofitar l’excedent per a produir hidrogen verd.

Butlletí