Catalunya registra 631 noves espècies exòtiques en dotze anys

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural impulsa el projecte de recerca EXOCAT per disposar d’una radiografia acurada de la situació i millorar les estratègies de prevenció i control de les invasions biològiques a Catalunya

Coordinat pel CREAF, l’EXOCAT cataloga la llista d’espècies exòtiques de Catalunya en funció del seu estatus invasor, i es complementa amb una amplíssima base de dades indispensable per a la gestió de les espècies exòtiques als espais protegits

Aquest 2023 el Departament doblarà el pressupost destinat al control de les espècies invasores, incrementarà les accions directes de control i prioritzarà les espècies que afecten el sector primari i les que poden afectar la seguretat de les persones o la seva salut

A Catalunya hi ha 1.678 espècies exòtiques identificades. D’aquestes, 198 espècies (el 12% del total d’exòtiques) han aconseguit establir-se i expandir-se de manera àmplia pel territori i reben la consideració d’espècies invasores.

Aquesta és una de les dades que es recullendesprés de 12 anys de projecte EXOCAT i que s’han donat a conèixer en un nou informe que han presentat la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas i López, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, i el director del CREAF, Joan Pino.

L’EXOCAT és un projecte de recerca impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que permet disposar d’una exhaustiva base de dades sobre la situació de les espècies exòtiques de Catalunya. Recull informació sobre la seva distribució i també el seu estat d’invasió. Tot plegat, la converteix en una de les eines principals per millorar les estratègies de prevenció i control de les invasions biològiques a Catalunya.

L’informe que s’ha presentat recull la foto actual i l’abans i el després de les espècies exòtiques i invasores a Catalunya i és una comparativa única de com ha evolucionat aquesta problemàtica ambiental els darrers anys.

L’informe avalua diversos paràmetres i classifica les espècies en quatre categories principals, segons el seu estat d’invasió.

• Espècie introduïda: tàxon exòtic de presència confirmada al territori però sense un grau d’invasió precisat.
• Espècie no establerta (o adventícia): tàxon present al territori però sense evidència que formi poblacions autosostenibles.
• Espècie establerta: espècie o subespècie amb poblacions autosostenibles però sense una expansió clara pel territori ni impactes destacables (o es desconeixen).
• Espècie invasora: tàxon estès pel territori o que, malgrat no haver-se expandit gaire, provoca impactes destacables sobre els ecosistemes o sobre l’economia i la societat.

El transport i la introducció d’espècies exòtiques en el nostre territori es duu a terme des de temps molt antics: cal recordar que espècies tan familiars com el castanyer, la figuera o la rata són, en realitat, espècies introduïdes des de fa segles, i fins i tot mil·lennis. El problema apareix quan algunes d’aquestes espècies són capaces de reproduir-se i d’expandir-se de manera molt ràpida pel nou territori i esdevenen espècies invasives. Des d’un punt de vista ecològic, la competència d’aquestes espècies invasives pels recursos que ofereix el medi pot reduir o desplaçar les poblacions de les espècies autòctones més sensibles. I, des d’un punt de vista econòmic, moltes d’aquestes espècies invasives són capaces de causar danys considerables de tota mena, sigui per pèrdues directes en diferents sectors econòmics, com ara l’agricultura, la pesca o la navegació, o pels costos indirectes derivats de la seva gestió.

631 noves espècies exòtiques

Des de la publicació del primer informe fins al 2021 s’han registrat 631 noves espècies exòtiques a Catalunya. La incorporació de nous tàxons a la base de dades de l’EXOCAT es troba àmpliament relacionada amb la publicació d’articles i informes que acrediten les citacions de les espècies al territori, les quals poden reportar un nombre significatiu d’espècies o subespècies noves. És el cas, per exemple, de la publicació de la checklist de la flora al·lòctona de Catalunya a finals del 2019, que va comportar la incorporació d’un gran nombre de plantes noves a la llista.

Gairebé la meitat dels tàxons de nou registre (el 48,97%) s’han classificat com a no establerts, el 32,17% ja es consideren establerts i 21 tàxons nous (el 3,33%) són clarament invasors.

Les espècies en més expansió a Catalunya

Entre les espècies considerades invasores, n’hi ha que presenten un còctel que les fa especialment temudes: les que tenen un gran potencial d’expansió per Catalunya i que, a més, poden provocar un impacte potencial sobre altres espècies autòctones o sobre la producció o la salut humana. Aquestes estan al punt de mira per al seu seguiment i control. Dels diferents grups d’espècies considerats a l’EXOCAT, els mamífers exòtics han experimentat, de mitjana, una notable expansió. Aquest és el cas, per exemple, del coipú (Myocastor coypus), que provoca afectacions als cultius i a la vegetació de ribera on habita.

També convé destacar l’expansió dels peixos continentals, els rèptils i els invertebrats terrestres, que en alguns casos han multiplicat per deu l’àrea ocupada el 2021 respecte del 2013.

Algunes de les espècies que destaquen pel que fa a la seva expansió pel territori són la vespa asiàtica (Vespa velutina), el mosquit tigre (Aedes albopictus), el morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus) o la papallona del boix (Cydalima perspectalis). Aquestes espècies van arribar a Catalunya fa relativament pocs anys i des de llavors han colonitzat el territori de manera destacable, cosa que ha causat importants impactes ecològics, econòmics i a la salut humana.

També destaquen els ocells com la cotorreta pitgrisa (Myopsitta monachus) o la cotorra de Kramer (Psittacula krameri).

Pel que fa a les plantes invasores, l’informe destaca especialment l’expansió de diversos cactus o cactàcies (espècies diverses dels gèneres Cleistocactus, Cylindropuntia, Cereus, Echinopsis, Opuntia, i Pseudocereus), amb una gran capacitat de colonització del territori i de control difícil.

Les regions metropolitanes i les zones del litoral, les més sensibles a la invasió

En aquest informe EXOCAT, s’observa com l’increment més gran d’exòtiques es concentra a tota la línia litoral i en alguns sectors del centre (Bages i Osona), del nord (Gironès) i del sud (Baix Ebre) de Catalunya. Mentre que l’increment observat als punts interiors del centre i nord de Catalunya són, probablement, a causa d’una millora del coneixement, l’observat a la línia litoral i al Baix Ebre, on el grau de prospecció ha estat continu al llarg del temps, és clarament a conseqüència del fet que el procés d’invasió s’ha anat expandint.

La definició mateix d’espècie exòtica implica que totes han estat transportades d’un lloc a un altre pels humans, sigui de manera voluntària o involuntària. En el cas de les regions metropolitanes i litorals, estem parlant d’un territori molt densament poblat i amb una gran tradició comercial, la qual cosa fa que el moviment d’espècies sigui molt intens i continu. A més, el clima del litoral, suau i benèvol, ofereix moltes oportunitats perquè s’hi instal·lin diferents formes de vida.

Avancem en les estratègies de prevenció, gestió i control de les espècies invasores

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural actua en la lluita contra espècies invasores treballant en la seva prevenció i, precisament, l’EXOCAT entra dins d’aquesta línia, perquè conèixer quines són les espècies invasores i les problemàtiques que originen és una eina potent i bàsica per poder-les controlar i erradicar. En aquest mateix sentit, el Departament té activada la Xarxa d’Alerta, que és un mecanisme de detecció ràpida d’espècies exòtiques a Catalunya, especialment de les espècies exòtiques invasores. El 2022 vam rebre unes 150 comunicacions. A partir d’aquest coneixement compartit, quan es detecta una nova espècie invasora s’actua immediatament i es duen a terme accions directes de control d’espècies invasores d’ampli abast. Es porta un control sobre espècies que afecten la diversitat biològica i els espais naturals i s’amplien totes aquelles actuacions referides al control de les espècies que afecten el sector primari o que poden afectar la seguretat de les persones o la seva salut.

A més, a través de l’Agencia Catalana de l’Aigua es vetlla per la qualitat de l’aigua i el correcte funcionament hidrològic dels rius. També es formen professionals i empreses en la prevenció i control d’aquestes espècies. Per poder incrementar totes aquestes actuacions, el Departament doblarà el pressupost que destina al control d’aquestes espècies, que passarà a ser de pràcticament 2 milions d’euros per a aquest 2023.

Finalment, treballa en la conscienciació, l’educació, la sensibilització i la formació de la ciutadana com a peces fonamentals en la prevenció, el control i l’expansió de les espècies invasores.