De residu a passarel·les de platja

Sostenible.cat
02/09/2011 - 00:00

A Balliu fa molts anys que fabriquen mobles d'exterior i de jardí, com gandules, cadires o taules de resina, i la seva preocupació ambiental els va portar a plantejar-se que podien fer amb les restes de material que sobraven de la fabricació dels seus productes tradicionals. I se'ls va ocórrer aprofitar aquell plàstic, que fins aleshores esdevenia un residu, per dissenyar una passarel·la de platja amb tota aquella matèria primera.

El resultat són uns llistons de plàstic, disponibles en tres colors (blanc, blau i marró imitant la fusta) que s'enganxen els uns amb els altres per formar les passarel·les de la mida desitjada. A més, com que aquest material és molt resistent, més que la fusta, les màquines de netejar la sorra poden passar-hi per sobre sense que es deformin, sense necessitat d'haver-les d'apartar.

Les passarel·les tenen a més un tractament ultraviolat per evitar-ne el descoloriment i afavorir-ne la durabilitat, un sistema de tractament anti-fongs i la superfície és anti-lliscant. El sistema de muntatge i desmuntatge afavoreix l'emmagatzematge en les temporades en què no es fan servir, i poder tornar-les a instal·lar quan cal. Per altra banda, aquest material evita l'absorció de calor i de la pintura en esprai, pel que resulta més fàcil netejar les pintades. I, a més, quan acaba la seva vida útil són reciclables.

Sembla que les passarel·les de platja de plàstic reciclat han agradat, i ja s'estan venent no només a Catalunya sinó també per exportació. I tot, amb les restes de plàstic que fins fa només un parell d'anys no tenien cap utilitat.

Relacionats

Article
Gerald Durrell

Convertida ja en un clàssic universal,  La meva família i altres animals narra les peripècies d'una família insòlita, desbaratada i molt poc convencional que decideix abandonar la grisa i plujosa Anglaterra per instal·lar-se a l'assolellada i paradisíaca illa grega de Corfú.

Article
Jordi Ballart

«Vuit graus és la temperatura de l’aigua més freda en què he nedat mai. No és cap proesa, si considerem que hi ha persones que neden en aigües polars a gairebé zero graus. A còpia d’anar gairebé cada cap de setmana de desembre a març a fer un bany a la platja, el meu cos s’ha anat adaptant a les temperatures marines d’hivern. Per què ho faig? Aquesta és la pregunta que intenta respondre aquest llibre».

Article
Jaume Terradas

De l’ofensiva contra la natura a un canvi de vida global

Butlletí