Quan semblava que, a nivell popular, el concepte de desenvolupament sostenible per fi estava més o menys assimilat, i que gairebé tothom sabia el que significa, nous indicadors ens assenyalen que aquest terme ja ens queda curt. De fet, fins i tot és possible que ja estigui caducat. L'expressió, que va ser emprada per primera vegada a l'informe "El nostre futur comú" que l'ex primera ministra noruega Gro Harlem Brundtland va dirigir per encàrrec de les Nacions Unides el 1987, va ser un dels pilars conceptuals de la Cimera de Rio de 1992. Actualment, però, malgrat ha estat una idea molt fructífera que ha obert línies de pensament i d'acció molt interessants, el famós "duet" ha perdut força i en el context actual l'enunciat ja no ens és suficient per a gestionar la realitat que ens toca viure. Ja al 1993, el matemàtic i economista romanès Nicholas Georgescu-Roetgen, un dels pares de la disciplina anomenada economia ecològica o bioeconomia, va argumentar que potser era un oxímoron. No són, segons com es miri, "desenvolupament" i "sostenibilitat" mots de significat oposat?
L'expressió només tindria sentit, va plantejar, en cas que aquest "desenvolupament" estigués associat a un no-creixement en l'escala econòmica. Per ell, l'economia hauria de ser una branca de la biologia, perquè si no es tenen en compte els efectes de les accions humanes sobre el medi ambient, els "números" són falsos. El cas és que Georgescu-Roetgen et altri van llençar els seus pensaments a l'arena dels cercles acadèmics i intel·lectuals i d'allí en va sorgir la teoria del decreixement, un concepte que cada cop suscita més interès.
Ara, un estudi encapçalat per l'economista Joan Martínez-Alier, catedràtic del Departament d'Economia i Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), aprofundeix en un model econòmic que proposa produir menys i reduir el nostre nivell de consum. Sota el títol de "Decreixement sostenible: Delimitació del context, crítiques i perspectives futures d'un paradigma emergent", el treball analitza els orígens de l'anomenat decreixement sostenible, amb arrels tant als cercles intel·lectuals d'influència marxista de França com als moviments ambientalistes i socials dels països del Nord, i compara les fites d'aquest amb les del paradigma del desenvolupament sostenible, aparentment molt debilitat, tot estudiant alternatives viables per aconseguir una convergència entre les idees que cerquen la via per trobar "una reducció pròspera" amb vista a evitar un col·lapse global que molts ja donen per segur.
El problema principal, com quasi sempre, no és que les propostes generades envers el decreixement econòmic no siguin prou viables. Qui sap, és possible fins i tot que poguessin assolir un èxit sorprenent si es posessin en pràctica. Com s'expressa en el resum que envers el treball ha publicat la UAB, "el desavantatge obvi és que enfronta els poders actuals de la societat. Cap dels principals agents econòmics, com ara els líders governamentals i els del sector privat, no tindria interès a considerar una política de no creixement. Respecte d'això, caldria promoure els avantatges de la reducció i millorar els objectius ètics de la societat", conclou.
En un món en crisi en què "desenvolupament" encara és, a la pràctica, sinònim de "creixement il·limitat", i on pràcticament tothom desitja posseir cada vegada més coses (i si pot ser més grans), sembla si més no esperançador que experts qualificats en una disciplina que uneix economia i ecologia com a coneixements intrínsecament vinculats posin sobre la taula pensaments que miren més enllà del PIB, l'índex Dow Jones o, per posar un exemple més casolà, l'Íbex 35. Un munt de xifres inintel·ligibles per a quasi tothom que, ara per ara, influeixen la societat d'una manera molt més determinant que tots els estudis científics del món. Fins quan? Fins on? Fins l'infinit i més enllà!
Treball realitzat per Joan Martínez-Alier juntament amb Unai Pascual, del Department de Geografia Econòmica de la Universitat de Cambridge (Anglaterra), Franck-Dominique Vivien, del Departament d'Economia de la Universitat de Reims Champagne Ardenne (França), i Edwin Zaccai, de l'Institut de Gestió Ambiental i Planificació del Territori de la Universitat Lliure de Brussel.les, Bélgica.
Publicat a Ecological Economics 69 (2010) 1741-1747
Informe complet a : www.obela.org/system/files/Decrecimiento%20sustentable.pdf
