El cens posa a l'abast d'investigadors i públic en general milers d'articles, mapes, vídeos, fotos, bases de dades i referències bibliogràfiques, amb una quantitat total d'informació que supera els 13 milions de documents, gràcies al patrocini i les contribucions de més de 600 institucions públiques i privades de tot el món, incloent-hi l'Institut de Ciències del Mar amb seu a Barcelona.
Segons els responsables del cens, tot aquest coneixement permetrà avaluar de manera molt més acurada, a partir d'ara, l'evolució i els canvis derivats de l'augment de la temperatura o de quantitats de CO2 a l'aigua lligats al canvi climàtic, o de fets puntuals com els vessaments de petroli.
Hi ha més del que es pensava
Abans d'elaborar el cens, la comunitat científica calculava que hi havia al voltant de 230.000 espècies, i ara han augmentat la xifra a 250.000. L'anàlisi genètica a més de 35.000 espècies -un estudi d'envergadura sense precedents- ha conclòs que la biodiversitat marina és més gran del que es creia.
En aquest 10 anys s'han trobat més de 6.000 espècies que creuen noves, i n'han pogut descriure a fons 1.200. I no només això, sinó que han localitzat exemplars d'espècies que creien desaparegudes. Així, per exemple, a les aigües d'Austràlia han trobat varietats de gambes que es creien extingides fa 50 milions d'anys.
Vida a tot arreu
Una de les conclusions més impactants del cens marí és l'ampliació del concepte d'hàbitat amb vida. Les investigacions mostren que haver-hi vida a tots els espais dels oceans, fins i tot allà on la mar es congela i hi ha poca llum i oxigen, o on la calor és tan elevada que els metalls es fonen.
Els estudis més espectaculars són els que han rastrejat les rutes migratòries mitjançant satèl·lits i equips electrònics, que en ocasions portaven els propis animals, o a través d'una xarxa de micròfons de Califòrnia a Alaska incloent-hi la costa de Canadà. Ara se saben amb precisió les grans autopistes i les carreteres secundàries de la majoria de les espècies, els llocs de trobada, on els va més bé i on registren més mortalitat. I tot això es pot veure en aquesta web.
‘Només es lluita per protegir allò que es coneix'
La màxima amenaça a la vida marina és clarament la sobreexplotació pesquera. Un cas clar és el de la tonyina vermella, la població de la qual, segons recull el cens, s'ha reduït de manera molt evident en aigües on abans era abundant, com ara al nord d'Europa; i que ha esdevingut una de les icones en el conflicte entre la pesca industrial i les polítiques conservacionistes.
En aquest sentit, Raül Romeva, membre de la Comissió de Pesca i Afers Marítims del Parlament Europeu i participant en les negociacions per limitar la pesca d'aquesta espècie, valora molt positivament la publicació d'aquest cens, que reforça els arguments per protegir la biodiversitat marina: "Com deia Cousteau, només és lluita per protegir allò que es coneix. Així doncs, en la mesura que coneguem més i millor el mar, tindrem més incentius per a protegir-lo. Potser ja va essent hora que, en lloc de parlar de com esgotar els recursos pesquers, ens preocupem de com garantir la supervivència de la biodiversitat, també la marina".
En la mateixa línia, els autors del cens esperen que tota aquesta allau d'informació i de tècniques d'investigació es pugui aplicar en benefici de la humanitat i dels oceans.
