Font: Consell Comarcal del Maresme
S’ha inaugurat la planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró. També posa a disposició dels ajuntaments un model d’ordenança municipal per regular l’ús de l’aigua en període de sequera.
El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, ha inaugurat oficialment la Planta pilot de regeneració d’aigua ubicada a l’EDAR de Mataró. Aquesta instal·lació, que va entrar en funcionament el passat mes de juliol, fa un tractament de l’aigua ja depurada (anomenat terciari). L’aigua resultant no és apta per a consum domèstic, però sí compleix tots els requisits per a altres usos com els industrials, agrícoles, neteja viària, reg de parcs i jardins o la regeneració d’aqüífers.
Tot i que la planta es troba encara en període de proves, el Consell Comarcal del Maresme vol accelerar el procés i ja ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) permís per poder subministrar aigua regenerada als ajuntaments alleugin d’aquesta manera la situació de sequera que patim.
Les analítiques són positives i mostren que l’aigua resultant és d’excel·lent qualitat i compleix tots els requisits sanitaris per a la seva utilització, fins i tot en sectors que requereixen un nivell més alt de puresa com el sector agrari. Es calcula que diàriament es podrien subministrar uns 50 m³ d’aigua regenerada. Una quantitat, però, insuficient per cobrir les necessitats. És per això que el Consell Comarcal també ha demanat permís a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments l’aigua de la resta d’EDAR’s del Maresme que ja apliquen un tractament addicional a l’aigua depurada i que la fa apta per a reg de parcs i jardins i neteja viària. De fet, actualment aquesta aigua ja s’està utilitzant per cobrir part de les necessitats de funcionament de les mateixes depuradores.
D’aquesta manera, a banda dels 50 m³ diaris d’aigua regenerada, els ajuntaments podrien disposar addicionalment de 175 m³ diaris d’aigua tractada (50 m³ de l’EDAR de Teià, 30 m³ de la de Sant Andreu de Llavaneres, 25 m³ de la d’Arenys de Mar, 15 m³ de la de Sant Pol, 25 m³ de la de Tordera i 25 m³ més de la de Pineda de Mar). Tot plegat, sumaria 220 m³ per dia, una xifra similar al consum habitual diari d’un municipi de 1.200 habitants.
El president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat que la gran aposta que tenim al davant és “implantar a tot el Maresme diferents nivells de regeneració que ens permetin reduïr dràsticament el volum d’aigua depurada que llencem al mar i garantir d’aquesta manera tant el consum domèstic com la regeneració dels aqüífers, la continuïtat dels sectors productius i les necessitats dels espais públics“.
El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort Subiranas, també ha assegurat que la regeneració d’aigua “és un eix estratègic de país que posa en valor la feina que fem les administracions per aprofitar tota l’aigua que tenim. Aquesta planta ha de servir per experimentar quin tipus d’aigua volem pels usos que decidim tenir per aquesta aigua regenerada“.
La planta pilot de regeneració d’aigua de Mataró és una instal·lació cofinançada entre l’ACA i el Consell Comarcal del Maresme. El seu cost ha estat de 341.452 euros (iva inclòs). S’ha instal·lat a la depuradora de Mataró perquè és l’EDAR maresmenca que tracta més volum d’aigua residual (25.000 m³ al dia). Dona servei als municipis de Mataró, Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt que sumen una població de 192.000 habitants.
El procés de regeneració de l’aigua que prèviament ha estat depurada passa per tres nivells. Al primer se li aplica un sistema de filtració que elimina fins a un 90 % dels sòlids en suspensió i un 50 % de la seva terbolesa. En la segona etapa, l’aigua és conduïda fins a un sistema d’ultrafiltració que permet l’eliminació de la terbolesa fins a valors inferiors a 1 NTU, així com els principals paràmetres microbiològics. Per últim, es fa un tractament d’osmosi inversa de dos passos que permet eliminar les sals dissoltes, l’amoni i la resta de contaminants orgànics.
La planta pilot de regeneració d’aigua, que es va començar a projectar el desembre de 2022, està impulsada pel Consell Comarcal del Maresme juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, i operada per Cetaqua en col·laboració amb SIMMAR. Utilitza tecnologies innovadores i sostenibles així com criteris d’eficiència dels tractaments i la sostenibilitat de l’entorn. El seu model podria replicar-se en les depuradores situades en altres municipis del territori.
De fet, el president del Consell Comarcal ja ha avançat que “un objectiu prioritari és replicar aquest model de regeneració d’aigua a les depuradores del Maresme Nord per poder recarregar l’aqüífer de la Tordera que alimenta tant als municipis del nord de la comarca com de la Selva sud“, un aqüífer que està sobreexplotat, “un bé preuat que hem de protegir de la intrusió de salinització, ja que, a més de ser el recurs hídric per a consum domèstic, sosté també l’economia dels municipis a nivell industrial, agrícola o turístic“.
En aquesta línia, el conseller Mascort ha afegit que “En el total d’estacions d’aigua regenerada que estan planificades en el Maresme podríem arribar a recuperar 20 Hm² d’aigua”.
Diferents alcaldies, conjuntament amb el director de l’ACA Samuel Reyes, el delegat del Govern a Barcelona Joan Borràs, i càrrecs electes comarcals han assistit avui a l’acte d’inauguració oficial.
L’aigua al Maresme
El Maresme és una comarca, tal com constata l’informe d’Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.
És per això que el Consell Comarcal està implementant un servei integral que contempla totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs la redacció d’un Pla director que contemplarà, entre d’altres, la regeneració de l’aqüífer de la Tordera i l’extensió de la regeneració a les diferents depuradores de la comarca, així com el pla d’usos d’aquesta aigua.
El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament en alta del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt. Els municipis del Maresme centre i sud reben l’aigua del Ter-Llobregat.
La xarxa de sanejament en alta del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.
Respecte l'abastament i sanejament en baixa, el control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població.
Model d'ordenança d'estalvi d'aigua
Per altra banda, el Consell Comarcal està elaborant un Pla -les línies generals del qual van ser presentades en el darrer Consell d’Alcaldies- per ajudar els municipis del Maresme a afrontar la nova conjuntura de sequera.
La primera actuació ha estat facilitar als ajuntaments un model d’ordenança municipal per tal que puguin garantir el servei públic d’abastament en temps de sequera a partir de la regulació dels usos de l’aigua i el foment de l’estalvi.
Cal tenir en compte que en un escenari d’emergència s’estableix una dotació màxima de 200 litres per habitant (10 menys que en l’actual fase de preemergència) i aquesta quantitat podria baixar fins als 160 litres per habitant en cas d’emergència extrema.
Tenint com a base el model genèric d’ordenança municipal elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el document que ha fet arribar el Consell Comarcal als ajuntaments maresmencs intenta adaptar-se a les singularitats dels 30 municipis maresmencs emfatitzant, entre altres qüestions, l’obligació de les entitats subministradores a col·laborar-hi i incorporant nous supòsits relacionats amb plans d’estalvi d’aigua d’usuaris industrials, així com la implantació de comptadors de telemesura, un element imprescindible per poder fer un millor control dels cabals consumits.
El model d’ordenança especifica que és l’alcaldia del municipi la que té potestat per adoptar les mesures excepcionals i incorpora noves infraccions relacionades amb l’incompliment de les mesures com ara destinar aigua apta per al consum humà per a altres usos quan s’activi l’escenari d’emergència grau II i III o no presentar i/o incomplir els plans d’estalvi d’aigua requerits per l’Ajuntament.
La proposta del Consell Comarcal manté la categorització dels incompliments en lleus, greus i molt greus així com el règim sancionador presentat per l’ACA que preveu multes oscil·lants entre els 750 € per a les infraccions lleus i els 3.000 € per a les considerades molt greus.
- Model d’ordenança municipal reguladora de les mesures aplicables a l’abastament d’aigua potable i als usos de l’aigua en situació de sequera presentat pel Consell Comarcal del Maresme als ajuntaments.
