Es tanca un llarg procés que va començar el 2012, a petició de diversos municipis del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell
Font: Generalitat de Catalunya
19/07/2018 - 20:21
Es tanca un llarg procés que va començar el 2012, a petició de diversos municipis del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, amb l’objectiu d’aportar coherència a l’espai protegit, augmentar la zona protegida i millorar-ne la gestió. S’afegeixen prop de 9.500 hectàrees noves dels nuclis de Farrera, Rialp, Alt Àneu, Llavorsí, Soriguera i les Valls de Valira, que inclouen sectors d’alt interès natural, de fons de vall i mitja muntanya, que havien quedat exclosos amb la creació del Parc, l’any 2003.
El Govern ha aprovat l’ampliació de prop de 9.500 hectàrees dels límits del Parc Natural de l’Alt Pirineu, amb l’objectiu d’incloure sectors d’alt interès natural i paisatgístic, de fons de vall i mitja muntanya, que havien quedat exclosos amb la creació del Parc, l’any 2003.
Es tanca, així, un llarg procés que es va iniciar el 2012, a petició de diversos ajuntaments del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, per tal de millorar la gestió del Parc, i aprofitar l’actiu econòmic que suposa, a més de contribuir a la preservació del patrimoni natural, geològic i cultural d’aquest àmbit.
A més, l’ampliació serveix per ordenar i dotar de coherència la protecció d’aquesta àrea, en tant que incorpora sectors ja inclosos en altres figures de protecció, com ara el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i Natura 2000.
Ampliació a 7 nuclis
L’ampliació que ara s’aprova suma prop de 9.500 hectàrees distribuïdes en 7 nuclis diferents. Per volum de superfície, el nucli que més n’aporta és Farrera, amb 2.585,91 ha, seguit de Rialp, amb 2.093,6 ha; les Valls de Valira, amb 2.044,85 ha; Alt Àneu, amb 1.460,26 ha; Llavorsí, amb 847,37 ha; Soriguera, amb 261,77 ha, i Alins, amb 173,15 ha, on només s’han millorat les delimitacions de diversos enclavaments.
L’ampliació que ara s’aprova suma prop de 9.500 hectàrees distribuïdes en 7 nuclis diferents. Per volum de superfície, el nucli que més n’aporta és Farrera, amb 2.585,91 ha, seguit de Rialp, amb 2.093,6 ha; les Valls de Valira, amb 2.044,85 ha; Alt Àneu, amb 1.460,26 ha; Llavorsí, amb 847,37 ha; Soriguera, amb 261,77 ha, i Alins, amb 173,15 ha, on només s’han millorat les delimitacions de diversos enclavaments.
D’aquesta manera, el Parc passarà de les 69.850,30 ha del 2003 a les 79.317,21 ha actuals.
Més de 200 hàbitats diferents
Situat a cavall de les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, el Parc Natural de l’Alt Pirineu acull prop de 200 hàbitats diferents així com 25 espècies de flora amenaçades o rares, i 284 espècies de vertebrats. És l’únic indret a Catalunya on creix la savina turífera (Juniperus thurifera), així com poblacions d’espècies amenaçades o rares com l’os bru, l’almesquera, el trencalòs, el gall fer, la perdiu blanca, el mussol pirinenc, el pardal d’ala blanca, el pela-roques, la sargantana pallaresa o el tritó pirinenc entre d’altres.
Situat a cavall de les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, el Parc Natural de l’Alt Pirineu acull prop de 200 hàbitats diferents així com 25 espècies de flora amenaçades o rares, i 284 espècies de vertebrats. És l’únic indret a Catalunya on creix la savina turífera (Juniperus thurifera), així com poblacions d’espècies amenaçades o rares com l’os bru, l’almesquera, el trencalòs, el gall fer, la perdiu blanca, el mussol pirinenc, el pardal d’ala blanca, el pela-roques, la sargantana pallaresa o el tritó pirinenc entre d’altres.
El Parc, que commemora aquest 1 d’agost els seus 15 anys de creació, conté, a més, set espais d’interès geològic inclosos en l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya, així com un extens patrimoni arquitectònic en forma de jaciments vinculats a l’activitat ramadera des del Neolític, d’ermites, bordes, cabanes, orris, pletes, moles, serradores hidràuliques, i forns de calç, entre altres.
Recull tradicions i festes d’interès cultural, artístic i turístic, declarades patrimoni immaterial UNESCO com les Falles del Pirineu, aplecs, i fires ramaderes.
Motor d’activitat econòmica
A més d’afavorir la protecció i conservació d’hàbitats i espècies, la declaració del parc natural l’any 2003 ha suposat també un important factor de desenvolupament econòmic sostenible de les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. El 2017 el Parc va rebre prop de 314.000 visitants, que van generar un impacte econòmic directe de prop de 14 milions d’euros.
A més d’afavorir la protecció i conservació d’hàbitats i espècies, la declaració del parc natural l’any 2003 ha suposat també un important factor de desenvolupament econòmic sostenible de les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. El 2017 el Parc va rebre prop de 314.000 visitants, que van generar un impacte econòmic directe de prop de 14 milions d’euros.
L’ampliació que ara s’aprova, i la recuperació actual de la capacitat pressupostària de l’òrgan gestor, contribuirà a mantenir aquest espai com un referent a Catalunya en desenvolupament sostenible i conservació del patrimoni natural, en els propers anys.
Etiquetes:
