Tot i que a les terres de Lleida encara no es pot sentir la sensació d'ofec que pateixen altres àrees metropolitanes per culpa de l'excés de cotxes, el projecte Gesmopoli també ha treballat en el polígon del Segre, un espai per on hi circulen diàriament més de 12.000 vehicles.
Per aquest motiu, Josep Maria Baiget, membre de CCOO a la comissió de Gesmopoli d'aquest polígon, opina que a Lleida el projecte ha estat realment "un concepte avançat en el temps", encara que "gaudir d'una certa llibertat del vehicle particular ha dificultat el fet de trobar-hi un sentit pràctic". Tot i així, Baiget assegura que "l'esperit de Gesmopoli" és "l'única sortida cap a una mobilitat sostenible en el temps, a nivell econòmic, ecològic, integradora i segura". Segons Baiget, els plans de mobilitat "representen un plus de qualitat en tots els sentits, tant a nivell de productivitat i rendibilitat industrial com de qualitat de vida".
Baiget veu doncs en aquest projecte una oportunitat perquè els empresaris lleidatans, "un pèl avesats a l'individualisme, visualitzin nous reptes i estratègies, les quals si són abordades conjuntament poden generar millores de competitivitat". De fet, aquest membre de CCOO afirma que "poques vegades al llarg de la història social es dóna el fet que la defensa d'un vector -en aquest cas la mobilitat laboral- pugui aportar tantes millores socials alhora".
En el mateix sentit, Cristina Villas, de l'Associació de Propietaris del CIM, valora "positivament" el projecte, destacant que les mesures de transport públic impulsades, com la línia del polígon, "seran molt beneficioses" en el futur. Segons Villas, la continuïtat del projecte passa per "continuar amb la mesa de treball creada en col·laboració amb les entitats públiques vinculades a la ciutat", a la que el CIM aportarà "la seva experiència diària".
De la seva banda, Carlos Soldevilla, subdirector tècnic de SARBUS, creu que Gesmopoli ha estat un projecte "ambiciós, que ha tractat el tema de la mobilitat en un sector on tothom era conscient de la falta d'accessibilitat sostenible però al qual ningú havia tingut el valor de fer-hi front". Sota el seu punt de vista, millorar per exemple l'accés per autobús al polígon "no és diferent a la implantació d'una línia urbana convencional, amb un recorregut adequat i una freqüència de pas raonable". De cara al futur, Soldevilla creu que "seria important que el projecte tingués continuïtat amb les mateixes persones que van iniciar-lo i que coneixen bé la casuística".
(P)
Entrevista a Jordi Cabal, gestor de mobilitat al polígon Segre
Com valoreu, en termes generals, el projecte Gesmopoli?
Aquest projecte ens fa pensar i raona que hem de canviar la nostra manera de desplaçar-nos als nostres llocs de treball ocupant el menor espai possible a les carreteres, ja que aquestes es col·lapsen provocant retencions, pèrdues de temps innecessàries, malestar entre els conductors i inclús accidents in itinere.
La valoració es molt positiva i crec que aquest projecte es un exemple a seguir en moltes zones industrials, ja que aquestes zones sempre s'han caracteritzat per tenir molta superfície i generar un gran volum de desplaçaments, tant de mercaderies com de treballadors, i fins fa poc temps no hi havia una figura que ho gestionés.
Gesmopoli, amb la prova pilot dels sis polígons a tot Catalunya, ha creat la figura de gestor de mobilitat que amb la implicació de l'administració, empresaris i sindicats, ha permès realitzar algunes proves pilot i a plantejar les mesures d'actuació.
Quines creieu que son les mesures de més èxit per millorar la mobilitat al vostre polígon?
La millora del transport públic actual es bàsica, per fer-lo competitiu amb el vehicle privat, que actualment s'utilitza en un 72% dels desplaçaments.
Concretament en el polígon del Segre, s'està treballant per a millorar la línia actual d'autobús urbà. Actualment només hi ha una línea d'autobús unidireccional i amb una freqüència de pas d'una hora i un temps de recorregut de 50 minuts en el circuit llarg, que passa per tota la ciutat i es realitza a primera hora del mati, i un de curt per l'interior de la ciutat de 40 min. El servei d'autobús comença a les 6.15 i fa l'última volta a les 20.15.
Les propostes son:
-Ampliar el servei començant una hora abans i acabant una hora més tard que l'actual.
-Adaptar els horaris del pas de l'autobús amb les hores d'entrada i sortida a les empreses.
-Millorar la qualitat, accessibilitat i informació de les parades.
-Augmentar la freqüència de pas de l'autobús discriminant les hores punta d'entrada i sortida del treballadors a la feina i la resta d'hores.
-Que els autobusos interurbans que passin a prop del polígon i tinguin una parada.
-A llarg termini, la millora de la xarxa de ferrocarrils, la creació de tren tramvia i l'adequació de l'estació de Vilanoveta.
La opció del vehicle compartit es molt bona, però a Lleida no te gaire èxit, ja sigui per falta de difusió o desconeixement, però crec que si es motives a la gent i s'adaptessin una mica els horaris pot funcionar. S'ha de difondre i donar facilitats als usuaris creant borses d'usuaris disposats a compartir cotxe.
Per altra banda, una part del polígon es accessible a peu i amb bicicleta des de la ciutat, a de la falta de manteniment del polígon, s'està treballant en una millora de la urbanització dels carrers principals, ja que els vials i les voreres es troben en molt mal estat. En aquesta urbanització es preveu la creació de carril bici, adequant un itinerari segur per als usuaris de la bicicleta i els peatons. També CCOO amb acord de l'empresa SARBUS, com a prova pilot, permetrà l'accés de la bici a la línia de bus del polígon.
En el mes de juliol vam realitzar accions pilot per millorar la permeabilitat d'algun carrer creant passos de vianants i millorant-ne d'existents. Ja que en el polígon del Segre només n'hi havia en la zona mes propera a la ciutat. I amb l'ajuntament vam arreglar l'estat de la barana d'un curs d'aigua que travessa el polígon que provocava una alt risc als vianants pel seu desnivell.
Com valoreu el paper que juga la figura del gestor en la mobilitat als polígons?
La figura del gestor es clau per a tirar endavant les accions reflectides en el pla de mobilitat i millorar-les, això si, amb l'ajuda dels components de la mesa, principalment ajuntament i empresaris. Fins ara s'ha fet un estudi del territori i unes propostes, però el gestor es l'encarregat de transformar el territori realitzant les accions i fent un seguiment d'aquests per a evitar o arreglar els problemes que vaguin sorgint i tirar endavant el projecte.
Les dades del polígon
Superfície: 135,6 ha.
Número d'empreses: 204
Número de treballadors: 4.200
Municipi: Lleida
Situació: El polígon el Segre es troba ubicat als afores del centre urbà de Lleida, per sobre de l'autovia A-2 i per sota del traçat de la carretera C-13 (veure mapa).
