Font: Ajuntament de València
El pròxim mes de setembre es posarà en marxa el projecte SAVE THE HOMES per a facilitar als ciutadans i ciutadanes de València una sèrie de millores en el confort dels seus habitatges a través de la seua rehabilitació energètica. Per a dur-ho a terme s'ha constituït de manera estratègica un consorci conformat per l'Ajuntament de València, mitjançant l'Oficina de l'Energia; el Consell General de Col·legis d'Administradors de Finques de la Comunitat Valenciana i la Generalitat Valenciana, via la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, a través de l'Institut Valencià de l'Edificació (IVE). El projecte tindrà una duració de 3 anys i comptarà amb un finançament europeu de prop d’1,6 milions d'euros. 11 socis de quatre països europeus estaran involucrats.
El projecte té com un dels seus principals objectius generar una Xarxa Regional d'Oficines de Servicis Integrats de Rehabilitació d'Habitatge, sota el mecanisme de la Finestreta Única (One-Stop Shop) per a assessorar la ciutadania en tot el procés de rehabilitació energètica dels seus habitatges. Per a això, el consorci valencià potenciarà el funcionament i els servicis oferits per l'Oficina de l'Energia de València –un dels dos organismes municipals sota el paraigua de la Fundació València Clima i Energia- com a pilot d'eixa finestreta única, perquè posteriorment es puga replicar este format en altres municipis valencians.
Donada la fragmentació del mercat de la renovació energètica en l'actualitat i la consegüent dificultat en l'accés de la ciutadania a eixos servicis, a través del mecanisme de finestreta única, el projecte SAVE THE HOMES pretén establir oficines que d'una manera transparent i de confiança faciliten el procés, assessorant i acompanyant a la ciutadania en l'assessorament inicial, suport en la cerca i contractació de solucions tècniques i servicis professionals i possible finançament. D'igual manera, les oficines pretenen acompanyar a la ciutadania en la fase de construcció i posada en ús dels edificis rehabilitats, a través de procediments de qualitat i monitoratge dels beneficis de la rehabilitació, de manera que la visualització d'estes bones pràctiques puga servir de palanca a altres comunitats de veïns i veïnes. El projecte té un fort component de conscienciació i pretén visualitzar i fer entendre a la ciutadania no sols els beneficis econòmics quant a l'estalvi energètic que la rehabilitació energètica d'un habitatge pot comportar, sinó també tots els beneficis associats, més enllà de la reducció de l'impacte mediambiental del seu edifici, com són l'increment del valor de la propietat o la millora de les condicions de confort i salut en els habitatges, este últim, d'especial rellevància, després del paper central que ha tingut l'habitatge com a lloc de confinament durant la pandèmia per la COVID-19.
El regidor d'Emergència Climàtica i Transició Energètica a l'Ajuntament de València, Alejandro Ramon, ha destacat la rellevància que està aconseguint l'Oficina de l'Energia com a “font d'informació i assessorament per als veïns i veïnes de València” i ara també com a exemple primer d'eixa Xarxa de Finestretes Úniques. “València reforça el seu paper en l'avantguarda europea de la lluita contra el canvi climàtic i l'aposta ferma per les energies renovables”. A més, ha agraït la cooperació tant amb el Consell General de Col·legis d'Administradors de Finques de la Comunitat Valenciana, responsable d'involucrar a les comunitats veïnals, i a la Generalitat, mitjançant l'IVE, pel seu suport tècnic i la seua tasca de replicar els resultats que s'aconseguisquen a València a través de l'Oficina de l'Energia.
En el context d'emergència climàtica actual, es fa imperiosa la necessitat de contribuir a la reducció de les emissions d'efecte d'hivernacle des dels diferents sectors. El parc edificatori és responsable d'aproximadament el 40 % del consum energètic a la Unió Europea i del 36 % de les emissions de CO₂. Un 35 % dels edificis van ser construïts fa més de 50 anys i quasi un 75 % del parc és energèticament ineficient. Per a aconseguir els objectius de descarbonització de 2050, la majoria dels edificis requerixen renovació.
Des dels diferents nivells de les administracions públiques s'està posant en relleu la importància de la qüestió. La Generalitat Valenciana, a través de la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, va llançar el Pla Hàbitat 2030 que conté els reptes estratègics en l'àmbit de l'habitatge que la Conselleria treballarà durant els pròxims anys, sent una transició verda, un dels principals objectius d'este pla. Així mateix, esta mateixa setmana s'ha obert el termini per a la sol·licitud d'ajudes econòmiques per a la reforma i rehabilitació del programa Renhata.
Per part seua, l'Ajuntament de València promou la rehabilitació energètica d'habitatges i edificis a través de l'Oficina de l'Energia, que actua com a finestreta única energètica de la ciutat, de manera que assessora i acompanya a la ciutadania durant tot el procés de rehabilitació, oferint suport tècnic, resolent dubtes legals, donant informació sobre subvencions disponibles i assessorant sobre les possibilitats de finançament disponibles.
D'igual manera, la Comissió Europea, ha establit l'acció pel clima com a prioritària, materialitzant-la a través del Green Deal, un gran Pacte Verd Europeu que busca aconseguir un continent climàticament neutre en 2050. En esta línia, en el marc del programa Horitzó 2020 i la convocatòria ‘Servicis integrats de renovació d'habitatges’, la Comissió Europea busca solucions integrades de servicis de renovació que cobrisquen tota l'experiència de la persona usuària, des de la presa de decisió fins a la consecució de les reformes, passant per dissenys, tràmits i obres. Estes solucions han d'aconseguir que les renovacions de la llar siguen més simples, més ràpides i més assequibles per a la ciutadania.
