El repte de reciclar l'or líquid

Sostenible.cat
09/01/2012 - 00:00

Prolifera la instal·lació de contenidors per recollir oli de cuina usat, un residu altament contaminant que pot ser transformat en un valuós recurs per a una mobilitat més sostenible.

Quan pensem en reciclatge solem fer-ho en paper, vidre i plàstic i oblidem el que es considera el residu urbà més contaminant: l'oli de cuina. Un cop usat, cada litre d'aquest ingredient alimentari bàsic pot contaminar fins a mil litres d'aigua. I això no és tot. L'oli abocat per l'aigüera causa embussos a les canonades domèstiques i també costoses avaries a les depuradores.

Aquests problemes i també el valor que té l'oli un cop reciclat estan empenyent iniciatives per eliminar el fre més important en la seva recollida: haver-se de desplaçar a un punt verd o deixalleria per portar-lo. El Consorci per la Gestió de Residus del Vallès Occidental ja ha instal·lat 42 contenidors de recollida d'oli a 15 municipis de la comarca. "L'aposta és donar un servei de 24 hores als ciutadans", assenyala Concha Zorrilla, Directora Tècnica de l'entitat, que també explica que els contenidors instal·lats ja cobreixen una població de 400.000 persones.

Però la recollida d'oli no és exclusiva d'aquest programa. Altres poblacions, com Sant Cugat del Vallès o Rubí, també disposen de contenidors, en aquest cas gestionats per l'empresa Recicloil. Els sistemes de Recicloil i del Consorci són diferents, però ambdós intenten facilitar al màxim la feina al ciutadà. En el de l'empresa el veí rep a casa una ampolla especial per dipositar el seu oli i, quan el deixa al contenidor, n'obté una ampolla nova i neta per a propers usos. En el del Consorci, el ciutadà pot llençar el seu oli "en una ampolla de plàstic qualsevol que tingui tancament hermètic", com una ampolla d'aigua o de refresc, segons explica Víctor Francos, regidor de Medi Ambient d'un dels darrers municipis on s'ha implantat el sistema, Cerdanyola del Vallès.

El primer benefici del reciclatge és evitar una contaminació greu i directa. Però gràcies a que la seva destinació és la fabricació de biodièsel, un combustible amb entre un 85 i un 90% menys d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle que el gasoil, els avantatges ambientals de la recollida són encara més grans. Manel Ebri, President de l'Associació Catalana del Biodièsel explica que l'oli domèstic usat és veritable "or líquid", molt demandat pels fabricants de biocombustible perquè, al contrari que la resta del biodièsel, no requereix conreus específics per la seva obtenció i no comporta les emissions associades a la gestió de les plantacions.

Arribats a aquest punt, si tot són avantatges, sobta que l'oli usat sigui encara, a la pràctica, un residu poc aprofitat. Quina és la raó? "Els costos logístics", assenyala Ebri. Zorrilla és de la mateixa opinió: "la recollida no és una activitat lucrativa", encara que el seu cost per l'administració "no sigui elevat gràcies al rendiment de la venda de l'oli".

La solució al problema podria estar en una visió global. "Si es comptabilitzés l'estalvi que s'obté a les depuradores d'aigua i xarxa de clavegueram pels greixos evitats, probablement l'activitat sí seria viable econòmicament", detalla la responsable de l'administració. Igualment, la viabilitat depèn de "l'evolució del mercat del petroli" i també en bona part està a les mans de la ciutadania, ja que el volum d'oli aconseguit és un altre factor clau per la sostenibilitat financera de la recollida.

Relacionats

Article

En les tasques d’asfaltatge que s’executen s’han utilitzat 555 quilos de plàstics de rebuig que s’han incorporat a la mescla asfàltica de 185 tones de quitrà que s’han utilitzat per asfaltar el Passeig Dalmau en tot el tram de 1.580 metres quadrats.  La utilització del plàstic reciclat suposa una reducció de 860 quilos de CO2 emesos. 

Opinió

Les ciutats són l’escenari del repte social, ambiental i econòmic que suposa la mobilitat sostenible. És el moment d’aplicar noves fórmules com l’ús compartit de vehicles, el foment de la bicicleta, els desplaçaments a peu o models urbanístics com les superilles; i també de promoure eixos verds i transports col·lectius electrificats.

Article

«Carregueu-vos d’energia i decidiu el futur del vostre territori» així s’anomena el procés participatiu per als PAESC a comarques gironines

Butlletí