Històricament a les vores del riu Ter i del canal industrial de Manlleu les hortes han compartit l'espai amb les fàbriques. Hortes i fàbriques aprofitaven la riquesa de les aigües del Ter per finalitats diferents. Energia i regadiu eren la base d'un paisatge urbà propi, d'un mosaic agrari i industrial que ocupava la façana urbana de Manlleu.
Un treball de recerca desenvolupat per la historiadora Judit Frèixer des del Museu del Ter va estudiar (podeu consultar aquest treball al museu) les diferents hortes que han ocupat en diferents moments de la història contemporània aquest espai de la ciutat: les hortes de la Cantina, les de la Casanova del Futbol, els Horts d'en Collell, les hortes del Molí Miarons, l'Horta Alamany, les Hortes de l'actual Parc del Ter i l'Horta de can Sanglas. La toponímia del baix Vila també ens indica que històricament aquesta havia estat una zona d'hortes regades per fonts, torrents, pous o l'aigua del riu. En són exemples el carrer de l'Horta del Frare o de l'Horta d'en Font.
Algunes d'aquestes hortes eren veritables explotacions agràries. Els casos més significatius a Manlleu eren els de l'Horta Alamany, entre el molí Miarons i el carrer Rusiñol, i l'Horta de can Sanglas, que formava un conjunt agrari-industrial amb la fàbrica de can Sanglas, actualment seu del Museu del Ter. Altres constituïen conjunts agrupats de parcel·les, anomenades taules, arrendades verbalment per particulars, sovint treballadors de les fàbriques que en feien un us d'horta de subsistència per completar la dieta.
En definitiva, les hortes formaven part essencial de l'estructura econòmica de Manlleu i dels ingressos dels obrers, i conjuntament amb les fàbriques, a peus del canal i del riu constituïen un paisatge agrari i industrial que ha caracteritzat la ciutat durant els moments més intensos del seu desenvolupament industrial des de la segona meitat del segle XIX.
A principis del segle XXI quedaven poques restes d'aquest paisatge històric. Paral·lelament a Manlleu es va produir un augment de l'interès per la recuperació dels horts amb finalitats ambientals i socials, tal com succeïa en moltes altres poblacions catalanes. Cal emmarcar en aquest context la recuperació de l'horta de can Sanglas, projecte inicialment desenvolupat des de l'any 2006 pel Museu del Ter i el Grup de Defensa del Ter, mitjançant la realització anualment d'un curs d'horticultura que va permetre recuperar aquell espai per l'horta, fins que l'any 2009 l'Ajuntament de Manlleu hi va consolidar l'actual projecte d'horts comunitaris que enguany renovem.
La recuperació dels horts té una gran quantitat de valors ambientals i socials que ara no enumerarem. Però representa també la recuperació d'un paisatge històric, d'un patrimoni cultural i natural de Manlleu posat al servei dels ciutadans, dedicats al conreu de les hortalisses i, també, de Cultura.
*Font de les imatges: Elter.net
