Quines conseqüències ambientals té que anem a comprar un iogurt al supermercat? Quin consum d'energia i altres recursos fem quan visitem una exposició al CCCB? Aquestes són les preguntes que volen respondre els estudis del cicle de vida. Però aquestes eines presenten mancances i també generen crítiques. Per reflexionar sobre la seva utilitat en la reducció dels residus, el cicle de debats organitzat per la Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable va organitzar una jornada al voltant d'aquest tema el passat 17 d'abril.
Els organitzadors consideren que aquestes anàlisis són una eina molt valuosa de suport a la presa de decisions en les polítiques de gestió i prevenció de residus, però alhora van advertir durant el debat que "han estat sovint excuses per mantenir models de gestió de residus que només contribueixen al malbaratament d'energia i a la contaminació en benefici d'uns interessos econòmics particulars". Aquesta afirmació la van compartir alguns dels assistents al llarg de la jornada, ja que diverses persones van coincidir que la interpretació de les dades dels anàlisis poden ser molt diverses en funció dels interessos de cadascú.
El doctor de l'ICTA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, de la UAB) Joan Rieradevall va ser l'encarregat de desgranar el procés que se segueix per elaborar un anàlisi del cicle de vida, que està pautat per la normativa europea ISO. Les etapes de l'anàlisi comencen amb la definició dels objectius, és a dir, per què volem fer-lo; continuen amb l'anàlisi de l'inventari que forma part del cicle i amb l'avaluació de l'impacte que té cada material, procés o acció, i culmina amb la interpretació dels resultats obtinguts.
Les aplicacions de les anàlisis
El doctor Rieradevall va explicar que un cop tenim el resultat, una anàlisi del cicle de vida pot ser útil, per exemple, per saber quina etapa del procés d'elaboració d'un producte és crítica, per exemple quina etapa genera més residus, i per tant tenir elements per poder-ho resoldre.
L'explicació de Joan Rieradevall se sustenta en la seva feina a la Xarxa Catalana d'Anàlisi del Cicle de Vida, de la qual n'és coordinador, i a SosteniPrA, on s'encarrega de l'àrea de recerca en ecodisseny i compra verda.
Rieradevall va explicar que les anàlisis de vegades permeten adonar-nos que un procés que ens semblava sostenible resulta que no ho és. Per exemple, actualment estan estudiant les deixalleries mòbils, ja que els preocupa l'impacte que tenen, ja que possiblement el que permeten recuperar ho gasten en consum energètic del vehicle que fa la recollida. El mateix succeeix amb la recollida d'envasos en zones rurals, ja que el consum energètic del transport possiblement supera el benefici que s'obté a partir d'aquest procés.
Les mancances a superar
Però el mateix coordinador de la Xarxa va reconèixer que encara hi ha mancances a l'hora de fer aquestes anàlisis, especialment pel que fa a la qualitat de les dades de què disposem per fer l'estudi. Rieradevall considera que la millor dada és la que obté un mateix, però de vegades això no és possible, i cal remetre's a estudis anteriors fets per altres institucions i persones. En el nostre context local, el problema és que massa sovint s'ha de recórrer a dades provinents del nord d'Europa, que tenen unes condicions climàtiques, geogràfiques o socials molt diferents de les catalanes, i això pot distorsionar el resultat final.
La doctora M. Dolors Àlvarez, de l'EUETIT (Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa, de la UPC) va coincidir amb aquesta mancança, i va voler afegir alguns dels altres aspectes que ella considera que són punts dèbils dels anàlisis del cicle de vida. Especialment va posar l'accent en la vesant social, que considera la gran oblidada d'aquests estudis, i també al fet que en aquests anàlisis aplicats als residus sovint no es tenen en compte les càrregues ambientals associades, és a dir, als impactes que tenen la producció, distribució i ús dels materials.
Tot i això, Àlvarez celebra l'existència d'una eina consensuada internacionalment, que potencialment és molt potent per simular diversos escenaris i que fins l'etapa de valoració és transparent i objectiva. Però caldrà anar superant, va concloure, les mancances apuntades que fan que en l'àmbit local català encara doni uns resultats sovint poc acurats.