Units per dos conceptes: EMAS i Agenda 21, un centenar de participants van voler desgranar a finals de novembre al CaixaForum què hi havia darrera de cadascun d'aquests conceptes i van intentar trobar punts de trobada entre ambdós. L'acrònim EMAS 'EcoManagement and Audit Scheme (sistema de gestió i auditoria ambientals de la Unió Europea)-, està darrera d'una eina de gestió per a empreses i altres organitzacions, d'aplicació voluntària, que permet avaluar, millorar i donar a conèixer el seu comportament ambiental. L'agenda 21 neix a l'any 1992, quan es va celebrar a Rio de Janeiro la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament, i és bàsicament un pla de treball que té l'objectiu de guiar la política i la gestió dels governs vers el desenvolupament sostenible. La jornada organitzada al CaixaForum pel Club EMAS, Associació d'Organitzacions Registrades EMAS a Catalunya, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de l'Obra Social 'la Caixa', va comptar amb nou ponents, que van posar sobre la taula idees que poden fer-nos adonar del fructífer que pot representar una col·laboració entre ambdós processos, un des de les organitzacions, que és l'EMAS i l'altre liderat pels governs locals, que és l'Agenda 21.
Imma Mayol, segona tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, va reflexionar sobre la connexió entre els plans estratègics de l'Agenda 21 i els sistemes de gestió ambiental. Va fer un incís sobre la decisió estratègica de l'Ajuntament de Barcelona -en el procés de consens previ a la definició de l'Agenda 21-, que es va concretar el 2002 amb l'aprovació del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat - Agenda 21 de Barcelona, que va aconseguir ser no una Agenda 21 de l'Ajuntament de Barcelona, sinó de la ciutat de Barcelona. I això suposà un canvi qualitatiu respecte els processos d'arreu del món. Les entitats que s'adhereixen al Compromís es comprometen a treballar les directrius estratègiques de sostenibilitat en el sí de les seves organitzacions. Fan seu el compromís d'elaborar el seu propi pla d'Acció 21. I això és un procès de corresponsabilitat, de cogovern.
Un dels indicadors de sostenibilitat de l'Agenda 21 de Barcelona -escollit en el marc d'un grup de treball del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, integrat per les entitats significatives de la ciutat- és el nombre d'empreses i organitzacions amb sistemes de gestió ambiental -ISO 14001 o EMAS-. Aquest indicador progressa, tot i que lentament -de 120 al 2002 a 306 el 2006. Per altra banda, Mayol insisteix en que 's'ha constatat que també en clau d'administració municipal, els sistemes de gestió ambiental i l'objectiu de l'Ajuntament és arribar a l'EMAS, -no quedar-se en la ISO 14001-, han significat un esperó pel canvi en la direcció de la sostenibilitat'. Un altre dels temes que destaca Imma Mayol i que després concreta Helena Barracó, del Programa Ajuntament + Sostenible, A21 de Barcelona, és la importància de la incorporació de criteris de sostenibilitat en la compra pública, el que hom anomena compra verda. Barracó recorda les raons per l'ambientalització de les compres: per predicar amb l'exemple, augmentar també la coherència ambiental de la organització, generar demanda de productes i serveis més ecològics, emprar productes i materials més respectuosos amb le medi ambient, i millorar la qualitat ambiental en el lloc de treball. La compra verda a l'Ajuntament de Barcelona a més respón a una de les línies d'acció de l'Agenda 21 de Barcelona. I un dels criteris d'ambientalització que s'utilitzen és la disponibilitat d'un sistema de gestió ambiental, com la ISO 14001 o l'EMAS.
Àngel Panyella, del Club EMAS, destaca que aquesta jornada parteix del treball conjunt que es va engegar amb l'Ajuntament de Barcelona després de la signatura per part del Club del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, i que posa en comú aquesta preocupació que existeix per la preservació del medi ambient, i que cada vegada és un factor més rellevant a tenir en compte. 'Des de les empreses, la ciutadania des del carrer, i l'administració pública des de la gestió política, perceben una preocupació pels impactes que estem tenint sobre l'entorn, i si no busquem solucions per millorar, ens estancarem en un carrer sense sortida'. Àngel Panyella destaca la voluntarietat de l'EMAS, i no és fruit d'una imposició legal, però té un valor afegit, i és que el funcionament que comporta la implantació de l'EMAS a la organització aconsegueix que els impactes ambientals negatius es minimitzin i els impactes ambientals positius es maximitzin.
Josep Ma. Masip, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, destaca les eines existents des de l'administració pública per potenciar l'EMAS, com els incentius econòmics per implantar l'EMAS. I de cara al 2008, presenta uns ajuts per a despeses de difusió i per a dinamització dels treballadors de les organitzacions amb sistemes de gestió ambiental i distintiu de garantia de qualitat ambiental. I destaca les directrius de la Unió Europea que cal disminuir la pressió legislativa sobre les empreses EMAS, ja que són proactives ambientalment parlant.
A més, la jornada va plantejar varis exemples d'empreses registrades EMAS, tant des del format vídeo com presencial (SECE, La Caixa, Ergransa, Hotel Alimara). Totes elles van destacar els beneficis i avantatges que suposa disposar del registre EMAS. També es va poder escoltar, de la mà de la consultora Maria Passalacqua com una eina com l'EMAS pot assolir-se amb un treball constant i ben orientat, i destaca l'existència d'EMAS Easy, destinat a petites organitzacions.
Com a conclusió, podríem destacar la importància del treball conjunt administració-societat civil per a la difusió i la implementació dels criteris de sostenibilitat en les activitats econòmiques i socials del país.
Autor: Susana Martínez
