"Un terç de la producció mundial d'aliments destinats al consum humà es perd o malbarata al llarg de tota la cadena alimentària". Amb aquesta frase s'inicia el relat de les experiències d'aprofitament d'excedents alimentaris recollides en els audiovisuals "Malbarates o aprofites?", elaborats conjuntament per la Fundació ENT i la productora audiovisual TransformaFilms, en el marc del projecte recentment dut a terme per la Fundació ENT i l'Associació Espai Ambiental. Amb la lògica "pensa globalment, actua localment", els audiovisuals parteixen del menjar que es llença a nivell mundial per explicar experiències que localment fan possible aprofitar-lo. Passada la frase inicial, el relat pren un fort contingut social, encaixant les accions de prevenció del malbaratament alimentari com a part d'una acció ambiental i social alhora. El centre d'aquesta dualitat rau per una banda en allò que s'està perdent o malbaratant, un recurs de primera necessitat, i per l'altre en el marc social en què es donen aquestes experiències, una societat amb necessitats creixents d'ajut alimentari.
Retornem abans al punt de partida per conèixer amb més detall on es perd o malbarata un terç del menjar produït.
Un recurs de primera necessitat
Més enllà d'un residu, el menjar malbaratat és un recurs bàsic per a les persones. Tal i com recull l'article Reducing Food Loss and Waste del World Resources Institute, si traduïm en calories el terç d'aliment produït, tenim que es perden o malbaraten prop d'una quarta part del total de calories produïdes per al consum humà. Les dades evidencien les diferències entre els països del nord i del sud. Un 56% de les pèrdues es produeix als països desenvolupats (Nord Amèrica, Oceania i Europa, més les nacions industrialitzades de la Xina, Japó i Corea del Sud) i el 44% restant als països en desenvolupament, sent molt superiors les pèrdues per càpita als països desenvolupats, amb Nord Amèrica i Oceania al capdavant (1.520 Kcal/càpita/dia) i els països dels sud i sud-est asiàtic en darrer lloc (414 Kcal/càpita/dia).
A Europa es malbarata el 22% del total de calories alimentàries produïdes per al consum humà. Si ens centrem en la distribució del malbaratament al llarg de tota la cadena alimentària, el 52% es produeix en l'estadi de consum (a les llars i als comerços dels consumidors, inclosos els restaurants i càterings), el 9% a la distribució i mercat (distribució majorista i al detall), el 5% durant el processament i envasat, el 12% durant el maneig i emmagatzematge i el 23% durant la producció.
Segons la Diagnosi de malbaratament alimentari de Catalunya, el malbaratament en comerços, restaurants, bars, càterings i llars és de 262.471 tones a l'any. No es considera el malbaratament de la distribució a l'engròs, de la indústria agroalimentària i del sector primari. Així doncs, aquest és el malbaratament que tenim més proper, són els aliments que acaben als contenidors de les nostres viles i ciutats. Segons estimacions d'aquesta mateixa diagnosi, aquests aliments servirien per alimentar 500.000 persones durant un any.
Una societat amb necessitats creixents d'ajut alimentari
Segons l'Informe INSOCAT de la Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social, l'augment de la població que pateix privacions materials severes a Catalunya ha passat de l'1,6% el 2008 al 5,8% el 2011 i el nombre de llars amb molt baixos ingressos d'un 6,4% el 2010 a 8,8% el 2011.
En paral·lel, segons el dossier del Tercer Sector "L'ajuda alimentària a Catalunya", la demanda de les entitats que gestionen ajuts alimentaris a Catalunya creix any rere any.
- Els bancs d'aliments de Catalunya, un per província, van atendre durant el 2011 un total de 205.499 persones, un 11,61% més que l'any anterior.
- La Creu Roja va distribuir lots amb aliments i productes bàsics a 217.093 persones el 2012, un 37% més que el 2010.
- Càritas Diocesana de Barcelona va distribuir 4.898.952 € en ajudes per cobrir necessitats alimentàries i bàsiques durant el 2011, un 30% més que l'any anterior.
Experiències #aprofitem
En aquest context la canalització d'excedents alimentaris es converteix en una estratègia de prevenció del malbaratament alimentari, amb les seves implicacions tant socials com ambientals.
La motivació de moltes de les iniciatives d'aprofitament dels excedents alimentaris en circuits curts neix d'una imatge simbòlica molt quotidiana: persones que busquen aliments dins el contenidor. I és aquí on s'ajunten els dos elements centrals motivadors d'aquestes iniciatives: pobresa i aliments que es llencen al costat de casa.
En aquest context, les experiències són moltes i diverses. En el marc del projecte ‘Malbarates o aprofites?' se n'han seleccionat cinc: l'Escola Maristes de Lleida i la Fundació Arrels, que aprofiten els àpats sobrants del menjador de l'escola per distribuir-ho a través del servei de distribució d'aliments de la Fundació Arrels; el Plat de Gràcia i els seus àpats populars a partir de menjar excedent dels comerços locals; la Botiga Solidària de Cornellà i la seva recollida d'excedents alimentaris del mercat centre de Cornellà mitjançant un entramat d'aliances entre moltes associacions de la ciutat; i el programa de minves del Banc d'Aliments que fa possible que moltes entitats recullin excedents alimentaris dels supermercats que tenen més propers, entre elles l'Obra Social Santa Lluïsa de Marillac de la Barceloneta. També en l'àmbit de la producció es recull l'experiència de l'Obrador de Gallecs, que aprofita els excedents de l'horta per fer tot tipus d'elaborats.
Les experiències parteixen de la motivació social de donar resposta a l'emergència del moment i a la vegada li sumen una resposta a la contradicció "gent sense aliment, aliments sense gent", assolint resultats mesurables i no gens menyspreables en terme de reducció de residus en l'àmbit local.
