Font: Ajuntament de Granollers, El 9 Nou i Som Granollers
L'Escola Municipal del Treball, l'Institut Antoni Cumella, l'Escola Municipal Salvador Llobet, l'Escola Salvador Espriu i el Cinema Edison de Granollers ja s'escalfen amb calderes alimentades per biomassa, amb estella procedent de boscos de proximitat. Aquest fet és possible gràcies a la construcció de la xarxa nord de calor que proporciona calefacció i aigua calenta sanitària i que substituirà el gas natural.
El projecte forma part de l'operació "BIOenergia per al desenvolupament local", que ha estat cofinançada per la Generalitat de Catalunya i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional, amb 544.940,98 euros; la Diputació de Barcelona (199.498,57 euros) i l'Ajuntament de Granollers (345.442,41 euros). Les obres de la xarxa nord s'han dut a terme durant el 2019 i la seva entrada en funcionament comporta que es deixin d'enviar a l'atmosfera 195,78 Tn equivalents de CO2, alhora que es preveu un estalvi anual de 12.311 euros.
Granollers aposta per les xarxes de calor com a tecnologia innovadora, amb calderes de baixes emissions que compleixen amb la normativa europea i local sobre qualitat de l’aire. A mig termini, la xarxa de biomassa substituirà les calderes antigues i menys eficients d'aquests equipaments. Aquesta transformació significa concentrar en un únic punt les emissions dels cinc equipaments i dotar-lo de les mesures corresponents de prevenció i control. Les emissions associades al funcionament de la xarxa nord de calor són molt inferiors als 40mg/m3 com a valor límit establert per la Unió Europea.
Guanyar autonomia energètica
El regidor de Medi Ambient, Albert Camps, ha destacat que la caldera compleix perfectament les normatives d’emissions. “Les emissions estan molt per sota del què marquen les normatives”, ha dit Camps. A més, ha recordat, hi ha cinc calderes més antigues i menys eficients que es desactiven. “Abans d’iniciar el projecte, vam preguntar al CSIC si Granollers podia fer instal·lacions d’aquest tipus sense perjudicar la qualitat de l’aire. La resposta va ser que sí i que depèn de què es cremi i de com es cremi”, ha indicat.
En aquest sentit, l’alcalde Josep Mayoral, ha afirmat que l’Ajuntament serà molt escrupolós. “Tindrem els controls posats permanentment perquè aquest és un lloc sensible”, ha dit atenent a la proximitat de centres educatius. “Vetllarem perquè no hi hagi la més mínima desviació d’allò que s’ha previst”, ha assegurat. Mayoral destacava també que el projecte és també un exemple d’economia circular, ja que la caldera s’alimenta d’estelles de proximitat. “Creem xarxa amb els municipis de l’entorn en la mesura que ens abastim dels boscos més propers; és una manera de fer que els boscos estiguin nets i siguin productius”, deia.
Josep Mayoral també destacava que amb aquest projecte l’Ajuntament treballa per garantir l’autonomia energètica dels equipaments públics, “com també ho demostra el sistema de plaques fotovoltaiques instal·lat a l’Escola Municipal del Treball” i que proporciona el 70% de l’energia elèctrica del centre. En aquest cas, Montse Bosch, directora de l’EMT, assegura que l'institut “ha tret molt rendiment de la instal·lació solar, tant des del vessant educatiu com pel que fa a l’estalvi energètic”.
La segona xarxa, a final d'any
D'altra banda, aquest any han de començar les obres de la segona xarxa de calor per abastir de calor set equipaments públics de la zona sud de la ciutat: la Impremta Municipal, el Taller d'Artistes i el Centre de Cultura Popular i Tradicional La Troca, de Roca Umbert; l'Escola Ferrer i Guàrdia, les pistes municipals d'atletisme, el Pavelló municipal El Parquet, el Pavelló municipal El Tub i l'Institut Carles Vallbona. Es preveu que aquesta xarxa estigui operativa l'any que ve. En aquest cas el pressupost s'estima en uns 785.000 euros i les emissions de CO2 que s'evitaran seran de 134,4 tones equivalents de CO2, mentre que l'estalvi econòmic estimat serà de 28.042 euros/any.
Les xarxes de calor amb biomassa són una oportunitat per contribuir amb els objectius de reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i de millora de l’eficiència energètica, establerts pel Plan Nacional Integrado de Eenergía y Clima (PNIEC) 2021-2030, el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic fins a l’any 2020 de la Generalitat de Catalunya, el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya i la iniciativa de la Comissió Europea “Energia neta per a tots els europeus“ per al 2030.
