La Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible d’enguany a Barcelona és una oportunitat per valorar la petjada climàtica de les grans ciutats en l’actual model alimentari globalitzat. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona ha encarregat a l’organització GRAIN una anàlisi rigorosa sobre el paper de la ciutat en aquest model agroindustrial que impacta negativament tant en el clima com en la sobirania alimentària de molts pobles. L’informe se centra concretament en la comercialització de la soia a través d’una de les principals infraestructures logístiques de la ciutat: el Port de Barcelona.
La soia és el producte agrícola més comercialitzat del món i el seu cultiu i comerç es troben en continua expansió a causa de la seva flexibilitat i versatilitat en els seus usos. El seu cultiu, producció i comercialització són els responsables de la desforestació o acaparament de grans superfícies, com per exemple a l’Amazones i recentment a El Cerrado, al Brasil; amb la consegüent pèrdua de biodiversitat i dels serveis ambientals associats. A més, a països productors com el Brasil, Argentina, Paraguai o Bolívia, la seva producció ha provocat la reconcentració de la propietat de la terra en detriment dels petits pagesos i les comunitats indígenes.
El 80% de la soia processada mundial es destina als pinsos per a alimentació animal, i el 20% restant es dedica a l’elaboració d’oli per al consum humà i d’ús industrial. Espanya és responsable de la cinquena part de la importació total de faves de soia de la Unió Europea (Catalunya, del 13% i el Port de Barcelona, del 8%). A través del Port de Barcelona entra el 44% del total de faves de soia importades per l’Estat espanyol, i es processa, a les instal·lacions que Cargill i Bunge tenen al Port, la meitat de la farina de soia produïda a tot l’Estat. Aquesta producció abasta l’actual demanda de farina de soia de la indústria catalana de pinsos per a l’alimentació animal.
Catalunya és líder en la indústria del pinso, produint el 21% del total de l’Estat. No obstant això, aquesta quantitat de pinso no és suficient per cobrir la demanda de la indústria porcina catalana, fet que condiciona l’augment d’importacions de soia pel Port de Barcelona malgrat les crides mundials a la descarbonització de l’economia i als esforços del consistori per a reduir les emissions directes.
S’ha de tenir en compte que la soia i la farina de soia importades per Catalunya requereixen una superfície conreada anual d’1.250.000 ha, el que equival a gairebé un 40% de la superfície total de Catalunya. De la mateixa manera, la soia que entra en el Port representa unes 230.000 hectàrees de desforestació en la regió brasilera d’El Cerrado, és a dir, el que equival al 14% de tots els boscos de Catalunya. A més, el processament de les 750.000 tones de soia que arriben anualment procedent del Brasil representen un 2% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de Catalunya.
El paper del Port de Barcelona en la importació de soia
Per la seva banda, el Port de Barcelona exerceix un paper més que rellevant tant en les importacions de soia com en el processament i la distribució dins la indústria ramadera catalana. L’Autoritat Portuària facilita l’activitat econòmica dels seus concessionaris i genera condicions per a la competitivitat i, en alguns casos, s’estenen els contractes de concessió a canvi d’inversions per part de les empreses concessionàries. Aquesta situació forja l’estreta relació amb multinacionals com Cargill i Bunge, i promou que aquestes consolidin la seva posició dominant en el sector agroindustrial.
Per aquest motiu, i tenint en compte la situació actual de crisi ecològica, econòmica i sanitària, l’Ajuntament insta al Port de Barcelona a qüestionar el seu propòsit final per maximitzar el trànsit de productes i buscar els espais d’acció i influència per a contribuir a la construcció d’un sistema alimentari sostenible i solidari a escala local i internacional, i coherent amb l’escenari actual d’emergència climàtica.
Per últim, l’informe també posa en relleu l’impacte del consum massiu de proteïna animal i la necessitat de rebaixar i substituir el consum de carn industrial per carn ecològica. En aquest sentit l’Ajuntament ja ha posat en funcionament diferents accions i mecanismes per fer-hi front, com els menús escolars que promouen menys carn vermella i més proteïna vegetal.
Podeu llegir el document complet aquí.
