La Llei d'Avaluació Ambiental de Plans i Programes: reptes i procediments

Una oportunitat per fer front als principals reptes ambientals del país
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va destacar que l'objectiu de la Llei era incrementar el nivell de protecció del medi ambient a través de l'avaluació dels plans i programes durant els diferents moments de la vida d'aquestos, des de la preparació, fins la tramitació per acabar amb el seguiment un cop aprovats.

Per la seva banda, el director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, Frederic Ximeno, va apuntar els cinc reptes del país que ha de fer front la Llei: 1) adaptar els plans i programes per fer front al canvi climàtic; 2) internalitzar les externalitats ambientals, a través de la consideració dels costos ambientals a mig i llarg termini; 3) fixar la necessitat de treballar en cicles tancats (per exemple, en la gestió de materials i residus) per tal d'optimitzar els recursos; 4) millorar de manera intensa l'eficiència, especialment  en l'ús dels recursos energètics, l'aigua i el sòl; i 5) millorar i recuperar la funcionalitat de la matriu territorial i garantir la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural.

Segons Ximeno, la Llei neix amb voluntat de transitorietat, ja que no seria necessària si els plans i programes integressin objectius i criteris ambientals en els seus plantejaments. D'altra banda, Ximeno va destacar la voluntat de la Llei de vèncer la duplicitat de procediments i vetllar per l'avaluació ambiental en cascada, evitant així que el que es diu en un pla o programa no es repeteixi en els planejaments o programes de rang inferior.

Xavier Carceller, cap de l'Àrea de Plans i Programes, va explicar que la Llei no inclou grans novetats, ja que el que fa és recollir l'experiència adquirida durant els passats anys i li dóna cobertura jurídica. Ara bé, resol els dubtes sobre com aplicar l'avaluació ambiental a determinats plans urbanístics sorgits arran de l'aplicació de la Llei 2/2002, d'Urbanisme. D'altra banda, la Llei diferencia de manera nítida el que és l'avaluació ambiental, que s'ha d'aplicar a determinats plans i programes, de l'avaluació d'impacte ambiental, aplicable només a projectes. D'aquesta manera s'eviten duplicitats de procediments.

El procediment d'avaluació ambiental de plans i programes
La Llei atorga la responsabilitat de l'avaluació a l'òrgan promotor, mentre que l'òrgan ambiental (el DMAH) es responsabilitza de supervisar el procés. El seguiment posterior serà compartit.

Com a novetat, la Llei apunta una sèrie de plans i programes per als quals cal un posicionament previ del DMAH per decidir si s'han sotmetre o no a avaluació ambiental. Els que s'han de sotmetre de manera obligatòria són els instruments de planificació territorial, els plans d'ordenació urbanística municipal, els plans parcials urbanístics de delimitació, els plans i programes sectorials amb efectes significatius sobre el medi ambient, i les modificacions de plans i programes anteriors que comportin canvis en els efectes previstos sobre el medi ambient.

L'avaluació ambiental s'inicia quan el promotor remet a l'òrgan ambiental un informe de sostenibilitat ambiental (ISA) preliminar amb informació suficient sobre els aspectes ambientals rellevants del pla o programa i del seu àmbit d'actuació, així com la documentació del pla o programa en l'estat en que es trobi. En el cas de l'avaluació ambiental del planejament urbanístic aquesta documentació s'haurà de lliurar també a l'òrgan competent en matèria d'urbanisme (Departament de Política Territorial i Obres Públiques, DPTOP).

L'òrgan ambiental, un cop fetes les consultes preceptives a les administracions públiques afectades i al públic interessat, emetrà un document de referència que determinarà l'abast i el grau d'especificació dels continguts que haurà de tractar  l'informe de sostenibilitat ambiental definitiu. En el cas dels planejaments urbanístics, aquest document de referència incorporarà en un annex l'informe urbanístic i territorial elaborat pel DPTOP arran de la documentació aportada pel promotor. L'òrgan ambiental disposarà de dos mesos per emetre aquest document.

Un cop elaborada la versió preliminar del pla o programa i el seu corresponent ISA, se sotmetran a informació pública durant un termini mínim de 45 dies. Transcorregut aquest, el promotor elaborarà la proposta de memòria ambiental, on es valorarà la integració dels aspectes ambientals en la proposta de pla o programa, i contindrà un esment específic a com han estat incorporades a l'anàlisi de l'ISA les determinacions del document de referència i les consultes a les administracions afectades i al públic interessat.

El promotor haurà de lliurar la memòria ambiental a l'òrgan ambiental acompanyada de la versió del pla o programa. Un cop examinada la proposta, l'òrgan ambiental dictarà una resolució en un termini màxim de tres mesos en la que farà constar el seu acord. Tant la memòria ambiental com l'acord de l'òrgan ambiental són requisits previs indispensables per a l'aprovació definitiva del pla o programa.

El banc de dades d'avaluació ambiental
El subdirector general d'Avaluació Ambiental, Rufí Cerdan, va anunciar la recent creació del banc de dades d'avaluació ambiental que, segons apunta la mateixa llei, té com a finalitat disposar de la informació que genera l'avaluació ambiental de plans i programes i fer-la accessible als agents que intervenen en el procediment d'avaluació ambiental, a les administracions públiques afectades i al públic interessat , i també al públic en general.

El banc de dades conté la informació de la fase de consulta de l'avaluació ambiental dels plans i programes promoguts o autoritzats per la Generalitat de Catalunya. També disposa d'un recull històric de la informació dels documents generats pel DMAH al llarg del tràmit de l'avaluació ambiental.