El passat 20 de febrer es va celebrar al a l'edifici del Vagó de la Diputació de Barcelona la trobada internacional "Ciutats per una gestió sostenible de l'Aigua". Va ser possible gràcies a la conjunció de dues xarxes, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a a la Sostenibilitat i la Xarxa Internacional Netwerc H2O (The Network for Water in European Regions and Cities), amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Més d'un centenar de persones, provinents d'onze països d'Europa, Amèrica i l'Orient Mitjà hi van reflexionar i compartir experiències per avançar cap a una gestió sostenible de l'aigua.
Augmentar la resil·liència
"Hem de ser resil·lients, adaptar-nos a les vulnerabilitats per evitar les crisis relacionades amb l'aigua" Aquesta va ser una de les idees destacades que va exposar Joan Puigdollers, president de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, a la Trobada Internacional "Ciutats per una gestió sostenible de l'Aigua". En aquest sentit va destacar que el consum de l'AMB no es pot reduir més, al límit que la OMS considera, que és 100 litres per habitant i dia, i que a Barcelona, per evitar inundacions, n'hi ha previstos 18 dipòsits pluvials soterrats, dels quan ja hi ha 12 en funcionament. A més va voler avançar "un conveni de l'Ajuntament de Barcelona amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona, per a la gestió d'una segona xarxa de distribució d'aigua no potable (aigües freàtiques i aigua regenerada de la depuradora d'El Prat de Llobregat) per regar parcs i jardins i netejar carrers".
Puigdollers inaugurava així aquesta trobada, acompanyat del director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Jordi Agustí, i el director de la Fundació CTM i president de NetWerchH2O, Miquel Rovira.
Les interaccions són oportunitats, el projecte BLUES CITIES
La jornada va posar de manifests la necessitat de l'intercanvi d'experiències entre països. En aquest sentit, Prof. David L. Feldman, de la Universitat de Califòrnia, EUA, va destacar la importància de l'esforç col·laboratiu, i com a Califòrnia volen aprendre del que fan al sudest d'Austràlia, els dos climes són extrems, amb sequeres i inundacions. Allà, hi han apostat per la gestió del cicle integrat de l'aigua, amb una gestió de la demanda en comptes de la gestió de l'oferta. Això va suposar una disminució del 40% de la demanda per càpita.
En aquest sentit, Mona Arnold, de Finlàndia, va presentar el projecte Blues Cities que aplega 18 socis en 9 països europeus, amb 4 estudis de casos: Gènova, Istanbul, Atenes i Hèlsinki. L'objectiu és que les ciutats s'emmirallin en d'altres ciutats, tant per a la millora de la tecnologia com en la conscienciació de la població en la major eficiència energètica a la gestió de l'aigua.
"Les interaccions són oportunitats", va destacar el Prof. Kees van Leeuwen, del projecte BluesCities als Països Baixos, qui també va destacar que cal una transferència de tecnologia entre ciutats i tenir en compte "el cost de la inacció".
Recursos hídrics alternatius per fer front a sequeres. Intercanvi entre Jordània i Catalunya
Un dels temes principals de la jornada, era com augmentar la resil·liència davant de crisis com les sequeres. Es va posar en evidència que la recerca de recursos alternatius és vital per a països amb sequeres persistents i irregularitats pluviomètriques.
En aquest sentit, Maria José Chesa, Cap de Servei de Relacions Exteriors i Recerca de l'Ajuntament de Barcelona, va exposar que Barcelona ha sigut capaç d'adaptar-se els darrers deu anys a varis episodis de sequera, el 2005 i el 2007-2008, de tal manera que amb el PLASEC i el PLARHAB (Pla tècnic per l'aprofitament de recursos hídrics alternatius), ha reduït el consum d'aigua potable per a usos municipals un 40% i un augment del 325% del consum d'aigua subterrània.
Lina Aidousouqie, CEO de Jordània PIME (Jordània), va presentar la situació al seu país, on l'àrea estepària i desèrtica representa aproximadament el 90% de Jordània, amb pluviometries per sota de 200 mm/any. Tot i les dificultats, el rati de població beneficiada per projectes de reutilització d'aigües regenerades s'eleva fins al 60%, i en creixement, bàsicament per a usos en irrigació.
Més participació pública: intercanvi d'experiències entre Grècia i Catalunya
Les polítiques municipals han de partir de processos participatius i no pas des d'una jerarquia de dalt a baix tradicional. Aquesta participació forjarà projectes d'èxit que serveixin a la població i que aquesta s'hi senti implicada. Aquesta seria la conclusió de l'intercanvi d'experiències entre Grècia i Catalunya, en aquest àmbit. Xavier Romero, Tècnic de medi ambient de l'Ajuntament de Granollers, va destacar que cal implementar un procés informatiu a la ciutadania sobre que l'aigua és un bé escàs.
Al seu torn, Grècia moltes ONG's ambientals, explica el Dr. Christox Makropulos, de la Universitat Tècnica Nacional d'Atenes, Grècia, són actives en la promoció de la participació del públic ja des dels 90, seguint les agendes 21 sorgides de Rio 92.
Cal respecte el medi en la gestió de l'aigua: intercanvi d'experiències entre Turquia i Catalunya
La gestió del cicle de l'aigua no pot estar allunyada del que fa possible que tinguem aigua en darrer terme, i és el medi natural i els ecosistemes aquàtics, que aquesta gestió ha de protegir. Aquesta seria una de les conclusions del bloc dedicat a la gestió de l'aigua, on Melek Kazezylmar Alhan, de la Universitat d'Istanbul, Turquia, va explicar que el seu país necessita una quantitat considerable d'aigua per atendre el seu desenvolupament econòmic, i per fer-ho cal una gestió que eviti danys irreversibles a l'ambient i els ecosistemes. D'altra banda, Anna Crispí, del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat, Ajuntament de Terrassa, en un context de reducció del consum d'aigua en 10 anys d'un 27% (i del 70% si considerem l'aigua industrial), va exposar l'experiència del municipi en l'ajuda a les famílies amb dificultats econòmiques, amb una tarifa social de l'aigua que arriba gairebé a 1.000 famílies de Terrassa.
Assegurar la qualitat de l'aigua: intercanvi d'experiències entre Israel i Catalunya
Una qüestió clau no és la simple gestió quantitativa del recurs aigua, la gestió de la qualitat està totalment interrelacionada. En aquest sentit, Uri Marchaim, de l'Institut de Recerca de Galilea, Israel, va presentar el que significa el seu país en el món de la reutilització per a irrigació, destacant que s'estan prenent mesures legals per millorar els nivells de tractament de les existents i futures plantes depuradores d'aigües residuals, per tal de reduir el problema de la salinitat dels efluents que són reutilitzats per a usos d'irrigació. Va explicar també el projecte WE@EU, que ambiciona crear una plataforma europea d'excel·lència en el camp de l'eficiència de l'aigua i en la gestió de l'aigua urbana. D'altra banda, Francesc Codony, d'Aigües de Mataró-Ajuntament de Mataró, destaca el control de qualitat de les aigües i que el marc europeu és qui en la majoria dels casos condiciona els requeriments mínims de qualitat.
L'Aigua és la principal problemàtica del segle XXI al planeta. Perspectives de futur a Europa
Durk Krol, Director de WSSTP, va fer la presentació d''EIP Water (Cooperacions d'Innovació Europea en Aigua). WSSTP es una plataforma tecnològica creada per la Comissió Europea al 2004. L'objectiu és millorar la coordinació en el desenvolupament tecnològic i la innovació en l'àmbit de l'aigua. La participació en projectes dels membres és clau, i se'ls anima a participar-hi. Al 2012 es va crear EIP Water, l'Associació Europea de l'Aigua, molt important per superar la fragmentació del sector.
L'EWA (European Water Association), va ser presentada per Károly Kovács, vicepresident a Hongria, és una entitat independent sense ànim de lucre, on estan representats Universitats, Consultors i Municipis. Kovács va posar de manifest l'envelliment de les xarxes, i també dels experts en el camp de l'aigua. Va reclamar que el sector necessita joves professionals, com els que assisteixen a aquestes conferències sobre l'aigua.
Richard Elelman, de la Fundació CTM i Director General de NETWERC H2O, va exposar que pel que fa a les smart cities, l'aigua políticament no és gaire atractiva. Als polítics no els hi agrada, per exemple aixecar carrers per les canonades, no és gaire ben vist, i tradicionalment no han tingut un bon diàleg amb els tecnòlegs i les universitats i en canvi estem parlant de la principal problemàtica del segle XXI al planeta.
Però això ha de canviar, calen més persones que liderin la lluita contra el gran problema del segle XXI. NETWERC H2O es va crear per implicar els municipis i crear un canal de comunicació amb els ciutadans. Ja aplega 587 municipis i el Dr. Miquel Rovira, de la Fundació CTM n'és el president. Entre els municipis catalans estan representats Girona i Manresa (seu de CTM). Calia una organització amb perspectiva municipal, que fes present el món de l'aigua amb d'altres aspectes ambientals.
Serà la ciutat intel·ligent del futur un emblema de gestió sostenible del cicle de l'aigua?. Molts dels aquí presents hauran participat en fer-ho possible, d'això podem estar-ne segurs.
