Font: Ajuntament de Sabadell
L’objectiu és que la llera del riu Ripoll presenti una vegetació herbàcia pròpia, amb espècies d’hidròfits adaptades a les condicions de la zona, que ajudin la fauna a refugiar-se on viu, millorin l’hàbitat i tinguin una bona resiliència a les freqüents pertorbacions pròpies de les dinàmiques naturals de l’espai.
L’Ajuntament de Sabadell ha començat a eliminar exemplars de canya americana de la llera del riu Ripoll, concretament a l’àmbit del gual de Can Bages. La superfície on s’actua ocupa uns 250 m2 i se’n fa càrrec l’empresa Naturalea Conservació. Així es pretén evitar taps al gual de l’horta.
La feina consisteix a treure’n els rizomes mitjançant màquines i a retirar-los per tal que no puguin tornar a arrelar. També s’hi fa un repàs manual per tal d’arrencar a mà, quan encara és fàcil, els petits fragments de rizoma que hagin pogut sobreviure a la intervenció.
D’altra banda, amb l’objectiu de consolidar el terreny amb vegetació autòctona, i aprofitant que la terra està remoguda, es planten exemplars de teròfits –presseguera borda, moll farinell, llapassa borda–, arbres de ribera i estaques de salzes fets amb els salzes d’aquella mateixa zona.
Aquesta actuació és possible gràcies a una subvenció de 8.486,14 € de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en el marc del Programa de mesures de l’àmbit hidrològic del Pla de Gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya durant el període 2016-2021, i dins del programa de manteniment i conservació de lleres, on s’inclouen les actuacions per afavorir la lliure circulació de les aigües superficials i evitar els problemes per inundacions en crescudes ordinàries del riu.
L’objectiu és que la llera del riu Ripoll presenti una vegetació herbàcia pròpia, amb espècies d’hidròfits adaptades a les condicions de la zona, que ajudin la fauna a refugiar-se on viu, millorin l’hàbitat i tinguin una bona resiliència a les freqüents pertorbacions pròpies de les dinàmiques naturals de l’espai. Així, es pretén gestionar la vegetació autòctona i al·lòctona –la que es troba en un indret diferent del de procedència –de la manera següent:
- Fomentant i millorant la diversitat, la regeneració, l’estructura i la composició de la vegetació de ribera.
- Eliminant la vegetació al·lòctona, així com els elements dins la llera que puguin obstaculitzar el correcte desguàs i funcionament del riu i suposar un element d’inestabilitat. D’aquesta manera es garanteix el manteniment de la dinàmica fluvial.
- Preservant i potenciant els elements vegetals autòctons enfront dels introduïts i/o al·loctons.
El problema associat a la canya americana (Arundo donax) és el següent:
- Impacte paisatgístic. Tendeix a ocupar tota la superfície disponible, especialment si són àrees sense vegetació o amb vegetació baixa, com és aquest cas.
- Inestabilitat de talussos. Si bé inicialment sembla que la canya pot contribuir a estabilitzar talussos, a la llarga el pes de la massa vegetal provoca despreniments.
- Gran cost de manteniment. El creixement d’aquesta planta és molt elevat de primavera a tardor i en èpoques favorables pot créixer més d’un metre al mes. Per tant, cal fer un manteniment constant i costós.
- Problemes de plagues. Els ambients monoespecífics tenen sempre problemes d’espècies plaga, fins i tot poden esdevenir refugi de rosegadors com ara la rata.
