Font: AMB
Durant l'estiu del 2021 ha entrat en funcionament la xarxa de refugis climàtics de l'AMB, amb 20 espais pilot repartits en 7 municipis metropolitans. De cara al 2022, es preveu ampliar la xarxa fins als 83 refugis
El programa d'inversions del Pla de Sostenibilitat Ambiental (PSA) va incorporar una línia d'inversions per als municipis metropolitans vinculades a la creació de refugis climàtics i la naturalització d'espais urbans. En total, les actuacions del vinculades a aquesta línia suposen una inversió de 6,4M€ en actuacions en 9 municipis metropolitans.
L'adequació dels entorns residencials com a mesura de salut pública
La calor excessiva i sostinguda té efectes directes sobre la salut de les persones, ja que comporta un augment de la mortalitat i la morbiditat de la població, especialment en els grups més vulnerables com la gent gran, els nadons, les persones amb patologies cròniques o les que viuen en condicions socials més desfavorables.
Segons dades de l'Organització meteorològica mundial (WMO) els episodis climàtics extrems que han produït més mortalitat en els darrers anys a Europa són precisament les onades de calor. Entre els anys 1970-2012 es van produir 1.352 desastres associats a episodis climàtics extrems, dels quals les onades de calor només representaven el 17 % dels desastres; per contra, van suposar el 94 % de les morts per desastres climàtics, amb un total d'unes 141.000 morts.
La manera que tenen les ciutats i els entorns urbans d'adaptar-se i lluitar contra l'augment de la calor és, en línies generals, incrementar la presència de verd (per l'efecte termoregulador de la vegetació), incrementar els punts d'aigua a la ciutat, promoure la utilització de materials tant a l'espai públic com als edificis que reflecteixin la llum i no absorbeixin la calor i habilitar espais de refugi per acollir la població en els moments tèrmics més crítics.
Diferències de fins a 6,5°C
En general, els espais verds amb una presència de vegetació moderada poden tenir una diferència d'uns 2 o 3 °C (durant el dia), respecte a zones sense vegetació. Aquestaa diferència de temperatura s'incrementa després de la posta de sol, sobretot en llocs menys humits, on la temperatura pot baixar fins a 5 °C, i en alguns casos fins a 6,5 °C.
A més, aquest efecte refrescant s'estén pel seu entorn proper, que en funció de la grandària de l'espai verd és més o menys ampli (per exemple, l'efecte d'un espai amb 0,5 ha amb presència de vegetació es pot estendre fins a 150 m més enllà dels seus límits).
Balanç dela Xarxa Metropolitana de refugis climàtics
Durant l'estiu del 2021, l'AMB ha activat la xarxa de refugis climàtics, un total de 20 espais —equipaments públics i parcs— repartits en 7 municipis, que han servit de recer per a la ciutadania no només en episodis declarats d'onades de calor, sinó durant tota la temporada.
De cara al 2022, l'AMB preveu ampliar de manera exponencial aquesta xarxa, amb l'establiment de fins a 63 refugis més, i arribar a un total de 83 espais habilitats (un creixement del 415% en un any).
Gràcies als criteris bioclimàtics recollits serà molt més fàcil per als ajuntaments metropolitans identificar el espais més adequats i habilitar nous refugis.
