Les escoles de la Regió Metropolitana de Barcelona podrien prevenir el 34% del malbaratament alimentari produït als seus menjadors

Cada infant malbarata de mitjana 46,9 grams de menjar a l'hora de dinar. La major part del menjar malbaratat, el 50%, són els postres -sobretot fruita-, seguits del segon plat (28, 6%). Cada menjador escolar estaria malbaratant de mitjana 20,5 kg al dia.

Aquestes són algunes de les dades extretes de l'estudi “Escoles contra el malbaratament alimentari” que s'ha presentat avui durant la Jornada PATT “Prevenció del malbaratament alimentari als menjadors escolars metropolitans” que ha tingut lloc al Campus del CREDA a Castelldefels.

L'estudi, que s'ha centrat en avaluar estratègies senzilles i cost-efectives per prevenir el malbaratament alimentari generat als menjadors escolars, demostra que les intervencions basades en el canvi de comportament dels comensals- les anomenades nudging strategies- poden fer que els comensals dels menjadors escolars malbaratin un 34% menys de menjar. Aquest és el resultat principal de l'estudi realitzat per un equip de 6 persones del CREDA-UPC-IRTA, de les quals Berta Vidal ha estat la investigadora principal. Han pogut aplicar les intervencions a 5 escoles pilot de la Regió Metropolitana de Barcelona, gràcies a una subvenció atorgada per l'Agència de Residus de Catalunya, el finançament del CREDA-UPC-IRTA, i el premi del PEMB i l'IND+I Science.

Berta Vidal, encarregada de l'estudi amb Fabio de Menna, de la Universitat de Bolonya, i José Maria Gil, director del CREDA

L'estudi es centra en prevenir el malbaratament alimentari post-consum als menjadors escolars, és a dir, evitar allò que sobra al plat i que no es pot reaprofitar. Per tal d'avaluar el potencial d'aquest tipus d'intervencions, les investigadores van quantificar el malbaratament alimentari generat pels comensals durant 10 dies, abans i després d'aplicar les intervencions. Els resultats obtinguts demostren que, entre les 4 escoles pilot que van finalitzar l'estudi, els comensals van malbaratar el 34% menys menjar que a l'inici, és a dir, van passar de malbaratar 46,9 grams per persona i dia, a 30,5 grams – 16, 4 grams menys que a l'inici de la quantificació. Un altre dels resultats a destacar de l'estudi és que les intervencions han tingut un major impacte en reduir la quantitats de postres que malbaraten els comensals dels menjadors escolars.

A partir de les dades obtingudes en l'estudi, el PEMB les ha traslladat al conjunt de la Regió Metropolitana de Barcelona. Assumint que els resultats de l'estudi podrien ser aplicables a totes les escoles de la RMB, i tenint en compte que hi ha 432.413 alumnes d'infantil, primària i secundària, la quantitat de menjar que els comensals malbaraten seria astronòmica: cada dia s'estarien malbaratant unes 20 tones de menjar als menjadors escolars. Tenint en compte que els àpats mitjans són de 470 grams, amb el que es llença cada dia s'obtindrien 43.149 racions, gairebé l'equivalent al número d'habitants de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat sencera.[i]

Estratègies de canvi de comportament

I quines han estat les intervencions que han dut a terme els menjadors escolars que han aconseguit un canvi de comportament en els alumnes que ha portat a reduir el malbaratament? Una de les actuacions ha estat incloure un cartell on s'expliqui el menú del dia de manera que els infants puguin saber què hi ha per menjar abans d'entrar al menjador. L'objectiu: fer reflexionar als alumnes sobre quanta gana tenen, i una vegada saben què hi ha per dinar, si els ve molt o poc de gust per tal de tenir-ho sempre en compte a l'hora de servir-se.

Una altra de les tècniques ha estat el semàfor de la gana que precisament busca aconseguir que els nens i nenes mengin segons la gana que tenen i que demanin la ració en consonància-sempre assegurant una ingesta mínima d'aliments-, amb l'objectiu de no llençar aliments. Així, es van col·locar uns semàfors amb diferents nivells: pels qui tenen molta gana, la ració os, els que en tenen bastanta, la ració guineu i per aquells que mengen menys, la ració formiga.

Per tal d'evitar el malbaratament de la fruita, sovint generat perquè els infants no saben pelar-la i tallar-la adequadament, també van introduir infografies explicatives sobre com aprofitar el màxim de fruita de peces com les peres, les taronges, les pomes o els kiwis i també es van posar a disposició dels menjadors uns talladors específics. També es van aplicar estratègies que no es basen en un suport gràfic, i que s'han recollit en una infografia que incorpora 10 trucs per reduir el malbaratament d'aliments al menjador. Aquesta incorpora accions com la introducció de música relaxant, dinar després d'haver jugat una estona, deixar més temps per menjar, o bé canviar la safata amb compartiments per plats.

Tots aquests recursos es poden descarregar del bloc Escoles Contra el Malbaratament Alimentari per tal que totes aquelles escoles que vulguin, puguin incloure estratègies de canvi de comportament per reduir el malbaratament als seus menjadors tal com s'ha fet en les 5 escoles pilot.

Qui ha participat en l'estudi?

L'estudi s'ha dut a terme a 5 escoles de la Regió Metropolitana de Barcelona: a les escoles Baldiri Reixach i Jaume Primer de Barcelona, l'escola Garbí tant de Badalona com d'Esplugues; també ha col·laborat en algunes fases de l'estudi l'escola PIA de Granollers.

Com s'ha quantificat?

En la primera fase, durant una setmana es va dur a terme una observació participant – per entendre el funcionament del menjador, identificar causes del malbaratament post-consum i testejar les metodologies de quantificació-. Després, es va quantificar el menjar malbaratat després de cada àpat durant 10 dies. Aleshores, els infants havien de separar les restes dels plats en diferents cubells: un per les restes del primer plat, del segon plat, del pa i dels postres. En la segona fase, s'introduïen els elements descrits anteriorment adaptats a cada menjador i després es tornava a fer el recompte durant altres 10 dies.

Línies de futur

Pel que fa a línies de futur després de l'estudi, Vidal ha apuntat la necessitat d'estudiar i aplicar altres estratègies com incloure l'assignatura de malbaratament alimentari a l'escola, ampliar la mostra de l'estudi i poder anar més enllà a les llars i a les famílies i estudiar l'impacte de les intervencions segons la gestió del menjador que fa cada escola

Taula rodona “Reptes i oportunitats per la prevenció del malbaratament alimentari post-consum als menjadors escolars”

Durant la jornada, també ha tingut lloc la taula rodona “Reptes i oportunitats per la prevenció del malbaratament alimentari post-consum als menjadors escolars”, que ha comptat amb la participació de Belén Derqui, professora de l'IQS, i que va realitzar el seu doctorat a la UPC sobre el malbaratament alimentari als menjadors escolars de Barcelona, enfocat des d'una perspectiva de “management” de les empreses de càtering, Maite Molina, representant de Campos Estela que ha explicat el projecte “Pesa i Pensa”, un càtering que ofereix un projecte on de forma participativa, alumnes, monitores i treballadores del menjador i cuina quantifiquen el malbaratament alimentari i treballen per reduir-lo i de 2 testimonis de l'escola Garbí de Badalona i d'Esplugues que han participat en l'estudi “Escoles contra el malbaratament alimentari”, Anna Samaranch i Montse Llincheta.

Algunes de les problemàtiques que s'han situat han estat les interferències en els menjadors quan es quantifica el menjar malbaratat, la necessitat de conscienciació dels alumnes no només a l'hora de menjar sinó que cal que s'integri en els currículums escolars cada any com a projecte educatiu i la millora de resultats quan es sistematitza la quantificació del malbaratament i la importància de reduir-lo ja que “no és acceptable la quantitat de menjar que es llença cada dia”, segons Derqui.

Fruit del debat amb la seixantena de persones que han assistit com a públic han sorgit reflexions com la necessitat d'incidir primer de manera transversal a casa, a les famílies, a les cuines i a les escoles en la necessitat d'un canvi de dieta on els vegetals tinguin més pes com a pas previ per reduir el malbaratament i a treballar per reduir-lo. La nutrició, el canvi climàtic, el sistema d'aprofitament dels aliments, el malbaratament alimentari, i l'economia cicular són potes indispensables a tenir en compte a l'hora de conscienciar. “Si anem promovent transició cap a un sistema alimentari més just i sostenible però no apliquem mesures per reduir el malbaratament potser acabem tenint un efecte contraproduent”; ha assegurat Vidal.

Finalment, la jornada ha acabat amb un pica-pica a càrrec d'Espigoladors a base de torradetes de pa del dia, i melmelades elaborades amb productes recuperats.

[i]  Les dades aplicades a la Regió Metropolitana s'han extret multiplicant el número total d'alumnes pels grams malbaratats/comensal (432.413 alumnes -segons la Diputació de Barcelona- x 46,9 grams). Cal tenir en compte, però, que no tots els nens es queden a dinar als menjadors escolars i, per tant, la xifra obtinguda és una aproximació. Aquests càlculs, a més, són estimacions fetes pel PEMB a partir de l'estudi, però no formen part de la investigació ni les ha elaborat el CREDA.