Font: Ajuntament de Manresa
L’estudi revela que la capital del Bages té un potencial ecològic interessant per a la conservació dels amfibis, amb un bon nombre d’espècies presents, però en un estat subòptim de conservació, amb poblacions petites i poc diverses.
En els darrers anys s’han detectat diversos nuclis poblacionals aïllats d’amfibis a diversos punts dins la ciutat de Manresa. El seu coneixement fins ara, era escàs i dispers. Per aquest motiu des de la regidoria d’Entorn Natural de l’Ajuntament de Manresa es va encarregar, a inicis de 2019, un projecte de seguiment dels amfibis, uns animals que a nivell global estan patint un fort declivi, i que és un dels grups d’animals més amenaçats.
Aquest estudi ha permès determinar l’estat actual de les poblacions reproductores d’amfibis al voltant de Manresa, proporcionant una base sòlida de coneixement que doni suport a les decisions ambientals. També ha contribuït a donar a conèixer aquests animals entre la ciutadania, a través de la jornada participativa de la “Nit dels amfibis”, que va tenir lloc el dia 6 d’abril de 2019 i va ajudar a inventariar i identificar els diferents amfibis que es troben dins del terme municipal.
Aquest estudi, se suma a d’altres encarregats per la regidoria d’Entorn Natural, com el del Centre d’Estudis dels rius Mediterranis sobre l’estat del Cardener, i altres estudis existents sobre la flora del municipi, que han de permetre identificar els punts de màxim interès en la conservació de la biodiversitat a la nostra ciutat.
Estat de les poblacions reproductores
La biodiversitat a nivell municipal és elevada. Dins de Manresa s’hi poden trobar 8 de les 16 espècies existents a Catalunya. El projecte ha demostrat que ni el gripau d’esperons ni el gripauet de punts han desaparegut del municipi, i s’han pogut retrobar després de 24 anys de les darreres observacions publicades.
També ha permès publicar per primera vegada la presència de granota de Graf. En els tres casos, són les espècies detectades menys sovint i en nombres més escassos. Les espècies més escampades i fàcils de detectar, són la reineta, el gripau corredor i el tòtil, cosa que es podria explicar per ser les menys lligades a hàbitats estrictament aquàtics. Entre els dos extrems, trobaríem la salamandra i les granotes verdes, que s’han trobat en un 5% i 7% dels llocs inventariats, respectivament.
Zones més interessants pels amfibis
La distribució dels amfibis al llarg de la zona d’estudi és irregular; les zones amb més presència d’amfibis es concentren a:
- Zones amb hàbitats aquàtics saludables: torrent de Sant Pau, bassa naturalitzada de recollida d’aigües pluvials del parc ambiental, basses agrícoles a l’entorn del torrent de l’Oller, i el torrent de l’Infern
- Basses temprals: al voltant de la ronda de Manresa, parc del Secà o vora el Collbaix
- Zones periurbanes: horts de l’entorn de la carretera de Viladordis fins a la Sagrada Família, torrent de Sant Pau entre la Balconada i el barri de Sant Pau, i en el torrent i zona d’horts entre la Balconada i la Cova
Es destaquen, com a curiositat, l’existència d’una població interessant de tòtils a l’entorn de les vies de FGC i de reinetes en el solar de la Fàbrica Nova.
Les zones amb menys abundància d’amfibis són el regadiu del Poal i Viladordis, i la llera del Cardener. En el Cardener, el dèficit d’aquests animals es podria explicar per la presència de depredadors com els peixos i el cranc americà, i la salinització del riu. En els regadius, possiblement per la utilització d’herbicides i pesticides.
Millores proposades:
L’estudi fa també una sèrie de propostes per naturalitzar i millorar la qualitat ecològica de diversos punts d’aigua, centrades en quatre grans temàtiques:
- La protecció, restauració i potenciació de la qualitat ecològica dels punts d’aigua (millora de l’hàbitat terrestre, millores per a facilitar l’entrada i sortida de la fauna als punts d’aigua, naturalització de basses, retirada de fauna i flora invasora, creació de basses temporals...
- El reforçament de la població del gripau d’esperons (amb la creació de nous punts de reproducció vora de les poblacions actuals i la reintroducció en noves comunitats
- La millora de la connectivitat entre punts d’aigua (correcció de punts negres d’atropellament de fauna)
- Aprofitar el valor educatiu de les poblacions urbanes d’amfibis (millora de l’hàbitat de les poblacions urbanes, gestió adequada dels seus hàbitats, recuperació o adaptació de punts d’aigua històrica...
Es pot consultar el detall de l’estudi a :
http://anellaverdamanresa.cat/docs/docsArticle/7591/public_informe2019.pdf
