La mobilitat és un dels aspectes més transversals de la realitat, i és que la manera de moure'ns d'un lloc a l'altre té implicacions territorials, energètiques, urbanístiques, econòmiques, fiscals, ambientals, de salut pública, socioculturals... Aquest fet obliga a abordar la qüestió de la mobilitat des de plantejaments d'abast ampli i des d'òptiques complementàries, tal com han fet els editors de la publicació Mobilitats 2008: Realitats, tendències i reptes de la mobilitat a Catalunya, Pau Noy i Antoni París.
La presentació del llibre va anar a càrrec del secretari per a la Mobilitat del DPTOP, Manel Nadal, i de Pau Noy en representació dels autors. Nadal va aprofitar la intervenció per presentar els resultats recents de l'enquesta de mobilitat en dia feiner elaborada per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, que indiquen un augment de l'ús del transport públic respecte el cotxe privat. Durant l'acte es va fer una sentida referència a la mort recent d'Antonio Estevan, un dels 19 autors de la publicació.
Mobilitats 2008 recull les aportacions d'experts en camps diversos de la mobilitat, i que en conjunt constitueixen un material d'un gran valor diagnòstic i propositiu. El llibre s'estructura segons les tres dimensions de la mobilitat: la socioambiental, la socioeconòmica, i la urbanística i territorial.
La dimensió socioambiental
L'expert en planificació ambiental i territorial Antonio Estevan obre aquest bloc amb una reflexió sobre els límits ambientals del transport, que segons l'autor han estat depassats àmpliament, i sobre la relació directa entre el creixement econòmic i el creixement del transport. Segons Estevan, només una crisi econòmica global podria frenar l'actual carrera desbocada del transport.
El director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, Salvador Rueda, reflexiona sobre el pes que exerceix el trànsit motoritzat en l'espai públic, i proposa un canvi profund del model de mobilitat, en el qual l'automòbil perdi la posició hegemònica. Rueda també exposa una proposta compartida amb Transports Metropolitans de Barcelona per a una xarxa ortogonal de busos per a Barcelona.
Joan Esteve, cap de l'Àrea de Planificació Energètica de l'Institut Català de l'Energia, i Pau Noy exposen en les seves respectives seccions les perspectives tecnològiques de l'energia en el transport i la seva incidència sobre l'eficiència de la mobilitat, així com en l'emissió de CO2. En aquest sentit, Josep Enric LLebot, professor del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona, posa de manifest la gran importància de la mobilitat com a focus difús de contaminació.
Natàlia Valero, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, tanca aquest bloc advertint que la contaminació atmosfèrica relacionada amb el trànsit pot augmentar el risc de morir, sobretot per malalties cardiorespiratòries. Aquest fet és molt preocupant en alguns municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona, on s'han superat els valors límit establerts per la legislació europea.
La dimensió socioeconòmica
Aquest bloc l'enceta Lluís Alegre, de l'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona, amb una anàlisi dels costos de la mobilitat, i de la importància que tenen per millorar l'eficàcia i l'eficiència del sistema de transports. Alegre opina que un transport públic més eficient també tindria més usuaris. En aquest sentit, Manel Ferri, responsable del Departament de Mobilitat de Comissions Obreres de Catalunya, posa de manifest que la segregació i l'allunyament de les activitats econòmiques sobre el territori i la bona disponibilitat d'aparcament als llocs de treball han fonamentat que s'hagi optat pel cotxe per anar a la feina. Salvador Fuentes, de la Diputació de Barcelona, presenta els pactes de mobilitat com una figura participativa que els ajuntaments utilitzen per reunir la societat civil i debatre aspectes que tenen a veure amb la via pública.
Anna Ferrer, de la Dirección General de Tráfico, presenta les dades d'accidentalitat viària en els darrers quatre anys, que han experimentat una disminució d'un 31% en carretera, i d'un 19% en zona urbana. El principal repte, segons Ferrer, és lluitar contra els accidents de moto o ciclomotor a la ciutat.
Haritz Ferrando i Diana González, responsables del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), fan èmfasi en els canvis experimentats a les ciutats catalanes en relació a la bicicleta, amb exemples com la consolidació del Bicing a Barcelona. Segons els autors, cal seguir promovent la bicicleta com a mitjà de transport, a partir d'eines com el Pla estratègic de la bicicleta de Catalunya.
La dimensió urbanística i territorial
En el darrer bloc del llibre, Miguel Ángel Dombriz, del DPTOP, disserta sobre com l'urbanisme ha propiciat l'ús generalitzat del cotxe, però també sobre com s'està invertint aquesta tendència en l'actualitat. Ricard Riol, president de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), exposa les desigualtats existents entre els diferents mitjans de transport, dominades pel transport privat. L'autor també tracta la necessitat de revisar el model ferroviari català. En relació amb aquesta qüestió, Jordi Julià, de l'enginyeria Transfer i ex Director General de Ports i Transports de la Generalitat, exposa les implicacions territorials de projectes com els ferrocarrils d'alta velocitat, els trens-tramvia o la línia oributal ferroviària.
Les tendències en el transport de mercaderies són abordades per Pedro Pérez, de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Segons l'autor, cada vegada es dóna més preferència als mitjans de transport alternatiu a la carretera, com el ferrocarril i el marítim. Finalment, José Javier Valero, de l'enginyeria GPO, tracta de la mobilitat de mitjana i llarga distància, especialment relacionada amb el lleure.
20 idees clau per a una societat nòmada
El llibre inclou un epíleg de Manuel Delgado, professor del Departament d'Antropologia social de la Universitat de Barcelona, on exposa una perspectiva antropològica de la mobilitat. Segons Delgado, "el nomadisme és una característica específica dels temps que corren i ben poques societats, i a penes cap ésser humà, han pogut romandre perpètuament sedentàries". El llibre clou amb 20 idees força per impulsar una mobilitat sostenible i segura a Catalunya.
La Fundació Mobilitat Sostenible i Segura és formada per representants del DPTOP, de l'Ajuntament de Barcelona i de la PTP. La Fundació va expressar la voluntat de continuar editant publicacions que facin balanç de l'evolució de la mobilitat a casa nostra, i que serveixin per presentar els principals reptes en aquesta matèria.
