Aquest catàleg genètic, amb 3.500 seqüències de totes les espècies i la seva localització geogràfica, ajudarà a la conservació de les papallones
S'ha fet públic el primer mapa de la diversitat genètica de les papallones de la Península Ibèrica. El projecte ha estat liderat pel grup dirigit per Roger Vila, de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), i també han participat, entre d'altres, investigadors de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva del Parc Científic de la Universitat de València. El treball apareix publicat a la revista Scientific Reports, del grup Nature.
Des del 2006, aquest equip ha estat seqüenciant l'ADN mitocondrial de totes les espècies conegudes (228) i principals poblacions de papallones de tota la península. El resultat és un complet treball amb unes 3500 seqüències genètiques de totes les espècies, que s'han comparat amb les seqüències existents per a la resta d'Europa. L'article, que té com a primer autor a Vlad Dinca, investigador del l'Institut de Biologia Evolutiva, es completa amb 277 pàgines de material suplementari, incloent imatges i 80 mapes de distribució dels llinatges.
Cap grup ni cap país no ha estudiat abans la seva població de papallones tant a fons. Sorprenentment, les seqüències genètiques obtingudes indiquen que hi podria haver fins un 28% d'espècies encara per descobrir. Aquestes podrien haver passat desapercebudes fins ara perquè és difícil distingir-les d'altres morfològicament molt semblants.
Eina per la conservació
Aquest treball serà de gran utilitat per dirigir futurs estudis sobre diversitat de papallones i per millorar la seva conservació prioritzant i evitant barrejar llinatges divergents. "Conèixer el nombre exacte d'espècies, i diferenciar-les entre elles, es important per conservar-les adequadament", diu Roger Vila, investigador del CSIC a l'Institut de Biologia Evolutiva.
També permetrà, afegeix, "identificar a través de l'ADN, qualsevol mostra de papallona, ja sia petits fragments (potes o ales), com ous o, fins i tot, restes de papallones en que han estat ingerides per altres animals". Això serà de gran utilitat per a realitzar estudis ecològics d'interacció entre espècies, afegeix.
Espècies desconegudes
Un dels objectius del treball era veure si encara hi poden haver espècies desconegudes. Els científics han comparat les seqüències obtingudes amb les dades conegudes de papallones d'Europa i han vist que un 28% de les espècies analitzades contenen seqüències d'ADN de llinatges molt divergents que podrien representar espècies encara per descobrir.
Podria tractar-se, diuen els científics, d'espècies críptiques, és a dir, espècies que morfològicament són molt semblants i que, per tant, fins ara es creia que eren les mateixes. Però l'anàlisi del seu ADN revela que, en realitat, una part notable de les poblacions han tingut una llarga història evolutiva independent. Dit d'una altra manera, "això implica que dins d'aquest 28% d'espècies, hi podria haver altres espècies que han passat desapercebudes", aclareix Vila. "Ara comença la feixuga tasca d'estudiar en detall cas per cas, per tal de veure quines són realment espècies noves i quines són simplement subespècies. No crec que totes ho siguin, ni molt menys, però puc avançar que ja tenim dades convincents d'alguna espècie nova".
L'investigador afegeix: "veiem la natura amb els nostres ulls humans i moltes de les papallones que ens semblen iguals no les podem distingir perquè tenen característiques distintives invisibles per a nosaltres. Però l'anàlisi d'ADN permet arribar a un nivell de diferenciació impensable fins fa uns anys".
Papallones en perill
Hi ha dades molt clares que demostren que les papallones estan en perill, de forma similar a les abelles. Se sap que a Europa la població de papallones s'ha reduït a la meitat en els últims 20 anys, "i això tenint en compte que fa 20 anys la població ja es devia haver reduït respecte a dècades anteriors. Realment estem en una cursa contra-rellotge per a conèixer i protegir la biodiversitat".
Article de referència:
Dinca, V., Montagud, S., Talavera, G., Hernández-Roldán, J., Munguira, M.L., García-Barros, E., Hebert, P.D.N. & Vila, R. (2015) DNA barcode reference library for Iberian butterflies enables a continental-scale preview of potential cryptic diversity. Scientific Reports.
http://www.nature.com/articles/srep12395
De dalt a baix, Zerinthya Rumina, Anthocharis euphenoides i Menalargia occitanica, tres espècies de papallones de la Península Ibérica.
