El prototip d'edifici del projecte LIMA, presentat a Construmat 2009, aconsegueix reduir les emissions de CO2 un 97,4%, té un consum d'energia anual deu vegades menor que un pis habitual, i unes necessitats d'aigua la meitat que les actuals. A més, pràcticament la totalitat dels materials de construcció són renovables o reciclats, cosa que redueix enormement l'impacte ambiental. I tot això sense renunciar a cap comoditat.
De fet, la construcció ha seguit criteris de biohabitabilitat; és a dir, que els espais s'han dissenyat tot cercant el benestar i el confort de les persones que hi viuen. Per això s'han usat materials lliures d'emissions de compostos orgànics volàtils (dissolvents, per exemple), s'ha limitat la presència de camps magnètics i electromagmètics i s'han instal·lat sistemes de ventilació per garantir la qualitat de l'aire.
Materials naturals i generació in situ
Bona part de l'estalvi energètic en la construcció de l'edifici es deriva de la substitució del formigó, l'acer, l'alumini i altres materials que requereixen un alt ús d'energia, per materials d'origen vegetal, com la fusta i el bambú. També són clau l'increment de l'aïllament de la casa i la protecció solar, l'ús de recuperadors de calor, la climatització amb captadors solars tèrmics d'alta eficiència i la generació elèctrica fotovoltaica. Amb tot això, la dependència energètica de fonts externes a l'edifici es redueix de manera important.
A més, la casa compta amb un sistema d'aprofitament d'aigua de pluja per al reg i la rentadora, la utilització d'aigües grises de la dutxa per a la cisterna del vàter i un tractament biològic de les aigües negres.
Del prototip a la realitat
Actualment el primer edifici del projecte LIMA es troba al campus de l'Escola d'Enginyeria i Arquitectura de la Salle de Barcelona, on es prenen mesures reals del seu funcionament i el poden visitar grups d'estudiants.
Aquest prototip experimental ha demostrat la viabilitat econòmica, social i tecnològica de l'arquitectura de baix impacte ambiental allà on hi ha clima mediterrani, i les dades registrades indiquen que els seus principis es podrien aplicar a edificis d'habitatges de fins a cinc plantes, escoles o equipaments, tant de nova construcció com en rehabilitació. De fet, ja hi ha un primer edifici LIMA real, a més del prototip: l'Oficina de Pla de Barris de la Barceloneta, de l'Ajuntament de Barcelona.
És un exemple d'èxit de què la construcció, que ara com ara és una de les activitats amb més impacte ambiental i generació d'emissions, es pot fer sense petjada ecològica. Només cal un canvi de xip radical.
Podeu veure altres iniciatives guardonades al nostre especial Premis Acció 21 2010
