Font: AMB i PuntAvui.cat
Aquest trimestre les escoles i instituts estan realitzant les últimes accions fora de l'aula dels diversos projectes participatius -setze al llarg d'aquest curs escolar- que han contribuït a l'estudi, conservació i millora de les condicions ecològiques dels parcs i les platges metropolitanes.
Darrerament s'han realitzat projectes participatius a platges de Sant Adrià de Besòs i de Castelldefels.
Espai dunar a Castelldefels
El projecte participatiu ha consistit en la retirada de plantes invasores con el Carpobrotus i canyes, i en la plantació de 200 unitats de borró (Ammophila arenaria), una espècie típicament dunar. També s'ha realitzat un estudi de la sorra seguint el protocol del projecte de ciència ciutadana de seguiment de la presència de microplàstics a la sorra de la platja.
Desembocadura del Besòs
La barra de sorra de la desembocadura del Besòs és un espai fràgil en procés de recuperació. La millora ambiental del riu ha anat avançant en els darrers anys i es comença a consolidar el seu paper com a zona de pas dels ocells migratoris, com ho són altres aiguamolls del territori català. Ara, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha engegat un projecte participatiu amb joves, amb l'objectiu d'implicar-los en la conservació d'una de les parts més fràgils d'aquest espai. La formació teòrica i pràctica sobre la singularitat de la barra de sorra de la desembocadura els vol convertir també en agents difusors de la importància que té l'espai per al seu entorn més immediat.
Els que hi treballen durant aquest curs són 75 alumnes de quart d'ESO de l'escola Amor de Déu de Sant Adrià de Besòs, que el gener passat van plantar espècies vegetals en aquest espai protegit. A més de donar a conèixer l'espai entre els joves, se'ls ofereixen eines perquè puguin fer el seguiment i la conservació de la barra de sorra de la platja de Sant Adrià, un petit ecosistema dunar que encara està en fase de desenvolupament. Aida Girona, tècnica de l'AMB que coordina el projecte, explica que la iniciativa complementa altres activitats ambientals que l'Àrea Metropolitana du a terme en aquest espai, on prèviament ja s'havia fet alguna plantada. “La idea és que els alumnes participants descobreixin el valor de la desembocadura del Besòs des de l'aula i també treballant sobre el terreny”, assegura.
Els joves van iniciar la part pràctica del projecte el gener passat, quan, dividits en tres grups, van fer la plantació d'espècies pròpies d'aquest ambient com ara el passacamins marí (Polygonum maritimum) i l'agropir mediterrani (Elymus farctus), per afavorir la consolidació de la duna. Aquesta setmana passada han tornat al mateix espai per fer-ne el seguiment i observar l'evolució de les plantes. A més, han fet una enquesta entre els usuaris de l'espai per avaluar el seu grau de coneixement de la zona.
La barra de sorra de la desembocadura del Besòs és un espai protegit on ja fa anys que s'actua a través de la plantació d'espècies vegetals que puguin afavorir la nidificació d'ocells com ara el corriol petit, tal com explica el biòleg Xavier Larruy, que participa en el projecte com a assessor científic. Larruy manté que accions com aquesta contribueixen a mostrar el valor ambiental del Besòs als seus veïns més propers. “Es tracta de l'espai natural més proper a la gent que hi ha al conjunt de Catalunya”, reconeix.
Tot i que la duna està envoltada amb unes estaques i una corda, aquesta protecció no és suficient per evitar que es trepitgi. En el moment de fer la plantació, els mateixos estudiants van instal·lar al llarg de tota la corda diversos cartells que indicaven la presència de plantes en creixement i que demanaven que no s'hi passés. Aquests senyals s'afegeixen a un plafó de grans dimensions que hi ha a tocar de la duna, en què s'explica la importància de recuperar la vegetació dunar a la desembocadura del Besòs. Tot i això, els mateixos estudiants han pogut constatar aquesta setmana que, per l'espai encerclat, hi entren persones i gossos, que han fet malbé part de les plantes que ells mateixos hi havien posat fa uns mesos.
La Carla, una de les estudiants de l'escola Amor de Déu, explicava que s'havien trobat plantes arrencades i d'altres de trepitjades. “Molta gent ve aquí a passejar el gos i no fa cas de la tanca”, es lamentava. En la mateixa línia s'expressava l'Ariadna, que assegurava que treballar sobre el terreny els feia més conscients de la fragilitat d'aquest espai. “És ple de deixalles. El primer cop que vam venir ens hi vam trobar molta porqueria.” Un fet que, segons l'Ariadna, els havia fet reflexionar sobre la importància del reciclatge i del civisme. “Cal que la gent sàpiga que és un espai fràgil, perquè, si en fos més conscient, ben segur que es comportaria d'una altra manera”, assenyalava.
Ara, el grup, encapçalat per José Manuel Pequeño, que és el professor que coordina el projecte des de l'escola, processarà totes les dades obtingudes i, a final de curs, en farà una exposició pública adreçada a totes les famílies dels alumnes. D'aquesta manera, es vol aconseguir difondre el missatge més enllà de les aules entre un col·lectiu que és usuari de les platges de Sant Adrià i que, amb la seva actitud, pot contribuir al manteniment de la incipient duna de la desembocadura del Besòs perquè algun dia els corriols petits hi puguin fer niu.
