PROVA - INSERIR

Un punt de vista des de la política educativa Eduard Tortajada, president - delegat de l'Àrea d'Educació de la Intervenció a la Jornada sobre Polítiques de suport a les famílies: una proposta des del món local organitzada pel Centre per a la Innovació Local de la Diputació de Barcelona, el 28 de març de 2003. Polítiques de família i política educativa Durant força temps les preocupacions sobre la política educativa han estat presidides per com fer efectiu per a tothom el dret a l'educació. Com a resultat d'aquesta preocupació hem assistit a una progressiva expansió del sistema educatiu i dels serveis que presta, de tal manera que s'ha acabat per confondre la responsabilitat educativa amb la responsabilitat de l'escola, del sistema escolar. Però aquesta situació ha arribat a un límit. Des del sistema educatiu s'expressa un malestar profund per la progressiva derivació de les responsabilitats que la societat ha anat traspassant cap a l'escola. Unes responsabilitats que abans eren assumides per altres instàncies com la família. Una família que, per altra banda, té més dificultats per complir la seva missió educadora, degut principalment a la manca del temps necessari i a la dificultat de conjugar els temps escolar, laboral, de lleure ' Un plantejament fet avui sobre la política educativa del futur no pot ignorar aquesta realitat, de manera que s'ha de partir d'una premissa bàsica: la responsabilitat educativa és i ha de ser una responsabilitat compartida. Això no vol dir que hagi de ser una responsabilitat diluïda. Ben al contrari, vol dir que cal precisar l'abast de les responsabilitats concretes de tots els agents que intervenen activament en l'educació de les persones. Cal dir-ho sense embuts: la responsabilitat educativa principal i intransferible és de la família, dels pares i les mares. Una responsabilitat a la que han de coadjuvar els poders públics, que són els garants del dret a l'educació per a tothom, i de la que no s'escapen altres agents que incideixen en el desenvolupament social: mitjans de comunicació, comunitats locals, sindicats, empreses, esglésies' En la nostra societat quan el dret a l'educació transcendeix la responsabilitat de la família, es concreta bàsicament en un serveis que configuren el que denominem sistema educatiu que regeix l'escolarització dels infants i adolescents. Però aquest és avui un enfocament insuficient: l'educació fora de la família és més que la simple escolarització. És, sobretot, la influència omnipresent dels mitjans de comunicació. És també la vessant formativa de les activitats de lleure. Són, com sempre ho han estat, les relacions socials informals entre els membres d'una mateixa generació i les relacions intergeneracionals. Aquesta realitat, configurada pel quadrilàter família-escola-mitjans de comunicació-medi social, obliga a adoptar una concepció àmplia de l'educació, que supera de molt els límits del sistema escolar. En aquesta concepció àmplia de l'educació adquireix un especial protagonisme la ciutat, el medi urbà depassa la consideració d'un mer marc geogràfic, per establir-se en l'espai concret on s'esdevenen els fets educatius. Es converteix així en un espai que és molt més que el contenidor o l'escenari de l'educació: la ciutat pot arribar a ser un agent educatiu actiu i positiu, omplint de significat la denominació de ciutat educadora. Des d'aquesta concepció activa, la implicació de la ciutat en la política educativa a través de l'ajuntament, com a poder públic representatiu, adquireix ple sentit. I, per tant, també és evident la necessitat de la intervenció en les polítiques de suport a les famílies, si més no en aquelles que tenen una innegable vessant educativa. Però què és el que demanden les famílies? -En primer lloc, demanden uns serveis educatius que satisfacin les necessitats educatives dels infants i dels adolescents. Uns serveis reglats que identifiquem habitualment amb els serveis escolars oferts pel sistema educatiu. -Però avui, només amb aquests serveis no satisfem les demandes deles persones. També hem de comptar amb les necessitats educatives dels membres adults, sigui: -per ajudar-los a millorar les seves oportunitats, sigui per ampliar i actualitzar la seva formació, per mitjà d'una oferta de formació permanent. - I al costat de les necessitats educatives de les persones de totes les edats, ens trobem també amb unes necessitats socials vinculades generalment a l'atenció dels infants fora de l'horari escolar. Satisfan aquestes demandes totes les necessitats educatives de les famílies? No ben bé del tot. També hi ha necessitats educatives que, si més no de moment, no tenen una expressió diàfana. A més de les necessitats tangibles que configuren la demanda educativa habitual de les famílies, cal tenir en compte altres necessitats que potser precisen d'una oferta estimulant per fer-les aflorar. Es tracta, bàsicament, de l'orientació i l'ajuda a les famílies per poder complir millor el seu rol educatiu. Punts forts del document Polítiques de suport a les famílies: una proposta des del món local des d'una perspectiva educativa Identificades les principals demandes educatives que sorgeixen de l'àmbit familiar, cal veure si el plantejament i les propostes del document que avui es presenta respon a les expectatives educatives de les famílies. Entenc que sí que ho fa quan incorpora els següents punts: - Plantejament de les polítiques familiars com a polítiques de serveis universals que aportin recursos a les persones amb responsabilitats familiars. - Aposta per l'autonomia personal com a nord de les polítiques familiars, en plena coincidència amb l'objectiu fonamental de tota política educativa. - Interpretació del valor abstracte de la igualtat com a cohesió social, una noció que expressa amb més precisió la voluntat que en un territori concret no es produeixin trencaments, distàncies greus de qualitat de vida i d'oportunitats entre persones. - Gir en els rígids esquemes de l'actual compartimentació dels temps professionals-familiars-personals i socials i, en conseqüència proposta d'una nova cultura del temps, que és també una revolució cultural i educativa. - Compatibilitat del principi de proximitat i el de cooperació, de manera que la gestió local dels serveis a les persones i a les famílies estigui harmonitzada per mitjà de la disposició cooperativa amb les estratègies globals de país. - Establiment del concepte que una política pública complexa requereix del compromís de diversos agents institucionals i no institucionals i, per tant, de noves formes d'organització dels serveis públics en el territori (treball en xarxa) i, a la vegada, de noves formes d'implicació social que comporten una participació ciutadana amb responsabilitats. - I finalment, i no per això menys important, amb la indicació que la possibilitat d'implementar una política pública d'aquesta complexitat i ambició requereix un nou marc polític inspirat en una nova cultura política basada en el reconeixement efectiu del principi de proximitat i, per tant, del protagonisme dels governs locals, i, a la vegada, del principi de cooperació entre les administracions local i de la Generalitat, que asseguri el sentit estratègic de la política de família. Objectius amb implicació de la política educativa Vist aquest marc general, em centraré en aquells objectius proposats pel document que tenen una significació rellevant des del punt de vista de la política educativa. Així, l'objectiu primer ens parla de facilitar l'emancipació dels joves per fomentar la creació de noves famílies - Un objectiu que no és específic de la política educativa i que comporta la coordinació amb les polítiques d'ocupació. - Un objectiu que requereix actuacions d'orientació, formació i seguiment per facilitar la inserció professional dels joves a partir de la detecció prèvia de les seves capacitats, i orientar-los cap als sectors amb més expectatives d'ocupació segons la seva formació específica. Orientació també en relació a la formació ocupacional amb més possibilitats d'inserció laboral i promoure mesures que facin compatibles els estudis i la feina. Més endavant, l'objectiu tercer es proposa facilitar la conciliació de la vida laboral, familiar, personal i social - Es tracta d'un objectiu de formulació i d'implementació complexes, que implica des de serveis concrets a canvis culturals, passant per nous marcs normatius. - En tot cas resulten essencials els diversos serveis per a la petita infància: escola bressol a temps complert i parcial; mainaderes; mares/pares que cuiden els fills d'altres famílies ... -També adquiriran importància creixent els, avui ben poc desenvolupats, serveis pels infants fora de l'horari escolar: ampliació de l'ús de les escoles fora de l'horari escolar; activitats extraescolars, propostes educatives pel lleure; o serveis escolars fora de l'espai físic de l'escola: suport a l'estudi dels noi i infants que estan malalts i necessiten atenció a casa. Em vull aturar breument fer algunes precisions sobre la naturalesa i les característiques d'aquests serveis: - D'entrada, deixar ben clar que la finalitat social i d'ajuda a la conciliació dels temps familiars d'aquests serveis no pot assolir-se en demèrit de la finalitat educativa. Cal definir uns estàndards bàsics de qualitat. -Aquests serveis han de ser universals, accessibles a tothom, que no vol dir, però, que hagin de ser gratuïts. En tot cas cal assegurar que cap família que els necessiti no deixi de ser atesa per raons econòmiques. - Han de ser uns serveis flexibles i amb gran capacitat d'adaptació a la varietat de situacions i de necessitats de les famílies. -Són uns serveis que poden ser perfectament de responsabilitat municipal, sempre que es facin les atribucions competencials oportunes i que estiguin assegurades les fonts de finançament adequades per part de l'administració de la Generalitat. El model de finançament en tres terços (Generalitat-Ajuntaments-Famílies) pot ser l'adequat sempre que es parteixi d'una estimació realista i adaptada a cada situació concreta dels costos. - Un cop assegurada la responsabilitat pública municipal, els models de gestió -directa o indirecta- no tenen perquè ser rellevants, sempre que des de l'administració pública s'adoptin les tècniques de control, supervisió i avaluació que assegurin l'òptima qualitat del servei. - En tot cas, cal estimular la presència d'entitats del tercer sector en la prestació d'aquests serveis, definint en cada cas el model de gestió i control.