El Parc Natural del Delta de l’Ebre ha publicat, en format digital, el segon l’Anuari ornitològic del delta de l’Ebre, corresponent a les observacions avifaunístiques més destacades realitzades al llarg de 2015. L’Anuari és una publicació periòdica que té com a objectiu la documentació científica i la divulgació de la riquesa i la importància del delta de l’Ebre, per difondre aquest actiu entre el públic en general i especialment al vinculat al turisme ornitològic.
El delta de l’Ebre és conegut internacionalment pels ocells. La seva elevada diversitat, les grans concentracions d’aus en determinades èpoques de l’any i la relativa facilitat amb la qual es poden observar atrau els naturalistes en general, i també els ornitòlegs més exigents.
L’Anuari ornitològic de 2015 s’ha nodrit tant de les dades obtingudes per part de l’equip editor com de tota aquella informació publicada en webs especialitzades, i incorpora una extensa documentació fotogràfica (més de 200 imatges) i gràfica. En aquesta publicació es fa un repàs detallat de totes les espècies i subespècies d’ocells observades el 2015 (266 tàxons), a més d’aportar informació qualitativa (dades fenològiques, observacions d’espècies accidentals, etc.) i quantitativa sobre les poblacions hivernals, reproductores i migradores.
L’Anuari de 2015 es complementa amb articles que documenten les observacions de tres espècies d’ocells que encara no havien estat registrades al delta de l’Ebre: l’arpella pàl·lida russa (Circus macrourus), la cotxa diademada (Phoenicurus moussieri) i el repicatalons petit (Emberiza pusilla). Les tres espècies, que s’incorporaran en la propera actualització de la Llista Patró dels ocells del delta de l’Ebre, corresponen a ocells migradors totalment o parcial, amb una distribució geogràfica força allunyada del delta de l’Ebre.
Per exemple, la cotxa diademada es distribueix pel nord d’Àfrica des de nivell de mar fins a altituds força elevades (3.000 m a l’Atles) i, generalment, només realitza moviments estacionals locals en alçada. El repicatalons petit, en canvi, es reprodueix en una àmplia franja des del nord d’Escandinàvia fins a l’extrem oriental siberià, mentre que hiberna en contrades tropicals i subtropicals (nord-est d’Índia, sud-est de Xina i nord d’Indoxina). Finalment, l’arpella pàl·lida russa nidifica a les estepes euroasiàtiques, des d’Ucraïna fins al nord-oest de Xina, i hiberna en terres africanes (al sud del Sàhara) i asiàtiques (des de Pakistan fins al sud-est de Xina). Les observacions aquí reportades segurament corresponen a ocells que s’han desviat de les rutes migratòries habituals per causes desconegudes, tot i que en el cas de l’arpella pàl·lida russa podria estar relacionada amb una expansió cap a l’oest de la seva àrea de distribució europea durant l’època reproductora.
L’Anuari també inclou un article amb els resultats de totes les campanyes d’anellament dutes a terme en l’àmbit del delta de l’Ebre. Aquesta publicació complementa i aporta informació molt més detallada de la Llista Patró dels ocells del delta de l’Ebre, que és el llistat de referència de tots els ocells observats al delta de l’Ebre fins al 2015, i que inclou actualment 427 tàxons, entre espècies i subespècies.
