12/01/2002 - 00:00
Cada any en aquesta època es repeteix el mateix fenomen. Les intenses pluges fan que rieres que estan pràcticament eixutes esdevinguin un lloc molt perillós, per on l'aigua baixa amb gran violència. Els danys materials solen ser importants i en alguna ocasió hi ha víctimes mortals, més aviat fruit de la imprudència que no pas de la fatalitat. Enguany s'ha demostrat que les canalitzacions i cobertures, una de les opcions preferides per les administracions, poden ser clarament insuficients per frenar la força de l'aigua. El quid de la qüestió es troba en una mala planificació del territori que ve de lluny, però que en comptes de corregir-se en els darrers temps encara ha empitjorat.
Aquesta tardor els Telenotícies de Televisió de Catalunya han obert algunes edicions amb les espectaculars imatges, sovint captades per videoaficionats, de les rieres del Maresme. Especialment destacable va ser la rierada d'Arenys de Mar del passat 23 de setembre, on la riera ja està coberta i on pocs mesos abans s'havia inaugurat la remodelació del tram final a tocar amb la N-II i el litoral. Malgrat la canalització, en només 20 minuts va caure tanta aigua que no es podia passar per sobre del nou paviment a peu.
En la problemàtica de les rierades el que més sorprèn és, precisament, la sorpresa. Els mitjans de comunicació semblen quedar astorats davant d'un fenomen periòdic i habitual, de setembre a novembre, en alguns punts ben determinats de la geografia del país. Un fenomen del qual tenim registres escrits dels segles XV, XVI, XVII i posteriors i, ben especialment, és clar, del segle XX.
Les rierades no tenen misteri. Són el resultat d'una intensa pluviometria en un temps molt curt sobre unes lleres amb desnivells molt acusats. Clima i orografia es combinen per fer que l'aigua baixi amb gran quantitat i força arrossegant tota mena d'obstacles que es troben al seu camí.
Però hi ha un tercer element amb un paper molt important en els darrers anys: la urbanització intensa a què s'ha vist sotmès el territori. Això és molt evident en el cas de la comarca del Maresme, que ja ha esdevingut un paradigma d'aquesta qüestió. Amb carenes de 400 metres d'alçària prop del nivell del mar -a uns 4 o 5 quilòmetres- i una riera pràcticament cada 800 metres es configura un sistema molt favorable a les avingudes. Si a això hi sumem una població superior als 330.000 habitants que continua creixent i la impermeabilització del sòl que se-n deriva, tenim el còctel adequat per agreujar les conseqüències del fenomen natural.
La riera es veu sovint com el problema, quan en realitat, correctament gestionada, pot estar del bàndol de la solució. S-esmercen molts recursos econòmics al cobriment i a actuacions de canalització, quan en realitat hauria estat més senzill i econòmic mantenir-la com a ecosistema, amb la seva vegetació de riera i la fauna associada. Moltes rieres han perdut l-antiga funció de vertebrar el territori i configurar el paisatge a causa de la degradació ambiental i estètica que han sofert.
Bé és cert que en alguns municipis la riera es configura com a carrer major en una situació que no té marxa enrere. Però fins i tot en aquests casos es pot compatibilitzar la seva funció amb intervencions que tinguin en compte els elements de seguretat i els sistemes de prevenció i d-informació en temps real a la ciutadania.
Les solucions no poden ser generals sinó particulars i adaptar-se a cada realitat. Cal pensar que el pla de Barcelona també era travessat per rieres i que la urbanització de la gran ciutat ha resolt el problema amb grans dipòsits subterranis que s'han revelat força eficaços. Al nord del Besòs cada municipi és diferent i requerirà actuacions particulars.
La qüestió de les avingudes en comarques com el Maresme o el Baix Llobregat, que últimament també ha patit inundacions molt importants, posa de manifest un problema potser més greu que la intensitat de les pluges, el d'un desenvolupament que ignora els condicionants dela natura. En concret, la importació del model de ciutat extensa del món anglosaxó a un país com el nostre de ciutats compactes i d'una orografia particular. La generació d'infrastructures que aquest model comporta ens ha dut a la situació actual pel que fa les catastròfiques conseqüències de les rierades.
