El passat 22 de setembre l'Institut del Territori (IdT) va presentar a València el llibre Participar. Com incidir en les decisions que afecten el territori. Es tracta del primer volum de la col·lecció "Accions pel Territori", una sèrie coeditada per l'IdT i Edicions Tres i Quatre, que ha comptat amb el suport del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (Generalitat de Catalunya) i del Departament de Territori del Consell de Mallorca.
La publicació vol ser un manual i tracta, eminentment, de participació ciutadana relacionada amb el territori. El seu objectiu és donar a conèixer i explicar el funcionament de les eines reglades de què disposem per participar en l'ordenació, la planificació i la gestió del territori; per utilitzar aquestes eines més i millor en un futur i, en definitiva, per fer més efectiva la participació i augmentar la qualitat democràtica de les nostres societats.
El manual té vocació didàctica, el que es reflecteix amb el tractament de les eines participatives que presenta. A més, per tal de no perdre en cap moment el to rigorós i aplicable, l'equip d'autors ha comptat amb un comitè d'experts amb una dilatada experiència en el desenvolupament de processos participatius vinculats a l'ordenació i la gestió del territori.
El seu àmbit geogràfic d'aplicació es correspon amb els territoris de Catalunya, Illes Balears i País Valencià, un repte de partida que els autors han gestionat amb cura per tal d'explicar els diferents marcs legislatius de cada territori. Tanmateix, també fa referència a la legislació marc de l'Estat espanyol i la Unió Europea, ja que moltes disposicions relatives a la participació provenen de mandats originats en l'esfera internacional.
Tots fem territori
La participació aplicada al territori es pot entendre com un mitjà, una eina per resoldre de manera més eficaç les qüestions relatives a l'ordenació i gestió del territori i que, per tant, contribueix al bon govern de les nostres societats.
Els ciutadans coneixen bé la realitat que els envolta, i la participació facilita que els seus coneixements es tinguin en compte a l'hora de dissenyar i impulsar polítiques, complementant així els coneixements tècnics propis de les administracions. D'altra banda, la participació pública en la presa de decisions sobre el territori contribueix al benestar i aprenentatge col·lectiu i reforça el teixit social, per tal com les persones poden incidir en les decisions que afecten el seu entorn vital i la seva qualitat de vida. Compartint objectius, experiències i responsabilitats, les persones i entitats aprenen sobre el territori i estableixen connexions que perduren més enllà d'un projecte concret i que poden donar lloc a xarxes útils per emprendre noves iniciatives sobre el territori.
Per tot plegat, aquesta publicació s'adreça específicament a la ciutadania, tant a títol individual com organitzada. Una ciutadania que reclama el seu dret a participar, que és membre actiu de la seva comunitat i que, amb el coneixement de la realitat i les necessitats del seu territori, vol contribuir a elaborar polítiques públiques i actuacions efectives i arrelades a la realitat del territori.
Eines per participar en el territori
El manual se centra en les eines de participació que han estat reglades a través d'algun tipus de legislació (sigui una llei, un reglament, etc.). Pel seu caràcter formal i jurídic aquestes eines poden semblar difícils d'executar, i precisament l'objectiu del manual ha estat explicar-les amb senzillesa i claredat per fomentar-ne l'ús per part de persones i col·lectius.
La selecció d'eines per incidir en el territori que presenta el manual és molt variada, i inclou la sol·licitud d'informació ambiental i territorial; la participació en l'urbanisme; l'audiència pública; els pressupostos participatius; la iniciativa legislativa popular; o l'accés a la justícia a través de la via administrativa o la penal. Totes aquestes eines estan estructurades en tres grans blocs, corresponents als tres grans àmbits d'incidència del Conveni d'Aarhus, ratificat per l'Estat espanyol l'any 2005: el dret a l'accés a la informació ambiental i territorial; el dret a participar en la presa de decisions en diferents àmbits d'actuació pública; i el dret a accedir a la justícia quan els drets anteriors siguin vulnerats.
El manual no ha deixat de banda els mecanismes de participació més informals, com ara la lliure manifestació, l'organització d'actes de protesta, la redacció de cartes als mitjans de comunicació, la realització de debats públics, de campanyes de comunicació, etc., que són tractats com a complementaris dels altres mecanismes i que, segons els autors, en molts casos resulta interessant barrejar-los per dissenyar estratègies participatives més efectives.
Al final del manual hi ha uns annexos amb recursos per a la participació, així com també una selecció de models i formularis que poden fer més fàcil la participació. D'altra banda, el llibre compta am un petit glossari que recull tots els termes tècnics i jurídics que apareixen al llarg del manual, el que ajuda en bona mesura la comprensió completa del text. Per últim, per tal d'enfortir la vessant divulgativa, el manual compta amb un grapat de casos pràctics que expliquen experiències reals on s'han utilitzat les eines proposades en el manual per impulsar processos participatius en qüestions territorials.
