Vint anys de l'evolució de la vida vegetal a la Terra

Font: TV3

15/08/2018 - 16:21

Des de la tardor del 1997, els satèl·lits de la NASA han observat de manera continuada tota la superfície de la Terra i han enviat imatges des de l'espai. Aquest vídeos mostren com ha evolucionat la vida al nostre planeta en aquestes dues dècades.

 

Un dels vídeos mostra el que la NASA anomena "la respiració de la Terra". Amb cinc minuts de durada, ofereix una explicació sobre el paper de les plantes en el cicle del diòxid de carboni, el principal gas d'efecte hivernacle. Però també destaca com els vegetals, tant en terra com en els oceans, han evolucionat per l'increment de temperatura.

Els satèl·lits de la NASA van començar a estudiar la vida des de l'espai als anys 70, però això no es va fer de forma continuada i de tota la superfície fins que el 1997 es va llençar el SeaWiFS, un satèl·lit que va estar actiu fins al 2010 i que va capturar dades biològiques dels oceans, com ara la fotosíntesi del fitoplàncton (organismes vegetals microscòpics que es troben a la base de la cadena alimentària).

La vegetació de la Terra en una imatge obtinguda pel SeaWIFS el 2000 (NASA)

Per a Gene Carl Feldman, oceanògraf del Centre de Vols Espacials Goddard, les imatges són molt suggerents i mostren com canvia la vegetació:

"Són visions increïblement evocadores del nostre planeta vivent. És la Terra, que respira cada dia, canvia amb les estacions, respon al Sol, als vents canviants, als corrents dels oceans i a les temperatures."

Les imatges i dades obtingudes han permès fer un seguiment de la salut de conreus, boscos i bancs de pesca i han ajudat a determinar la producció agrícola mundial i utilitzar aquestes dades en detecció precoç d'episodis de fam.

Però la tria d'imatges que mostra la NASA evidencien canvis a llarg termini als continents i a les conques dels oceans. Això ofereix dades per preveure com respondran els ecosistemes als grans canvis que hi haurà pel canvi climàtic i als canvis d'usos del sòl.

Així, s'observa que la regió àrtica es torna més verda perquè els matolls s'expandeixen gràcies a l'augment de temperatures. També es pot veure com s'expandeixen els anomenats "deserts biològics", on hi ha un desenvolupament escàs de la vida. A mesura que els oceans s'escalfen, les poblacions de fitoplàncton es desplacen. El resultat és que els deserts biològics s'amplien perquè el fitoplàncton es desenvolupa en altres zones més favorables. I això influeix en els bancs de pesca, com explica Feldman:

"A mesura que la superfície de les aigües s'escalfa, es crea una separació més forta entre les aigües fredes i profundes, riques en nutrients, i les aigües superficials il·luminades pel sol i pobres en nutrients. Això podria tenir conseqüències significatives per a la pesca i per als ecosistemes marins."

A l'oceà Àrtic, quan el gel estacional es va fonent, les aigües es tornen més càlides. Això i la radiació solar provoquen una floració sobtada i massiva de fitoplàncton, que ofereix aliment a ocells, lleons marins i peixos. Però, amb l'escalfament, aquesta explosió de fitoplàncton es fa abans i no coincideix amb el moment en què els animals més la necessiten. Això tindrà impactes que encara no es coneixen en els ecosistemes.

Altres imatges mostren que les tundres d'Alaska, del Quebec i de molts altres llocs es tornen verdes. Un procés que altera significativament els equilibris del planeta. I que es potenciaran a mesura que s'alliberin més diòxid de carboni i altres gasos d'hivernacle, no només amb l'ús de combustibles fòssils, sinó també amb els incendis forestals.

Els sòls també n'alliberen i la fusió del permafrost, el gel permanent, deixa anar grans quantitats de metà, un potent gas d'hivernacle. Tot plegat, uns canvis imprevisibles i probablement ràpids, que les imatges de satèl·lit ens aniran mostrant en directe.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Article
Article


El futur del nostre planeta està en joc. Estem enmig d'una emergència climàtica i la finestra per actuar s'està tancant ràpidament. L'Informe sobre la bretxa d'emissions del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides de 2024 destaca les opcions difícils a què ens enfrontem: limitar l'escalfament global a 1,5 °C, lluitar per adaptar-se a 2 °C o afrontar conseqüències catastròfiques a 2,6 °C o més.
Article

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha avaluat l’impacte de la transformació d’escoles d’educació primària en refugis climàtics.

Butlletí