Teresa Bau

Darreres aportacions

Si quan ens aturem en un embús de trànsit observem els vehicles del voltant veurem que a la majoria de cotxes només hi viatja el conductor o que com a màxim hi ha dues persones. En aquest país, gran part de les persones que utilitzen el cotxe per anar a treballar, a la universitat o en els seus recorreguts habituals, van sols; és a dir, no comparteixen el seu vehicle amb més gent. Tanmateix, aquesta és una opció força corrent en d'altres països d'Europa, i que aquí s'intenta impulsar, amb èxit variable, des de fa uns anys.
El cistell d'anar a comprar ha deixat pràcticament de veure's als mercats i supermercats des de ja fa molt temps i, en canvi, tenim les cases plenes de bosses de plàstic que només s'han utilitzat un cop per portar allò que hem comprat. Unes bosses que, malgrat algunes iniciatives, continuen sent un problema ambiental de pes.
La regió metropolitana de Barcelona, amb una població de 4,3 milions d'habitants i gairebé dos milions de llocs de treball se situa, per la seva magnitud, entre les deu àrees urbanes més importants d'Europa. En aquest 10% del territori català s'hi aplega gairebé el 70% de la població i s'hi generen més de dos terços del PIB. Aquestes dimensions fan de Barcelona i la seva regió metropolitana el principal motor econòmic de Catalunya i un punt amb una congestió de trànsit cada cop més preocupant. És per això que un sistema de transport públic modern, de qualitat i eficaç ha esdevingut una necessitat inajornable per més temps. Llevat que vulguem quedar-nos atrapats per sempre en un etern embús de trànsit.