Xavier Basora

Darreres aportacions

Marc Viader (Barcelona, 1943), ha excercit d'advocat 'ecolaboralista' i de jutge. Ha publicat 'Ecocupido' (Abadia Editors).

Viader és llicenciat en dret i durant la seva carrera va exercir d'advocat ecolaborista primer i de jutge després. Destaca la seva participació en els casos de la contaminació per pluja àcida de la central tèrmica de Cercs i de l'incendi de la central nuclear de Vandellòs I. Com a militant polític, va formar part del PSUC i l'any 1983 va ser un dels fundadors d'Alternativa Verda, partit que va abandonar dos anys després. Des del 1987 va formar part del partit dels Verds (EV). L'abril de 2005 va publicar Ecocupido (Abadia Editors), un llibre on repassa la seva experiència jurídica i política en partits ecopacifistes durant el període que va del maig de 1983 a finals de 1988.

Abans d'analitzar els principals reptes de la gestió que plantegen els directors dels PN catalans entrevistats per Sostenible, cal saber que aquesta figura de protecció (la de 'parc natural'), a diferència d'altres més restrictives, pretén conservar els valors naturals dels espais d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat dels recursos i de l'activitat dels seus habitants. Curt de dir, però molt complicat de dur a la pràctica. Jordi Palau, director del PN de l'Alt Pirineu, ho sintetitza: 'Bona part de les activitats hi tenen cabuda, no s'han de prohibir. Això sí, cal ordenar-les i reduir els impactes que puguin causar'. 'Els objectius -afegeix Jordi Roig, director del PN del Delta de l'Ebre- són la conservació dels ecosistemes i les espècies, tot i que el parc també ha de servir per desenvolupar la zona'. Els parcs, doncs, al servei del desenvolupament local.