Els ajuntaments de Malgrat de Mar, Palafolls, Tordera, Santa Susanna i Blanes han signat l'acta fundacional que constata l'acord de constitució de l'Espai Agrari de la Baixa Tordera.
“Economia i ecologia han d’anar del bracet, hem de tenir cura d’elles”, així ha començat la seva intervenció la xef Carme Ruscalleda a la inauguració de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) que ha acullit la Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu de Barcelona.
Ara fa dos anys va néixer el projecte dels Horts Ecològics i Comunitaris de La Culla al barri de La Balconada a Manresa, impulsat i coordinat des del treball en xarxa entre el Pla de Desenvolupament Comunitari de la Balconada (servei de Barris i Acció Comunitària i Servei de Territori – Anella Verda de l’Ajuntament de Manresa), la Casa de la Culla (la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia), i el Punt Òmnia de la Balconada (FAVIBC), amb el suport de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Balconada.
El 2021, Barcelona i els municipis metropolitans representaran la Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible. Aquest esdeveniment de rellevància global suposa una oportunitat per analitzar de prop el sistema alimentari i reforçar-lo, ja que s'ha demostrat (i amb la pandèmia de covid-19 encara més) que és necessari avançar cap a sistemes alimentaris resilients i posar en valor el territori i les economies locals.
El Parc Agrari del Baix Llobregat té 160 hectàrees abandonades. A Central Parc han recuperat 5,5 hectàrees d’aquests espais en desús i els posen en valor a través de l’agricultura ecològica.
Els horts comunitaris reforcen el companyerisme i les activitats compartides. En aquesta foto es pot observar el treball en un bancal. Crèdit: Anna Àvila.
Les persones necessitem trobar vies alternatives de consum i de vida, i tenir més i millor accés al verd. Aquesta és la lliçó apresa després d’una pandèmia mundial vinculada a la globalització i la destrucció de la natura que se suma a la situació actual de crisi climàtica. Una opció interessant per donar-hi resposta des de les ciutats són els horts urbans, espais multifuncionals que proporcionen un abastiment més sostenible alhora que obren tot un ventall de vincles amb el medi ambient, la comunitat i l’aprenentatge.
Philips Gareth Brydon és Director del Departament de Canvi Climàtic de l’African Development Bank, la primera institució de finançament per al desenvolupament del continent africà. Ens va explicar durant la COP-25 el fort lligam entre la pobresa i el canvi climàtic, i com l'adaptació és cada cop més l'objectiu de les seves activitats. El seu discurs ens confronta amb la justícia climàtica, ja que Àfrica és un dels països mes vulnerables al canvi global i en canvi només contribueix amb un 3% al total d'emissions de gasos amb efecte hivernacle.
Imatge d'uns horts socials a Cornellà de Llobregat. Font: Xarxasost
L'agricultura urbana pot ser una alternativa viable i fins i tot més productiva que les finques rurals, segons un informe de la FAO, i més encara si es considera el benefici social i de salut que aporta, segons els experts.
Alexander L. Jones és Director del Clima i Medi Ambient de la l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). En aquesta entrevista, reflexiona sobre el gran impacte de l’agricultura en el canvi climàtic, ja que és responsable d’un 24% de les emissions globals. I desgrana el reptes als quals s’enfronta: el necessari augment de la producció per abastir una població mundial cada dia més nombrosa, i l’augment de la inseguretat alimentària a causa dels canvis de patrons que ens ha portat l’escalfament global. Sens dubte un dels temes cabdals als que s’haurà de fer front i sobre el que podem actuar amb decisions molt personals, com la nostra dieta.
El projecte dels horts urbans conreats per persones amb discapacitats al terrats de cinc edificis públics de Barcelona, entre els quals hi ha la seu del Districte de Sants-Montjuïc, ha guanyat els European Public Sector Awards (EPSA) en la categoria d'administracions locals i supralocals.
2. Fam zero
