L’estratègia per recuperar el riu, que es va dissenyar partint d’una anàlisi prèvia i després d’entrevistar més de 40 persones de diferents àmbits, s’estructura en 4 àmbits d’acció: Natura, Accessibilitat, Producció-Coneixement i Esport-Cultura-Patrimoni.
Un mural didàctic recorrerà el Parc Fluvial del Besòs com a recurs educatiu del projecte de renaturalització.
Per commemorar el Dia del Medi Ambient, aquest diumenge 5 s'ha presentat el projecte d'EcoAula Visual, un primer pas del programa educatiu i de ciència ciutadana que es desenvoluparà a la nostra ciutat en el marc de la Renaturalització del Riu Besòs.
Són els principals indicadors de la cinquena edició del Bioblitz Metropolità, que ha tingut una participació de 400 persones. És l'any en què s'ha observat més biodiversitat: s'han censat 95 espècies més que el 2018.
La mostra, organitzada per SEO/BirdLife, vol donar a conèixer les aus marines reflectint la cara i la creu d’una realitat rellevant que va des d’imatges de majestuosos vols en formació d’ocells fins a escenes desoladores d’aus empastifades de petroli, embolicades en xarxes de pesca o amb hams clavats.
La proposta inclou una naturalització dels espais verds públics i el foment i protecció de les espècies autòctones i de la biodiversitat en la naturalització dels escocells dels arbres i en la transformació de gespes a prades naturals. També preveu una reducció del consum d'aigua destinat al reg d'aquests espais.
Conclou el programa europeu, coordinat per la UAB, que ha reforçat la col·laboració transfronterera i ha desenvolupat un pla per a la monitorització i el seguiment de les poblacions d’os (Ursus arctos) i llop (Canis lupus) al Pirineu franco-espanyol i al Principat d’Andorra.
Les pandèmies són impredictibles però hi ha deu factors que sabem amb tota seguretat que estan vinculats a la seva aparició. Són aquests que descrivim a continuació. Podem tractar de gestionar-los de forma convenient o seguir com fins ara: fent quasi tot el possible per tal que la propera pandèmia esclati com més aviat millor.
La biogeoquímica Rosalind Rickaby estudia les interaccions que es donen a l'oceà entre biologia, geologia i química, així com les adaptacions dels organismes prehistòrics als canvis climàtics del passat. Actualment, un dels seus reptes professionals consisteix a aconseguir incrementar la capacitat de captura de CO2 atmosfèric de l'oceà.
Imatge d'arxiu del corriol camanegra. Foto: Enric Badosa.
El corriol camanegre ha nidificat a la desembocadura de la Tordera després de dècades. A més, la psammòfila capironat marí, una espècie considerada en extinció, ha germinat a la zona protegida. Les mesures de gestió i protecció de l’espai han afavorit que aquestes dues espècies de fauna i flora recuperin espais a la zona de Malgrat de Mar.
El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL). L’estudi conclou que des de 1976 fins avui la producció de bolets s’ha reduit de forma moderada i, a més, preveu que aquesta tendència s’intensificarà fins l’any 2100 com a conseqüència de l’escalfament global.
Biodiversitat
