En els darrers 25 anys Catalunya ha recollit selectivament 6,5 tones de residus orgànics i, gràcies al seu tractament per a fer-ne compost, “s’ha evitat l’emissió d’1.476.422 tones de CO2 equivalent (CO2eq) a l’atmosfera si haguessin anat cap a l’abocador”. Tenint en compte que un turisme mitjà que circula 10.000 quilòmetres a l’any emet una tona de CO2eq, en un quart de segle s’ha produït un estalvi equivalent al que emeten 1.476.422 cotxes. Així ho ha explicat aquest dissabte la secretària d’Acció Climàtica, del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Anna Barnadas, durant la celebració del 25è aniversari de la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), la primera d’aquest tipus que es va posar en marxa al país.
En concret, durant el 2020 es van emetre 2,7 milions de tones de CO2, mentre que el 2019 van ser 3,6. D’aquesta quantitat, 330.090 tones corresponen a l’estalvi de consum energètic, tant el domèstic, l’industrial com el comercial i de serveis. Una baixada, no estructural, que ha ajudat a assolir el 42% dels compromisos de reducció fixats per a l’any 2030. Aquestes són unes de les principals dades de l’Informe de l’emergència climàtica a Barcelona 2020.
Tot i que la pandèmia va fer caure dràsticament les emissions, la tendència dels darrers anys apunta que s’hauria arribat igualment a l’objectiu, tot i que de forma més ajustada. Una primera estimació del Departament d’Acció Climàtica apunta a una reducció de les emissions de més del 12% respecte del 2019, d’un 33% per sota dels valors del 2005 i, per primera vegada, inferiors als nivells del 1990.
Els projecte de Sostenibilitat Alimentaria del Consell Comarcal del Vallès Occidental, que fomenta l’aprofitament alimentari en diferents àmbits, ha estat distingits amb el premi “Acció Climàtica” dels Premis ACM, de l’Associació Catalana de Municipis. Aquests guardons volen distingir iniciatives locals singulars en diferents àmbits. El conseller comarcal d’Educació i formació, Manolo Robles, va recollir dissabte el guardó. La consellera de Drets Socials, Míriam Casaramona, també va assistir al lliurement.
L’Ajuntament de Mollet del Vallès ha presentat el MolletBici, un mòdul d’aparcament per a bicicletes tancat, públic i gratuït amb capacitat per a 20 bicicletes situat al costat de l’estació de Renfe de Mollet – Sant Fost. L’aparcament, que estarà operatiu tots els dies de l’any i estarà vinculat als horaris de Rodalies, es tracta d’un espai tancat al qual només s’hi podrà accedir identificant-se mitjançant una APP i disposarà d’una càmera de videovigilància per garantir la seguretat. El servei és una aposta més per fomentar la intermodalitat entre la bicicleta i el tren i així facilitar i potenciar els trajectes sostenibles.
L’exposició proposa, d’una manera immersiva i interactiva, un viatge de descoberta dels greus efectes que la nostra manera de menjar té sobre la nostra salut i la del planeta, però també de les extraordinàries oportunitats de millora que tenim si canviem l’actual sistema alimentari.
Laia Serra és una de les portaveus de "Veus per la Sobirania Alimentària a ciutat" Aquesta plataforma heterogènia aglutina persones, entitats i moviments socials que treballen per la Sobirania alimentària des de diversos àmbits per construir unes ciutats veritablement sostenibles en relació a l'alimentació. Neixen, com diu Serra, no per fer una crítica a les polítiques municipals, sinó per reivindicar que fa anys que dediquen els seus esforços a transformar el sistema alimentari. Amb Laia Serra repassem quines són les seves propostes.
Amaranta Herrero és la coordinadora estratègica de Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021. Herrero ens explica com l'objectiu de la capitalitat ha sigut posar l'alimentació sostenible a l'agenda política. Repassem amb ella les principals polítiques municipals de la ciutat de Barcelona en aquest àmbit i la col.laboració entre ciutats per incidir en el sistema alimentari global i poder fer de l'alimentació sostenible una realitat també urbana.
L'aposta per consumir de proximitat no ha de ser només per reduir el transport, ha de ser també per tenir un control i una influència sobre com es produeix l’aliment, les condicions socials i les tècniques de cultiu sostenible que com a consumidors hem d’exigir i de les quals n’hauríem de tenir més informació.