El fenomen creix de manera inexplicable. Cada vegada més persones aparquen el seu vehicle i deixen el motor engegat el temps que els dona la gana. Sense contemplacions. Més greu encara és que determinades voreres de la ciutat siguin autèntiques estacions d’autobusos encobertes i les empreses de transport permetin que els seus vehicles estiguin emetent durant el temps que esperen els passatgers.
Sostenible ha estat present a la COP 25, la Conferència de las Parts (COP) òrgan de decisió suprem de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre canvi climàtic, que es convocava amb l'objectiu de desenvolupar el que ja es va aprovar a l'Acord de París i aconseguir el compromís per reduir les emissions globals un 50% en 2030, amb un objectiu de zero emissions per a 2050.
Yunus Arikan és cap de polítiques globals d’ICLEI-local governments for sustainability. Aquesta entitat, amb més de 1.500 membres ha estat veu dels governs locals i regionals a la COP25. Arikan, ens recorda a l'entrevista que vivim a un món urbà i que no s'aconseguirà res sense adonar-se'n de la potència dels actors urbans, i destaca que per fi estem entenent que el finançament per l'acció climàtica ha d'arribar a les ciutats. Ha volgut també enviar un missatge clar des del món local, l'esperança que els nous plans nacionals de mitigació siguin més ambiciosos i tinguin en compte als governs locals.
Aquest fracàs ha estat distint. No ha succeït en un ambient aïllat, a porta tancada, sinó que ha estat una obra teatral representada enfront de tot el món. Al pati de butaques hi érem els qui demanàvem una mínima senyal. Els qui pregàvem per una engruna de coherència entre les paraules ("Estem a una emergència climàtica!") i els fets.
Niklas Hagelberg és Coordinador de canvi climàtic del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UN ENVIRONMENT). Estem en un canvi de fase, assegura Niklas Hagelberg, per primera vegada tenim la voluntat de la ciutadania a favor. Hagelberg es mostra en aquesta entrevista optimista, contrasta amb els resultats d’un últim informe de Nacions Unides, que segons ens explica té un missatge molt clar: ens estem quedant enrere respecte als objectius per evitar un augment de la temperatura superior als 1,5 graus.
Henning Wuester és director de l’ICAT (Initiative for Climate Action Transparency) una entitat que té com a objectiu recolzar els països per obtenir transparència en relació als compromisos climàtics. Va ser creada pel govern alemany i la Children’s Investment Fund Foundation, i ara és recolzada per una xarxa d’institucions, experts que s’estén per 30 països. Wuester alerta dels perills de la informació falsa sobre acció climàtica i insisteix en la necessitat de crear sistemes d’informació online oberta per a tothom i des de qualsevol dispositiu per accedir a dades tècniques i científiques sobre l’emergència climàtica.
Alexander L. Jones és Director del Clima i Medi Ambient de la l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). En aquesta entrevista, reflexiona sobre el gran impacte de l’agricultura en el canvi climàtic, ja que és responsable d’un 24% de les emissions globals. I desgrana el reptes als quals s’enfronta: el necessari augment de la producció per abastir una població mundial cada dia més nombrosa, i l’augment de la inseguretat alimentària a causa dels canvis de patrons que ens ha portat l’escalfament global. Sens dubte un dels temes cabdals als que s’haurà de fer front i sobre el que podem actuar amb decisions molt personals, com la nostra dieta.
A partir d’ara, els 27 joves que han estat escollits representants del CIM en aquesta 14ena edició, treballaran als seus centres educatius i amb les seves famílies sobre tot el relacionat amb l’emergència climàtica i el consum de plàstic per tal de fer les seves propostes i exposar-les al Ple del Consell dels Infants previst pel mes de març de l’any vinent.
Foto: Beneficiaries a Guatemala. Oxfam Intermon. Pablo Tosco
Les emissions de CO2 per consum del 10% de les llars més riques d'Espanya superen 2,3 vegades les del 10% més pobre, segons ha anunciat Oxfam Intermón, i adverteix que la desigualtat extrema i l'emergència climàtica mantenen una estreta relació. Mentre els més rics són qui més emissions per consum emeten, els més vulnerables són qui més pateixen els impactes derivats de la crisi climàtica i els que compten amb menys recursos per adaptar-s'hi.
A la COP-25 s'ha constatat el bloqueig i regressió de les propostes de la part oficial en contrast amb el bon moment del moviment per la justícia climàtica, que segueix sumant massa crítica. En aquest moment de major mobilització i tensionament, hem repensat les nostres estratègies o seguim tenint debats de l’ecologisme del segle XX.
Canvi climàtic
Sostenible 
