Aquest és el tercer vídeo participatiu que neix fruit dels tallers organitzats per l'Ajuntament de Granollers soci de Climatubers. El projecte CLIMATUBERS – INFLUENCERS FOR CHANGE, reuneix organitzacions que treballaran per vincular les tecnologies digitals amb l'acció social, i poder jugar un paper en l’activació del debat públic i en la creació de solucions.
Qui és el Santiago Vilanova? Li pregunto un cop ens instal·lem al jardí de l’Ateneu Barcelonès per l’entrevista. I Santiago dibuixa un nen que es perdia pels paisatges volcànics de la Garrotxa. Me n’adono que aquest nen, de 76 anys ara, continua amb el mateix esperit rebel i compromès amb l’ecologia. Periodisme, ecologisme, lluita política es barregen. Demana una autèntica revolució de la governança, decisions valentes i urgents per fer front al col·lapse. Avisa de la necessitat d’actuar i del perill de caure en l’autoritarisme.
Arnau Amat és doctor en didàctica de les ciències, docent i investigador en formació del professorat en aprenentatge de les ciències i educació per a la sostenibilitat, a la Universitat de Vic. Ha estat una veu reeixida en el darrer Congrés Nacional d’Educació Ambiental. En aquesta entrevista reflexiona, entre d’altres, sobre com ha de ser una educació compromesa amb transformar la realitat, els reptes en un context comunicatiu complex i el seu futur.
Es considera més naturalista que artista, tot i que l’art –o la il·lustració- naturalista és la seva professió des de fa quasi 20 anys. Amplament conegut al món de l’educació ambiental Toni Llobet ens ha ofert la seva mirada sobre com l’art pot estar al servei de l’alfabetització ambiental, és una mirada irreverent i a l’hora plena de compromís amb el territori i la conservació de la natura.
Anabel Sánchez és biòloga, màster en gestió sostenible de l'aigua i doctora en medi ambient i societat. Porta 25 anys treballant en projectes de recerca al CREAF, i ara és responsable d'impacte social de la recerca en el centre.
Un any després de la seva inauguració, el 24 de novembre va tenir lloc la sessió de tancament del Congrés Nacional d’Educació Ambiental 2020-2021. En aquesta sessió es fa un balanç del Congrés de la mà de diferents ponents que han intervingut en les diverses sessions - professionalització, recerca, reptes pedagògics, biodiversitat, el repte del clima i la cultura de la sostenibilitat - i s'estableixen línies de treball futures per consolidar una governança conjunta de l’educació ambiental a Catalunya.
Un congrés obert, amb una fórmula improbable, estructurat en vuit sessions virtuals, preparades una a una amb recepta artesana.
Per fortuna no viatjaven sols: aquí el gran encert. Vuit institucions i entitats, més de 25 ponents i un miler d’assistents els van acompanyar en l’exploració. Digueu-li ODS 17: la necessitat de fer aliances en educació ambiental, ja postulada com a lema per la primera edició del Congrés (Girona, 2018) va resultar decisiva perquè l’experiència fos plena i, sobretot, fructífera.
Educació ambiental
