Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.
Sergi García, de Galanthus, ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats
La ciutat és un artefacte humà i és l’ésser humà l’espècie dominant, però aquest hàbitat és més ric en biodiversitat del que se sol pensar. Sergi García, de l'entitat Galanthus ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats. És sorprenent conèixer la riquesa de vida que ens envolta. Des de falcons a eriçons, passant per granotes, mallerengues o ratpenats, milers d'animalons conviuen amb nosaltres, enmig del ritme frenètic de la ciutat. Si volem seguir gaudint dels serveis que ens ofereixen cal estar atents i respectar les condicions de vida que necessiten… com cita l’autor “ tots hi anem embarcats, persones i bestioles; tots naveguem junts en aquesta gran fragata que sembla que no es mogui però que va avançant pel mar del temps.”
L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.
Un estudi d'ISGlobal va avaluar l'impacte de la regeneració del Parc Fluvial del Besòs al barri de la Ribera. Els resultats reforcen l’evidència que la regeneració d’espais naturals en àrees urbanes és útil per crear oportunitats d’interacció social, espais per relaxar-se i divertir-se, i promocionar l’activitat física, millorant així la salut i el benestar de la població que utilitza aquests espais. A més, es podrien reduir les desigualtats entre grups de població més desafavorits en l’accés a espais naturals en entorns urbans.
Corina Basnou és doctora en biologia (Cluj-Napoca, Romania) i actualment treballa al CREAF en serveis ecosistèmics, infraestructura verda i solucions basades en la natura. Es va incorporar al CREAF el 2005, on s’ha centrat en l’estudi dels canvis en el paisatge i els seus efectes sobre la biodiversitat, tant a nivell europeu como a nivell local i regional. En el camp de l’ecologia de les invasions ha coordinat la construcció de bases de dades de plantes exòtiques en projectes europeus.
L’objectiu del projecte és ampliar l’espai natural de l’Aula per a l’estudi de la seva fauna i vegetació. L'actual equipament incorporarà cinc noves plataformes, una bassa naturalitzada, i un nou espai que donarà continuïtat al bosc a partir d'una de les cinc plataformes noves.
La Societat Catalana d'Ordenació del Territori ha convocat els premis Catalunya d'Urbanisme Manuel Solà de Morales i Catalunya de Territori Enric Lluch, ambdós premis tenen caràcter biennal i tenen per objectiu posar en valor i estimular els esforços dels professionals, dels tècnics, dels ens de l’Administració i altres entitats, en la millora i la innovació a plicada a l’urbanisme i la gestió i ordenació del territori.
La transformació d’un àmbit tan extens i estratègic com el barri del Rec representa una oportunitat per dur a la pràctica els principis d’urbanisme sostenible que el Departament de TES està treballant per consagrar mitjançant la nova Llei de territori i l’Agenda urbana de Catalunya.
Es publica l'Informe de Progrés sobre la implementació de l'Agenda 2030 a Espanya
L'Informe de Progrés posa en relleu el paper de les diferents institucions i actors en el compliment de l'Agenda 2030 a Espanya, gràcies a la generació d'aliances que han constituït un compromís ètic per a un desenvolupament sostenible i inclusiu.
L’i.lab, el laboratori d’innovació urbana, sostenible i social de Barcelona, llança un nou repte, en col·laboració amb l’Agència de l’Energia i la Fundació BIT Habitat, per impulsar el desenvolupament de paviments generadors d’energia renovable. El projecte guanyador rebrà una subvenció de 30.000 euros per posar en marxa una prova pilot a la ciutat.
Barcelona està desplegant la naturalització de la ciutat a través de la gestió ecològica dels espais verds. Aquest canvi cultural s’està fent de manera gradual però amb la seguretat que és un camí de millora de la salut de l’ecosistema urbà i amb ell de les persones que l’habiten. Izaskun Martí, directora de conservació d’espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, ens explica els procediments concrets per promoure la biodiversitat vegetal i animal a la ciutat, els reptes i els objectius que impulsen aquest canvi de filosofia.
Si el projecte de les “superilles” s’apliqués íntegrament, la ciutat de Barcelona podria evitar cada any 667 morts prematures, la majoria a causa de la disminució dels nivells de contaminació atmosfèrica (NO2). Són algunes de les conclusions d'un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), el qual estima que la implementació de les 503 “superilles” previstes inicialment reduiria els nivells anuals de contaminació atmosfèrica un 24%.
Smart cities/Planificació urbana
