La Nova Agenda Urbana constata la gran capacitat transformadora del procés d’urbanització a nivell global; un procés, a més, irreversible atès que es preveu que la població urbana mundial es dupliqui l’any 2050.
Els models de planificació i desenvolupament urbà tenen una poderosa influència en la conformació dels estils de vida infantils. Els debats oberts sobre l’estructura social i espacial de la ciutat contemporània a partir de les necessitats de la infànciaconstitueixen una oportunitat per fer de la ciutat un entorn més habitable i amigable per a tothom.
Mai no hem estat capaços, però, de fer ciutats que ponderin oferta i limitacions. La mateixa naturalesa humana, envejosa i mandrosa, ho explica. Volem el mercat, però no la feina d’eliminar-ne les deixalles. Volem l’espectacle de masses, però no l’embús que trobem per arribar-hi.
Jaume Miranda, exdirector general de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
L’enginyer industrial i cartògraf, Jaume Miranda, ha deixat la direcció general de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i Geològic de Catalunya, un càrrec que ha exercit ininterrompudament des de 1982. Hem volgut parlar amb ell com a reconeixement de la seva tasca i per entendre una manera de fer, la de l'ICGC, que ha situat la cartografia catalana com a referència a nivell internacional. En aquesta conversa, subratlla la importància que tenen els mapes per a la societat i la seva capacitat d’actuació.
Gestió de residus, neteja viària, enllumenat públic i verd urbà són els serveis que han presentat llurs resultats en el marc del treball anual que realitzen diversos municipis amb el suport de la Diputació de Barcelona.
La gamificació és un concepte molt del segle XXI i ha arribat també a un terreny com és la vivència de l’espai públic. No estem parlant aquí dels jocs al carrer de tota la vida, sinó d’una idea més sofisticada que consisteix a convertir els carrers i les places en indrets on el joc és omnipresent i pot activar-se pel sol fet de transitar per determinats punts.
La Nova Agenda Urbana és el nou full de ruta per les ciutats per als propers 20 anys, i el resultat més tangible d’Habitat III, la tercera conferència de les Nacions Unides sobre habitatge i desenvolupament urbà sostenible que va tenir lloc del 17 al 20 d’octubre a Quito (Equador). Catalunya hi va participar amb representants de la Generalitat, la Diputació de Barcelona (en nom de les quatre diputacions catalanes) i l’Ajuntament de Barcelona. L’Ajuntament de Mollet va estar convidat per exposar algunes bones pràctiques.
D’aquí al 2030, la població urbana haurà augmentat en uns 470 milions de persones. Cada cop més proporció de la Humanitat viurà distanciada del contacte amb la natura, de manera que la ignorància sobre el tema serà cada cop més gran i no estarà contrarestada per vivències.
Els vehicles elèctrics faran desaparèixer bona part de la contaminació atmosfèrica local de les ciutats i redundaran en uns espais urbans menys sorollosos. Quan els tinguem, ens farem creus d’haver trigat tant a generalitzar-los. Però per arribar a aquesta meta desitjable, no bastarà que la indústria automobilística fabriqui les noves flotes
Smart cities/Planificació urbana
