"Cal utilitzar la publicitat i el màrqueting per vendre la feina de les entitats de custòdia"

Els dies 22, 23 i 24 d'octubre la xct va celebrar la seva VI reunió, amb el lema "Junts conservem el patrimoni". Aquesta trobada entre entitats de custòdia del territori, propietaris, tècnics i altres persones relacionades amb la conservació de la natura va tenir lloc a Santa Eulàlia de Puig-Oriol, al Lluçanès. La reunió va aplegar unes 150 persones en representació d'unes 90 entitats de Catalunya, les Illes Balears i la resta de l'Estat espanyol.

Durant aquestes jornades es van realitzar tallers i ponències sobre la implicació ciutadana, la relació entre entitats i amb els propietaris,  lleis i polítiques relacionades amb la custòdia i, entre altres, projectes concrets de custòdia. També es van fer sortides per conèixer experiències de custòdia locals, es va fer un sopar popular amb la gent del poble i es va habilitar un mercat amb productes provinents de finques amb acords de custòdia.

Què es fa en una reunió de la xct?
Aquestes reunions són una oportunitat per crear xarxa i sinèrgies entre els membres i per a la formació de molts dels membres i representants; i són una oportunitat de debat i aprenentatge de qüestions que ens interessen i preocupen a tots. Per exemple, aquest any, dels tallers que s'han fet sobre implicació ciutadana, n'han sortit un munt d'idees i iniciatives que ens han enriquit a tots.

Com per exemple?
D'una banda, tothom té clar que la implicació ciutadana amb la custòdia del territori és un aspecte clau a treballar, i que estem en un moment que una gran part d'entitats han madurat prou per abordar-ho seriosament i fer un pas endavant. D'altra banda, gràcies al treball fet durant els gairebé deu anys d'existència de la xct, ha permès èxits com que la proposta de Llei de Biodiversitat de Catalunya (que esperem que s'aprovi abans que acabi la legislatura) incorpori la custòdia i els instruments i incentius fiscals.

Per què és important que la Llei de Biodiversitat incorpori la custòdia?
Per primer cop es reconeixerà què és una entitat de custòdia i es crearà un marc normatiu per fomentar  la custòdia. Es defineixen incentius per als propietaris que facin custòdia i es reforça les entitats, aportant-los més recursos i avantatges.

I pel que fa a la implicació de la ciutadana, quins reptes s'han concretat?
Tots tenim el dubte de per què costa tant implicar la gent. Alguns tallers han remarcat la necessitat d'utilitzar les eines de la publicitat i el màrqueting per arribar a un públic més ampli i "vendre" la feina que fan les entitats de custòdia. Si la publicitat és capaç de vendre qualsevol cosa que no necessitem, una realitat tan necessària com la preservació del territori, de la biodiversitat i del paisatge del nostre país, s'hauria de poder "vendre" molt més fàcilment. Cal incorporar a les nostres organitzacions aquest coneixement i els professionals que saben arribar al públic d'una manera més àmplia i decidida.

(F)

Creu que a Catalunya existeix un "caldo de cultiu" perquè la gent s'impliqui com en altres països?
Costarà molt tenir una consciència ambiental com al Regne Unit o Holanda, perquè tenim un entorn que aparentment no està tan degradat ni artificialitzat com el seu, que això és el que fa que les persones sovint reaccionin. Per això, entre les entitats dels Països Catalans, és a les Illes on hi ha un percentatge més elevat de població implicada (amb el GOB Menorca al capdavant), potser perquè, vivint en una illa, tenen aquesta consciència de territori i recursos limitats i una pressió extraordinària, sobretot al litoral.

Ara bé, crec que també s'ha produït un canvi generacional, que en els darrers anys hi ha una sensibilitat respecte el medi que no havia existit mai (sigui pel canvi climàtic, per necessitat d'un canvi de model econòmic o altres qüestions) i, per tant, tenim el terreny adobat perquè es pugui reactivar definitivament aquest moviment.

Amb quins entrebancs es pot trobar la consolidació del moviment de custòdia del territori?
Potser falta un pas més en la professionalització (tot i que la xct ja ha fet un treball magnífic en aquests últims anys); ser molt transparents i també fer un esforç d'aconseguir ajuntar organitzacions i arribar a una escala més àmplia. I és que un dels problemes que tenim és que cada comarca té una, dues o tres petites entitats i costa molt sumar-nos per tenir una única veu i tenir més força, i per ser més eficients: si tenim deu organitzacions, cadascuna amb el seu departament de comunicació, amb el seu esforç de captació de recursos, amb el seu butlletí, amb la seva revista i amb la seva pàgina web, es malbaraten molts recursos que, si es fusionessin aquestes organitzacions, podrien tenir un impacte més gran sobre el territori.

La reunió de la xarxa també serveix per aglutinar esforços i, de fet, aquesta n'ha estat la sisena edició. Ara, amb tot aquest bagatge, com veu l'estat de salut de la custòdia?
Veig que malgrat una crisi econòmica tan greu, el moviment està molt viu, les entitats van amb moltes ganes i molt llançades. També s'ha de reconèixer que, gràcies a un ajut del Departament de Medi Ambient i Habitatge per promocionar i consolidar la custòdia del territori, s'han pogut contractar tècnics de custòdia en gairebé una desena d'entitats del nostre país i això significa que, en els pròxims dos o tres anys, aquestes entitats poden fer un salt qualitatiu i quantitatiu molt important.

El darrer dia es va celebrar una jornada sobre la propietat privada, que té un paper tan important en la custòdia. De quina manera la propietat privada percep la custòdia?
Hi ha tres tipologies de propietaris. Hi ha un sector més actiu que participa a les organitzacions de propietaris, que són presents a les seves explotacions, que fan gestió forestal, agrícola i ramadera, que ja s'han ocupat de la seva terra i pensen que ningú els ha d'anar a dir res de com fer-ho. També hi ha un altre sector bastant gran, que potser sí que treballen la terra però no arriben a tot. Per exemple, potser no tenen ni els recursos ni el temps per treballar els boscos, i els preocupa que per manca de temps, de recursos o de coneixements se'ls degradin, pateixin un incendi i els perdin de la nit al dia. Aquest sector és més receptiu a la custòdia i gràcies a totes les experiències de custòdia positives i gràcies al boca-orella, cada cop hi haurà més gent que s'aproparà a les entitats.

I la tercera tipologia?
Hi hauria un tercer grup, més absentista, conformat per gent que viu a ciutat, que potser ha rebut la propietat com a llegat i que no sap ni on és, que no té temps per ocupar-se'n ni sabria com fer-ho, i que potser tampoc hi podrà especular perquè és dins la Xarxa Natura 2000: si aquest propietari sap que hi ha una entitat que li cuidarà la finca a canvi de res o que l'hi poden comprar per conservar-ne els valors naturals, s'hi apuntarà. Però costa que els arribi la informació. Cal generar notícies o bones històries que surtin als mitjans de comunicació, i aleshores els propietaris veuran que els interessa.

I el fet que la reunió s'hagi fet al Lluçanès, a què es deu?
És una comarca molt dinàmica, amb poblets que s'han organitzat, amb una bona xarxa de turisme rural, amb un consorci molt actiu, preocupat pel paisatge, per la recuperació de camins ramaders, per l'aprofitament dels boscos d'una manera sostenible... I crec que ha estat una elecció encertada, que hem estat molt ben acollits i que ens hem trobat amb un ajuntament, un consorci i una gent magnífics. A més, el Lluçanès compta amb diversos acords de custòdia recents i molt interessants als quals volíem donar suport i que els assistents a la reunió han pogut conèixer de primera mà.

Més informació sobre la VI reunió de la xct: http://vireunio.custodiaterritori.org/intro.html | http://www.custodiaterritori.org/