"Els països rics estan important contaminació"

Sostenible.cat
Sostenible.cat
01/12/2008 - 00:00

Glen Peters és membre del Centre d'Investigació Internacional del Canvi Climàtic i el Medi Ambient (CICERO) a Oslo. L'objectiu de les seves investigacions és desenvolupar polítiques efectives sobre el clima a nivell global, i treballa en un enfocament innovador per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Els seus estudis s'han aplicat a algunes polítiques post-Kioto. Recentment va passar per Barcelona per participar en la primera cimera mediterrània sobre producció i consum sostenibles.

Fins ara les emissions de gasos d'efecte hivernacle s'han calculat en relació al territori, però vostè afirma que un càlcul basat en el consum ens donaria una visió més real. Per què?
Hi ha diverses maneres de comptabilitzar les emissions. Una d'elles es limita al lloc on realment es produeixen les emissions; aquest és l'enfocament territorial, i ens proporciona certa informació. Un altre enfocament és mirar d'entendre per què es produeixen les emissions: és l'enfocament basat en el consum, que examina la relació entre el consum i la producció als diferents països. És a dir, es té en compte com es va fer el producte, quanta energia i de quin tipus es va fer servir al país on es va fer, així com el transport que comporta el comerç internacional. Per exemple, per conèixer les emissions derivades de fabricar un vehicle, cal pensar en tots els components, en on i com es van fer en lloc de considerar només les emissions que comporta l'última fase de fabricació on es posen totes les peces juntes.

I quines conclusions es deriven d'aquest punt de vista basat en el consum pel que fa a la quantitat d'emissions?
El comerç internacional separa la localització de la producció i del consum de manera desigual. Això és, els països rics s'orienten cap als serveis i tenen menys emissions, ja que la producció s'ha desplaçat als països en vies de desenvolupament. Aquests països emergents tenen, per tant, més emissions, però en bona part són conseqüència de fabricar productes per als països rics. Així que els països rics estan important contaminació.

Quina hauria de ser la responsabilitat dels països rics sobre aquestes emissions?
Els països rics són els responsables, per exemple, d'una part de les emissions de la Xina, les que se'n deriven de fabricar els productes que s'exporten. Com a conseqüència, i si tenim en compte que els països rics tenen més recursos, tecnologia i coneixements en aquesta àrea, el que seria just és que els països rics ajudessin els pobres a millorar la seva situació ambiental i a reduir emissions.

Què poden fer les empreses i països occidentals per minimitzar les emissions que es deriven del comerç internacional?
Si analitzem, posem per cas, un producte fabricat a la Xina, veurem que el que causa més emissions no és de fet el procés de producció, sinó tota la xarxa de subministraments dins la Xina, i sobretot el sistema de producció energètica, a més del transport fins a Europa. El que podem fer des d'Europa per reduir aquesta contaminació és ajudar la Xina a millorar el sistema elèctric i aconseguir un transport més net, per exemple. I es pot fer creant aliances entre empreses. Les empreses europees haurien de tenir cura de tots aquests aspectes a l'hora de triar amb quines empreses estrangeres treballen.

Potser una solució per aturar aquestes emissions seria mirar d'evitar el comerç internacional i comprar només productes locals. Què en pensa d'aquests plantejaments radicals?
Tot això que he explicat no vol dir que el comerç internacional sigui dolent. De fet, comporta moltes coses bones. El que és dolent és la manera en què es fabriquen alguns productes. I, de nou, les nacions riques occidentals han d'ajudar les més pobres a reduir les emissions i responsabilitzar-se'n en la part que els pertoca.

(F)

La Unió Europea ha d'aprovar properament nous reglaments relatius a les emissions, l'energia i el canvi climàtic. Ho veu amb optimisme?
Cal tenir en compte que hi ha diferències entre les regions més pobres de l'est d'Europa i els països occidentals, més rics. Crec que hi haurà acord, perquè Europa és molt bona a l'hora d'arribar a compromisos, però han d'anar amb compte de no afeblir massa les propostes que s'han fet. Una de les preocupacions més importants és com s'ho faran amb les indústries de gran consum energètic. Ha arribat l'hora en què les empreses hauran de pagar per les emissions que superin les quotes marcades. Però algunes empreses amenacen de marxar a altres països si els hi fan pagar. La Comissió Europea haurà de manegar aquestes pressions per aconseguir un acord efectiu.

I què en pensa dels Estats Units? Hi ha esperances de canvi en les polítiques ambientals després de la victòria d'Obama?
Ara hi ha esperances noves, tot i que haurem d'esperar per veure si realment es fan efectives. Però si més no, si Obama segueix el que ha estat dient, Estats Units s'unirà a la taula de negociació. I això és molt important, perquè farà que la Xina i l'Índia també s'hi asseguin. És significatiu a més que el primer que doni el pas sigui els Estats Units, perquè són els qui tenen més recursos, i per les emissions històriques. I si ho fan, molts altres països els seguiran.

La crisi financera, afectarà les emissions i les mesures per reduir la contaminació?
Sí. Les emissions i la situació econòmica van molt lligades. Així que si hi ha una recessió global, no és que baixarà el total d'emissions, però sí que es frenarà el creixement. Si l'economia baixa, les emissions també ho faran d'alguna manera. Per altra banda, les empreses poden intentar usar l'excusa de la crisi per posposar les inversions que han de fer en aquests aspectes. Però el tret més important és que ara, després de la immensa quantitat de diners que els governs de tot el món han injectat als mercats, tenim un argument molt bo per respondre'ls quan diuen que no tenen diners per les mesures ambientals. Acabem de veure la quantitat de milions i milions que poden aconseguir en un segon quan els hi cal. Ara no podran posar l'excusa dels diners, perquè de diners en tenen.