'Orgull' és la paraula que més repeteix Joan Figueras, l'alcalde de Cadaqués, després que una prova pilot de deu setmanes del sistema de dipòsit i devolució d'envasos de begudes d'un sol ús hagi aconseguit els mateixos nivells de retorn que els dels països on ja fa anys que està implantat. En dos mesos i mig es va passar d'un 12% de recuperació d'envasos a una mitjana del 76%, amb pics de fins al 91%.
No és d'estranyar doncs la satisfacció que han mostrat en la presentació dels resultats tant des de l'Ajuntament de Cadaqués com des de les entitats impulsores de la prova pilot: la Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable de Catalunya (FPRC) i l'Associació Retorna, amb la supervisió de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC).
En aquesta entrevista repassem tots els detalls d'aquesta prova pilot, des dels plantejaments inicials fins als beneficis inesperats que ha tingut sobre la població de Cadaqués.
Com va sorgir la idea de la prova pilot i per què es va triar Cadaqués?
La idea ens la van proposar des de l'Associació Retorna i la Fundació per a la Prevenció de Residus, que ens van venir a veure a l'Ajuntament per proposar-nos la participació. Van escollir Cadaqués per les seves característiques de "poble-illa": com que estem allunyats d'altres poblacions, el consum i la compra-venda de productes envasats és molt local i el risc de 'frau' -de què vingueren persones a portar envasos des d'altres poblacions- era molt reduït.
En què ha consistit exactament la prova pilot?
Durant dos mesos i mig, del 15 d'abril al 30 de juny, els 10 establiments locals que s'hi van adherir afegien cinc cèntims a cada envàs d'un sol ús d'aigües, sucs, cerveses i refrescos, en llauna o en ampolla de plàstic de fins a tres litres, en concepte de dipòsit. Després els consumidors podien retornar els envasos a unes màquines automàtiques que els hi donaven un tiquet pel mateix valor, cinc cèntims per envàs.
(F)
I quin ha estat el resultat?
En total s'han retornat més de 81.000 envasos, l'equivalent a un 76% de les vendes, i el percentatge va ser creixent setmana rere setmana. En els últims dies de la prova vam arribar a pics del 91% d'envasos retornats. En només dos mesos i mig ens vam posar al mateix nivell que les 40 regions del món on ja està implantat el sistema. Els números de la prova pilot ens equiparen als països més desenvolupats en aquest tema, com ara Nova Zelanda, Austràlia, Canadà o els països escandinaus.
Si pensem que abans de la prova el percentatge de recuperació d'envasos era del 12% i hem arribat a superar el 91%, no podem negar que ha estat un gran èxit.
Més enllà de la recollida dels envasos, què ha suposat per al municipi?
Tots els aspectes d'aquesta prova pilot han estat realment positius per al municipi, no només per la participació ciutadana, sinó també perquè s'ha fet amb molta unitat. Tant els partits polítics de l'ajuntament com les entitats socials, tots hem anat a favor. Hem anat a una. Tothom ha vist que és un projecte positiu amb una finalitat que ens beneficia com a conjunt.
També ha tingut un gran impacte en termes d'imatge. Durant tot el temps de la prova pilot, Cadaqués ha sortit a mitjans de comunicació de tot Espanya amb una imatge molt positiva, que habitualment ja té, però ara amb aquest component ambiental. Diferents alcaldes, consellers de diverses regions i fins i tot el ministre de medi ambient d'Andorra han visitat la prova pilot i s'han emportat impressions molt positives. De fet, en el cas d'Andorra, és possible que ho implementin aviat.
I a més a més durant aquelles setmanes Cadaqués va estar molt més net.
Com s'explica que el municipi estigués més net durant la prova pilot de retorn d'envasos?
Cadaqués és un poble irregular, amb molts racons on la tramuntana o el vent de mar poden mig amagar el que la gent llença al terra. Gràcies a aquesta prova pilot, tant la gent de Cadaqués com els qui venen els caps de setmana, s'han ocupat de recollir aquests envasos del carrer per portar-los a la màquina de retorn. Sobretot hi han participat molt els nens, que en sortir de l'escola eren els primers en anar a les places a mirar tots els racons per si trobaven un envàs. Durant aquests quasi tres mesos el poble ha estat molt net perquè, a més, en veure-ho tot així, el qui té intenció de llençar una cosa al terra s'ho repensa molt més que si ja veu altres deixalles al voltant.
Per altra banda, durant les setmanes de la prova pilot també ha augmentat la resta de recollida selectiva. La campanya de retorn d'envasos ha conscienciat de la importància del reciclatge en general. Durant el temps de la campanya també s'ha recollit als contenidors mes paper i cartró, vidre i la resta d'envasos que no podien retornar a la màquina.
Quina ha estat l'actitud dels comerços sobre la prova pilot?
Els comerços no han estat refractaris en cap moment, i de fet des del principi s'hi van sumar per participar una desena d'establiments, grans i petits. Sí que estaven una mica, però, a l'espectativa per si els hi suposaria una inversió de temps o més treball. Però han vist que ha estat mínima i se n'han adonat que el bé de la majoria preval sobre el bé de la minoria. I que els hi repercuteix positivament, no només per la bona imatge i per sortir als mitjans de comunicació, sinó també econòmicament, perquè si aquesta prova pilot s'arriba a implantar a Catalunya o a tot l'estat, els envasos podran ser més econòmics.
(F)
Quins serien els beneficis econòmics d'aquest sistema si s'implantés de veritat?
Amb els resultats que hem obtingut, els experts creuen que com a ajuntament ens podríem estalviar entre 25.000 i 35.000 euros per any en gestió de residus. I a més cal tenir en compte que la qualitat del material que hem recollit és molt més valuós que el dels contenidors, perquè està més net i no conté impropis. La indústria del reciclatge paga fins a un 40% més pels envasos recollits a un sistema de retorn, perquè aquest material pot ser recuperat per tornar a crear envasos, cosa que no succeeix amb el material del sistema actual.
I creus viable que el sistema s'implanti de manera general?
Mai no he vist una prova pilot amb resultats del 90% de la qual es pugui dir que no és sostenible econòmicament. S'ha demostrat que és sostenible socialment, tècnicament i ambientalment. Econòmicament també ho és. És viable. Si a altres llocs dels món s'està fent, per què no aquí? Haver-nos posat al mateix nivell que Asutràlia o Canadà demostra que estem preparats.
Però per a què sigui viable cal implantar-ho com a mínim a una comunitat autònoma, o a tot l'estat. Diversos alcaldes s'han mostrat interessats amb el que hem fet a Cadaqués, però de manera individual no podem fer-ho. El que cal és sobretot voluntat política.
Els qui s'han de conscienciar són els polítics, que són els tenen en les seves mans tirar endavant aquest projecte com a implantació real, tant els qui governen com els de l'oposició. El que hem de fer és convèncer-los perquè hi creguin i no tinguin por de prendre una decisió que pot ser difícil d'entrada però que tindria resultats molt positius. Esperem que properament puguem tenir un sistema de dipòsit, retorn i devolució a tot Catalunya i la resta de l'estat.
Com valores la feina conjunta de totes les entitats responsables de la prova pilot?
Ha estat una campanya molt ben portada tècnicament, amb un alt grau d'implicació de l'Agència Catalana de Residus, de la Fundació de consum responsable i de Retorna. Tots han treballat colze a colze entre ells i amb l'Ajuntament, i puc dir que és el projecte, des que estic a la política, que he vist treballar de manera més professional. I això ens demostra que en el món de la política, quan es vol, es poden fer les coses molt ben fetes i repercutir molt positivament a la ciutadania.
