Dominic Royé és climatòleg, investigador i responsable de dades de la Fundació per a la Investigació del Clima. Fa anys que investiga la relació entre mortalitat i clima. Ha dut a terme diversos estudis, el més recent analitza com les temperatures extremes afecten la mortalitat per ictus.
Dominic Royé al seu despatx. Cedida
Dominic Royé és climatòleg, investigador i responsable de dades de la Fundació per a la Investigació del Clima. Fa anys que investiga la relació entre mortalitat i clima. Ha dut a terme diversos estudis, el més recent analitza com les temperatures extremes afecten la mortalitat per ictus. Com a part de la seva feina amb la Fundació per a la Investigació del Clima, està treballant en el MACE, una plataforma per monitorar la mortalitat causada per la calor a Espanya.
Com afecten les temperatures extremes a la mortalitat per ictus?
La conclusió principal del darrer estudi que hem publicat és que els països amb un menor PIB per càpita tenen un major risc de patir ictus provocats per la calor, en comparació als països on aquest índex és major. És lògic, perquè en el cas dels ictus, com es diu en l’estudi, és el sistema sanitari que ha de respondre amb eficàcia. I per a això calen diners, cal una infraestructura tecnològica i reduir el temps de reacció. D’altra banda, en els països on el nivell de renda és més baix, en general, hi ha una major exposició a temperatures extremes.
Per què vau escollir analitzar els ictus?
Els ictus són la segona causa de mort en l'àmbit mundial. Per a l’estudi, vam considerar totes les morts classificades com a ictus, isquèmic i hemorràgic. El 80% de les morts es donaven en la població de 65 anys o més, però no vam considerar només la tercera edat.
En quines xifres de mortalitat es tradueix, això, en funció de l’augment de la temperatura?
Com vam mostrar en un estudi previ, en un escenari d’1,5 °C, 2 °C i 3 °C d’escalfament, la mortalitat relacionada amb la calor augmentaria en un 0,5%, 1,0% i 2,5% respectivament. Cal tenir en compte que d’aquestes morts, una de cada quatre o cinc, en funció de l’escenari que es prengui, es poden atribuir a l’envelliment de la població.
« Crec que sovint la gent oblida que el canvi climàtic, el que fa i continuarà fent és augmentar les desigualtats. »
En els anys vinents, la temperatura jugarà un paper molt important en la mortalitat entre la gent gran. Estem preparats per fer front això?
Jo crec que la major part de mesures que hem de prendre ja es coneixen. El problema principal es troba a les ciutats, que és on viu la major part de la població. Crec que sovint la gent oblida que el canvi climàtic, el que fa i continuarà fent és augmentar les desigualtats. Davant d’això, una de les millors maneres per lluitar contra el canvi climàtic és justament reduir la desigualtat. I és el que s’ha de fer a Espanya, igual que als altres països: reduir la desigualtat per reduir l’exposició a majors riscos, sobretot en la gent més vulnerable, i en especial, en la gent gran.
L’any 2023 va comptar amb 291 dies amb una anomalia de temperatura positiva, i 131 amb extrems respecte a la temperatura mitjana 1971-2000. Font: Dominic Royé.
Entre la població envellida, doncs, el poder adquisitiu pren una importància afegida.
Una persona de 65 anys amb recursos econòmics no tindrà la mateixa exposició al risc que una amb pocs recursos, i tindrà un accés més fàcil als recursos sanitaris. Aquestes diferències es fan evidents dins d’una mateixa ciutat, on el clima és el mateix per a tothom. Malgrat que d’entrada tothom estigui exposat a les mateixes temperatures, les persones amb més recursos podran prendre mesures per fer-hi front, i per tant reduir la seva vulnerabilitat.
Es té prou en compte, aquest problema, des de les administracions?
Jo crec que les administracions subestimen l’impacte que tenen les temperatures en la salut de les persones. Les mesures per frenar l’augment de la mortalitat en aquests casos ja fa anys que es coneixen; els estudis assenyalen que cal que les administracions desenvolupin plans per reduir les temperatures no òptimes per fred i calor, millorin la vigilància epidemiològica i l’atenció sanitària, i promoguin la conscienciació i l’educació de la ciutadania sobre els riscos per a la salut associats al clima.
Quines perspectives té, l’estat espanyol, davant els efectes del canvi climàtic?
Espanya és especialment vulnerable al canvi climàtic a causa de l’actual envelliment demogràfic, a més de les seves condicions socioeconòmiques i geogràfiques. La generació del 'baby boom' són els que patiran en els anys que venen el risc de les temperatures extremes en el seu benestar. A més, la proporció de població envellida augmentarà, i això suposarà un efecte multiplicador del risc en el futur, tant en els pròxims anys, i molt més cap a finals d’aquest segle. Cal tenir en compte que a Espanya, per a l’any 2050 es preveu que la població de 65 anys superi el 16% del total, que actualment es troba al 9%.
«La generació del 'baby boom' són els que patiran en els anys que venen el risc de les temperatures extremes en el seu benestar»
Com s’aplicarien, aquests canvis, a les diferents regions climàtiques del planeta?
En un estudi que ens centràvem a l’estacionalitat de les onades de temperatures extremes veiem que, de manera general, a principis de segle hi havia una certa estacionalitat que provocava una alta mortalitat a les estacions fredes, i una baixa mortalitat a les estacions càlides. Però aquest patró era menys evident en les regions tropicals. El canvi climàtic tindrà un impacte desigual en l’estacionalitat de la mortalitat, essent més sever en les regions tropicals i subtropicals, on la calor serà més extrema i prolongada, i menys pronunciat en les regions temperades i fredes, on el fred tendirà a suavitzar-se i a escurçar la seva duració.
El canvi climàtic farà que els hiverns siguin més suaus. Això comportarà una disminució de la mortalitat associada al fred?
Malgrat que els hiverns no siguin tan freds, l’augment de l’envelliment suposarà un increment molt gran del volum de població vulnerable i, per tant, de morts. Fins al punt que aquest augment de morts per temperatures extremes contrarestarà els efectes de la disminució de la mortalitat per fred. En el cas d’Espanya, si no hi hagués el factor de l’augment de l’envelliment, la mortalitat per temperatures extremes hauria de caure un 1,6% gràcies a la disminució dels episodis de fred extrem. Però si es té en compte l’envelliment de la població, aquesta reducció de la mortalitat és de tan sols un 0,3%, i fins i tot podria arribar a augmentar.
En un altre estudi publicat a Nature Communications del qual ets coautor, s’aborda també l’augment de la freqüència dels episodis de temperatures extremes.
Sí, segons l’estudi, es preveu que els períodes de retorn entre els episodis de temperatures extremes s’escurcin en els escenaris on l’escalfament global serà major. D’aquesta manera, els extrems de mortalitat per calor s’acabaran convertint en habituals, si no es fan accions d’adaptació. Com que els efectes no són lineals, cal esperar impacte sense precedents en la salut humana, especialment per als més desfavorits, en els casos en què no hi hagi adaptació.
En el cas de Barcelona, per exemple, un esdeveniment estival que en el passat es podia donar una vegada cada 100 anys, l’any 2020 aquesta havia augmentat a un cada deu anys. I en un escenari d’un augment de 2 °C, un episodi així s’esperaria que es donés cada dos anys. Això vol dir que la mortalitat atribuïble a un esdeveniment de calor extrem passaria del 7,4% el 2020 al 13%.
