"Tenim l'obligació moral de respectar els animals i la natura"

D'on va sorgir la fascinació que sempre ha sentit per l'Àfrica?
Vaig estudiar a les escoles franceses, un centre del consulat francès a Barcelona. El govern d'aquest país feia una gran tasca de propaganda de les seves colònies, i cada setmana l'escola acollia exposicions sobre escenaris del continent africà. Quan vaig arribar a l'Àfrica, amb setze anys, no vaig tenir un gran xoc, perquè ja hi anava preparat.

Què el va impulsar a viatjar a l'illa de Fernando Poo (actual Bioko), a la Guinea Eqüatorial?
Hi vaig anar, bàsicament, forçat per la misèria, per poder menjar. Abans de la guerra, a casa, teníem una impremta. Com que la impremta havia treballat per la Generalitat i havia estat molt vinculada al moviment catalanista, ens vam quedar sense feina, en la misèria. Els parents del pare tenien una finca a Fernando Poo i em va sorgir la possibilitat de treballar-hi. Tot i la meva joventut, havia llegit molt sobre l'Àfrica, i sabia anglès i francès. La duresa de treballar a la finca venia compensada amb poder parlar amb els indígenes. Vaig aprendre la llengua dels fang, la comunitat indígena de la regió, perquè vaig veure que si no l'aprenia no faria res. Vaig estudiar-la durant dos anys, i això em va permetre tenir un coneixement molt profund d'aquest poble.

Com era l'actitud dels colonialistes vers els indígenes?
A les finques on treballaven, els menyspreaven i els pegaven. Si un europeu passava per una vorera,  l'indígena n'havia de baixar per deixar-li pas. Treballaven per un petit sou, arròs i peix salat. Les autoritats tenien un cert interès a ser humanitari, però més aparent que real.

(F)

Com ha canviat el continent africà?
A Fernando Poo no hi he tornat. Més tard he visitat en diferents expedicions Rwanda (on vaig fer un estudi amb la Diane Fossey, de qui guardo molt bon record), Kènia, el Congo, Etiòpia, Tanzània... La destrucció de l'entorn ha estat terrible. La misèria hi ha augmentat. No sóc amant del colonialisme, però en aquella època hi havia més diners a l'Àfrica. Ara, que manen els africans, tracten els seus coetanis igual de malament o pitjor que els colonialistes blancs. Al meu entendre, els indígenes no hi han guanyat res. L'Àfrica és el bressol de la humanitat, allà va començar tot. En canvi, és un continent oblidat, la majoria dels que hi van, ho fan per fotografiar-se en un safari. Li hauríem de tenir un gran respecte: en baixar de l'avió, hauríem de besar la terra.

Desforestació, contaminació, canvi climàtic... Som a temps encara de salvar el planeta?
Tot plegat és un desastre. A temps de salvar el planeta, encara hi som, però... Se salvarà? Ho veig molt malament. En realitat, el món el dominen els bancs, són ells qui manen. A l'Àfrica, la fauna és en procés d'extingir-se. Fora de les grans reserves, cada vegada hi ha menys animals. Els animals del bosc s'han transformat en 'bushmeat' (carn de bosc): es maten els ximpanzés i goril·les com qui mata un pardal. L'home és un racista, i això és una de les coses contra les quals hem de lluitar. A veure si, ara, amb l'arribada de Barack Obama a la presidència dels Estats Units, hi ha un canvi. Per cert, el nom d'Obama prové de la llengua fang. És un nom molt comú entre aquesta comunitat, i vol dir ‘esparver'.

Tot i que ha estat un investigador versàtil que ha tocat molts camps, l'objecte principal d'estudi de Sabater Pi han estat els primats. Com en veu el futur?
Els goril·les no sobreviuran més de cinquanta anys a l'Àfrica. La seva supervivència hi és amenaçada perquè són caçats per menjar. Els ximpanzés no ho tenen tan negre, pel fet que n'hi ha molts més. Amb els programes de protecció no resolem res, és massa poca cosa. La formació ha de començar a l'escola, però a l'Àfrica n'hi ha poques, i no tenen diners. Àfrica és el segon continent més gran del món, però és un continent oblidat, abandonat.

Vostè ha defensat que els primats s'haurien d'incloure dins el gènere ‘homo', una afirmació que a alguns els pot semblar polèmica, i creu que no haurien de tancar-se en zoos.
Un primat en un zoo ja no serà mai més allò que era, igual com la resta dels animals. Es transforma en un animal domèstic. No poden estar en zoos, sinó que han de ser en espais naturals protegits. Només defenso els zoos per als animals petits, però goril·les, elefants, girafes... no. Aquest tipus d'animals haurien de conservar-se en reserves amb una gran extensió d'hectàrees, com les que hi ha als Estats Units. La meva opinió és que un parc zoològic ha de ser un lloc d'aprenentatge: els nens hi han d'anar amb una llibreta, i dibuixar, d'aquesta manera es veuen obligats a fixar-se en l'animal. A països com els Estats Units, Anglaterra o Alemanya, ja ho fan, però aquí, els nens van al zoo a córrer i cridar. En aquest aspecte, estem molt endarrerits. Els zoos s'han de potenciar amb conferències, pel·lícules, cursos... han de ser un espai educatiu, i no un espai de lleure, com el coneixem aquí. Tenim l'obligació moral de respectar els animals i la natura. I això s'ha de potenciar des de la infantesa. No som ningú per maltractar els animals: tenen tant dret a viure a la Terra com nosaltres.

(P)

PD: Jordi Sabater Pi va morir el 6 d'agost de 2009 a casa seva, a Barcelona.

La col·lecció Sabater Pi, a la Universitat i a internet

Tot el llegat de Jordi Sabater Pi s'aglutina en la Col·lecció Sabater Pi, ubicada a la Universitat de Barcelona. És a la planta baixa de la biblioteca d'Humanitats i consta de 1.300 dibuixos (entre els quals del famós Floquet de Neu) i aquarel·les de temàtica naturalista, de revistes i llibres d'etologia, i de més de 5.500 manuscrits, especialment correspondència de Sabater Pi amb els altres científics. També hi trobem més de 4.000 fotografies, 1.500 diapositives, uns quants vídeos i objectes etnològics de l'Àfrica. Una part dels dibuixos de Sabater Pi es poden veure també a internet.